 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. «La Ribagorça... és una comarca mancada d'unitat. Més que d'una comarca unificada al voltant d'una capital, es tracta d'una agrupació de subcomarques heterogènies, esteses al voltant de la conca de la Noguera Ribagorçana. El riu, tallat per congostos defícilment transitables, no constitueix ni de bon tros un eix longitudinal de comunicació que, com en altres valls pirinenques, formi la columna vertebral on s'articulen les activitats humanes de les valls afluents. Però amb tot, malgrat les dificultats imposades pel relleu, el veïnatge entre les diverses subcomarques que integren la Ribagorça ha creat vincles històrics que li donen un certa personalitat, que la llengua ha contribuït a mantenir i afermar». |
 |
| 1964. El Pont de Suert, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. L'església vella del Pont de Suert, al nucli antic de la vila al costat de la Noguera Ribagorçana. «Aquest nucli, junt amb l'església, havia estat una dependència del monestir de Lavaix». |
 |
| 1964. El Pont de Suert, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Detall del riu al Pont de Suert, amb la canalla jugant i les dones rentant-hi la roba. |
 |
| 1964. El Pont de Suert, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. La façana fluvial de la vila, amb la vella església parroquial fins a la construcció de la nova, l'any 1955. La fotografia, doncs, és bastant anterior a l'edició de l'obra. |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Els Encantats i el llac de Sant Maurici, «paisatge alpí de l'alta muntanya divisòra entre la Ribagorça i el Pallars». |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Secció geològica de la comarca: «Si bé el retoc glacial no fou massa intens, ha estat suficient per eixampla el fons de les altes valls i crear en els circs de llurs capçaleres una zona lacustre important (estanys de Besiberri, Travessani, Cavallers, etc.). Les geleres descendien per la vall principal fins dos quilòmetres més avall de Vilaller, on es troba ben conservada la morrena terminal». |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. «Allí on existiren geleres important, les cubetes, sobrecavades, han originat bones planes al·luvials -com a Vilaller i Boí-, sovint restes d'antics llac... Altrament, les antigues valls glacials afluents a la principal sovint resten suspeses i tallades per graus de confluència, com a Durro, Taüll, Llauset, donant origen a replans enlairats aprofitats per a prades i pastures. Aquests paisatges de l'Alta Ribagorça... resten barrats al sud per una potent alineació de relleus calcaris formats per les serres del Turbó (2.492 m), Vallabriga (2.012 m), Sis (1.793 m), Aulet (1.486 m) i Sant Gervàs (18.887 m), les quals els rius travessen profundament engorjats: l'Isàvena forma el congost d'Ovarra, la Noguera el d'Escales». |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. La Terreta, a la Baixa Ribagorça, al voltant del Pont de Montanyana, al costat de la Noguera Ribagorçana: «formes més suaus del relleu, conreus mediterranis: blat, vinya i olivera». |
 |
| 1964. El Pont de Montanyana, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Detall de la Terreta ribagorçana, amb els dos ponts, el vell a dins la població, i el nou, molt llarg, als afores, a la carretera de Tremp abans d'arribar al Pont de Montanyana. |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. «Encara a Benavarri sobresurten en els relleus de 700 a 800 m d'altitud... unes desenes de metres de calcàries exhumades que representen el darrer testimoni del cingle del Montsec. L'absència d'un gran sinclinal, similar al de la Conca de Tremp, fa, doncs, que a la Ribagorça no existeixi una depressió o fondalada semblant. |
 |
| 1964. Congost de Mont-rebei, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. El congost del Mont-rebei. La foto correspon al primer caminoi a la roca, el de baix, del 1924, molt abans de la construcció del pantà al 1959. Igual que el nou camí, una trentena de metres més amunt, per salvar la inundació de les aigües quan el pantà és ple del tot, tots dos foren excavats a pic i pala. |
 |
| 1964. La Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. L'alta Vall de Barravés, a l'Alta Ribagorça. |
 |
| 1964. Monestir d'Ovarra, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. En el congostos que separaven l'alta i la baixa terra ribagorçana, s'hi establiren els monestirs, que ajudaren a unir els territoris de banda i banda. «Generalment es fixaren al peu dels congostos que tallaven el pas al llarg del riu i on el camins es veien obligats a remuntar el muntanyam de les serres interiors...» Feien la mateixa funció que els hospitals pirinencs, d'ajuda al pelegrí i als marxants de bestiar. |
 |
| 1964. Monestir d'Ovarra, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Detall del Monestir d'Ovarra, «d'ascendència visigòtica, a la dreta de l'Isàvena, al peu del congost del Gavarret». |
 |
| 1964. Monestir d'Alaó, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. «El Monestir d'Alaó, a la sortida del congost d'Escales, actualment temple parroquial de Sopeira». |
 |
| 1964. Monestir d'Alaó, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Detalls de l'esplendorós monestir d'Alaó, abans de la moderna restauració. |
 |
| 1964. Roda d'Isàvena, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Claustre romànic de la catedral de Roda, des de l'any 1149, diòcesi agermanada amb la de Lleida, i fins al 1999, per mor del furibund nacionalisme (espanyol) excloent i culturicida. |
 |
| 1964. Roda d'Isàvena, la Ribagorça. «Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos. Detall dels arcs romànics de Roda d'Isàvena. |