 |
| Anys 1880. Cotlliure (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). El pintoresc port de la vila de pescadors de la costa vermella rossellonesa. L'antiga vila medieval fou destruïda per les noves fortificacions divuitescques del mariscal Vauban, i el barri de pescadors que hi romangué esdevingué la Vila vella, entre la riba esquerra de la Ribera del Dui i l'església de Santa Maria dels Àngels, també de l'època de la refortificació, que aprofità una torre de l'antiga muralla com a campanar. |
 |
| Anys 1880. Cotlliure (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Detalls del port, de l'església i del campanar. |
 |
| Anys 1880. Cotlliure (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). La Ciutadella militar amb què els francesos ocuparen la vila i dominaren la costa nordcatalana. |
 |
| Anys 1880. Cotlliure (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Detall dels fotògrafs als fossats de la fortificació, construïda per la força de l'Estat (francès) sobre l'antiga vila medieval, amb la consegüent expropiació i foragitament dels habitants cap als barris a peu de platja. |
 |
| Anys 1880. Elna (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). L'antiga seu episcopal rossellonesa, que des de la Pau dels Pirineus s'establí a Perpinyà i passà a jurisdicció francesa. La dita "pau" només fou l'excusa per al trossejament administratiu de Catalunya. Per aquest preciós claustre romànic s'hi passejà Anselm Turmeda quan a començament del s. XV fou nomenat Bisbe d'Elna. |
 |
| Anys 1880. Portvendres (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). La vila de la Costa Vermella amb el port natural d'aigües més profundes de tota la costa nordcatalana. L'entrada era protegida per fortins amb peces d'artilleria, des del Fanal, des del cap de Biarra i des del cap d'Ullastrell. Portvendres, anomenada Portus Veneris en llatí, ha estat proposada com el lloc del temple de Venus en èpoques remotes, potser al tossal del Fanal. |
 |
| Anys 1880. Portvendres (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Fins al començament del segle XIX, la petita població depengué de la veïna de Cotlliure. Pere III hi féu excavar el port i s'hi mantingué un foc de nits al cap de Biarra per a ajut dels navegants catalans. Inevitablement, Vauban en fortificà els turons per defensar-la i evitar-ne en el futur el reagrupament amb la resta de Catalunya. |
 |
| Anys 1880. Portvendres (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Detall del reducte fortificat del cap del Fanal, que protegia l'entrada al port. |
 |
| Anys 1880. Portvendres (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Detall de la costa escarpada, amb un figurant sobre una roca. |
 |
| Anys 1880. Portvendres (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Detall de la costa. Els indrets destacats de la costa de Portvendres són, d'occident a orient, la Platja de l'Oli, la Carranca del Matxo (senyal mariner), la Punta d'en Raja Magre, la Punta del Cementiri, la Platja d'en Baus, el Cap Gros, la Punta de l'Orada, les Seques de l'Orada (escull), la Punta de la Moresca, la Seca (escull), la Platja de la Moresca, la Punta del Genovès, la Seca del Piló, o dels Pilots (escull), la Carranca del Fanal Petit (senyal mariner), l'Ansa Gerbal, el Fanal Petit, el Fanalet (els dos darrers, senyals mariners), l'Ansa dels Tamarius, la Punta del Sagar, l'Ansa Cristina, la Punta de la Mare de Déu, el Foc del Moll, la Gitada, els Blocs (escull), l'Ansa de l'Espeluga, la Punta del ''Pytheas'', la Font de l'Emili (senyal mariner), el Port d'en José, la Mota, o Roca de la Mota, el Trapador, o Roca del Trapador, la Cardenalana (els tres darrers, alt fons), el Salt d'en Bazaine, la Roca Blanca, les Almes d'Alt de Biarra, Aigua Dolça, l'Aquàrium, el Rec del Cony (els sis darrers, senyals mariners), la Pedra (escull), el Cap de Biarra, el Freu de Biarra, la Cova de Biarra, la Cova dels Uixols, els Casots de Biarra (els tres darrers, senyals mariners), Santa Caterina, el Rovellat, Renyacans (els dos darrers, senyals mariners), la Punta d'en Botifarra, la Platja d'en Valentí, la Punta del Gravat, la Llosa (alt fons), la Platja de Bernadí, la Gravada, o Punta de Polilles, la Platja de Polilles, la Platja del Forat, els Casots de Polilles, la Ferradura, la Barbotera (els tres darrers, senyals mariners), la Punta d'Ullastrell, els Porcells, les Truges (els dos darrers, esculls), la Punta del Mal Cagar, la Platja d'Ullastrell, el Cap d'Ullastrell, l'Escull d'Ullastrell, el Trallo de la Faluga (els dos darrers, esculls), el Gran Bassam i els Remolinats d'en Pistolina (els dos darrers, senyals mariners) (viqupèdia). |
 |
| Anys 1880. Banyuls de la Marenda (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Un espigó a la platja, i la vinya a les espones del tossal. |
 |
| Anys 1880. Banyuls de la Marenda (el Rosselló). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Probablement, una expedició pesquera, amb els senyors amb llaç i barret, i els pescadors amb els pantalons arromangats. |
 |
| Anys 1880. Els Banys d'Arles (el Vallespir). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Vista d'un indret natural al poblet català del Vallespir. El lloc és anomenat la Gorja d'Hanníbal, a l'indret del riu Rom. |
 |
| Anys 1880. Els Banys d'Arles (el Vallespir). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). La Cascada del riu Rom, dita d'Hanníbal. perquè se suposa que hi passà el general cartaginès en la seua expedició contra Roma. Pels estrets del coll de Panissars entrava la via Augusta a la península. |
 |
| Anys 1880. El Portús (el Vallespir). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). El pas pel coll del Portús que uneix la Catalunya de l'un i l'altre costat de l'Albera, alhora que separa els Estats que se'ns van repartir l'administració i domini politicomilitar al segle XVII. |
 |
| Anys 1880. Bellaguarda (el Vallespir). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Restes del fortí que s'encarregà de marcar la frontera al coll del Portús, lloc de pas secular per on transiten ara la carretera i l'autopista. |
 |
| Anys 1880. Sant Miquel de Cuixà (el Conflent). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). El claustre romànic del monestir benedictí al peu del Canigó. El monestir fou fundat al segle IX, i el claustre data del segle XI. Els abats Garí i Oliba el van convertir en un dels centres espirituals i culturals més destacats de la Catalunya feudal, |
 |
| Anys 1880. Sant Miquel de Cuixà (el Conflent). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). Els capitells romànics, alguns dels quals es troben al museu The Cloisters novaiorquès. Cap a la segona meitat del segle XX s'endegaria la reconstrucció del cenobi. |
 |
| Anys 1880. Sant Miquel de Cuixà (el Conflent). «150 phot. des Pyrenées, de la Mediterranée a l'Atlantique», don. de Mlle. de Freycinet (Gallica). El monestir romànic és emplaçat a la vall del riu Llitera o ribera de Taurinyà. En els segles de l'Edat Moderna, el cenobi decaigué tot i que mantingué la vida monàstica fins a l'època de la Revolució francesa. Els edificis són venuts per a usos agrícoles, el campanar nord s'esfondra l'hivern de 1829, els col·leccionistes se n'emporten els capitells i les columnes Al 1913, un escultor estatunidenc, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuixà a un antiquari parisenc, es desplaça fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucció del claustre al museu The Cloisters de Nova York. No obstant això, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilització del poble per tal de conservar-les: 'les havien comprat ells i pertanyien a França' [només des del Tractat dels Pirineus, però]. Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucció de la meitat del claustre el 1955. El 1919, Ferran Trullès va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'estat francès a l'època de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal·lar i van ser substituïts, el 1965 i a petició seua, per una reduïda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dècada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauració dutes a terme pels serveis dels Monuments Històrics. El 1938, les obres són dirigides per l'arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la Guerra Civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1954, Pau Casals, en aquesta església que encara no té sostre, inaugura el Festival de Música Clàssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969, fou recuperada l'ara de marbre, romànica, de l'altar major, conservada en una casa de Vinçà (viquipèdia). |