 |
1862. Sant Julià de Lòria, Andorra.
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Magnífic gravat de la vila de Sant Julià de Lòria, amb la Valira en primer terme.
|
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Un article en dos parts destinat a descobrir al públic francès les particularitat de la petita i incògnita república pirinenca, «dont les lois particulières se conservent pures, depuis Charlemagne jusqu'à nos jours; une république avec ses viguiers, ses consuls, sa répresentatin nationales, sa force armée, ses moeurs primitives et ses usages traditionnels». Destaca l'article les nombroses fonts d'aigua del país, les sis parròquies, set viles i trenta-quatre poblets, i la catedral de la Seu d'Urgell, dominadora de les Valls. |
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
L'article fa el necessari tomb per la història medieval del país andorrà i per l'estructura de sa governança per mitjà del seu consell sobirà, «formé de vingt-quatre membres, tous nés dans le paus et fils d'andorrans». Aleshores, dotze dels membres tenien el títol de cònsols i administraven les sis parròquies de la república; els altres dotze eren els consellers, aquells qui havien estat cònsols l'any precedent.
|
 |
1862. Sant Julià de Lòria, Andorra.
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Darrere la vila, les runes de l'antic castell de Mont-Oliveja, a on «Charlemagne surait habité pendant quelques jours selon la tradition». La petita vila s'ajeia a l'esquerra de la Valira i, segons el gravat, disposava d'un molí fariner, amb la gran sínia que movia el corrent de l'aigua. De ben segur que el riu rascava els carrers més baixos de la vila abans de la construcció de la carretera de circumval·lació moderna.
|
 |
1862. Sant Julià de Lòria, Andorra.
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
La imatge és plena de figurants, pastors que abeuren els animals al riu i una dona que a l'altra banda del riu torna de l'hort o del camp. Algunes fumeres trauen fum, imatge sempre càlida i acollidora, i el campanar -no gens romànic- presideix l'estampa bucòlica.
|
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
D'entre els membres del Consell, s'escollia el Síndic, que el presidia i feia les funcions de primer magistrat. S'explica que el Consell, reunit en nombre de sis, dotze o al complet, només era convocat 5 cops a l'any, i com la república era sota la jurisdicció de dos «co-seigneurs», el cap de l'Estat francès i el Bisbe d'Urgell. També s'hi fa referència a l'organització de les parròquies i a la funció dels veguers, «chefs suprems de la force armée».Pel que fa als aspectes econòmics i socials, l'article remarca que «les bois et les pacages des montagnes constituent la principale richesse de l'Andorre. Ils sont communeaux ou publics, car aucun citoyen n'en possède en propriété». La riquesa ancestral d'Andorra, doncs, provenia de la possessió comunal de la terra. Segle i mig després, el país es convertirà en paradigma del capitalisme individualista, de vegades assalvatjat. D'un extrem a l'altre. En ma modesta opinió, la construcció de l'estat modern actual haurà de servir per retrobar un punt d'equilibri intermedi. Això sí, com en el tradicional dret català, «le principe du droit d'ainesse est absolu. Toute la fortune passe a l'ainé de la famille», que cal que es casi amb una mossa de bon dot. Els altres germans, els cabalers, vagaregen per la casa gairebé com a «simples serviteurs, a moins qu'ils ne viennent a épouser une hérétière», o sigui, una bona pubilla. |
 |
1862. «Vallée d'Andorre au coté de la France».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
L'altre gravat que acompanya aquesta primera part de la ressenya sobre el país andorrà mostra una vall andorrana al costat de França, probablement la del Pas de la Casa.
|
 |
1862. «Vallée d'Andorre au coté de la France».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Es podria tractar de la vella Cabana del Vaquer, una construcció rústica que servia per acollir els pastors que en època estiuenca portaven les vaques a pasturar per aquells rodals. Aquests pastors sovint agafaven feies de guia de muntanya o de caça per als rics burgesos gavatxos que baixaven de París a passar l'estiu a les muntanyes i els aires del sud remot, desconegut i misteriós, als Pirineus.
|
 |
1862. «Vallée d'Andorre au coté de la France».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Detall de la cabana, amb els animals pasturant i el vaquer fent la vigilància. Sembla que la cabana del vell Valentí era feta de pedra i tot. Altres figurants baixen a peu pel camí, pel camí de França, via de pas secular (que tants exiliats catalans van enfilar al segle passat per causa de la barbàrie feixista espanyola) quan a l'estiu, desapareixia la neu del port d'Envalira i alliberava de l'aïllament les dos bandes del Pirineu.
|
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.40.
La segona part de l'article comença amb explicació de l'administració eclesiàstica de les valls andorranes, lligades al Bisbat d'Urgell. Escriu l'autor que «l'action de la cour de Rome est incessante sur ce pays non seulement pour remplir les vacantes des cures, mais encore pour les dispenses de mariage. Les Andorrans ayant l'habitude de s'allier entre eux; il arrive qu'ils sont obligés presque toujours de se faire dispenser pour cause de parenté, celle-ci étant fixée au quatrième degré pour la prohibition».L'ensenayement era gratuït en aquest país de pastors i camperols. «Dans chaque paroisse est ouverte une école primaire...Ces écoles, il est vrai, ne sont destinées qu'aux garçons; quant aux filles, elles sont élevées, soit sous les yeux de leurs parents, soit dans des couvents, en France ou en Espagne, où elles vont passer quelques anées». No hi ha res perfecte. |
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.40.
L'escut tradicional del coprincipat andorrà.
|
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
D'instrucció secundària només n'hi havia a la meitat de les parròquies: Andorra, Sant Julià i Ordino per a aquells qui són destinats a la carrera eclesiàstica o per aquells qui provenen de bona casa i «par leur positionsont appelés à remplir les premières fonctions du pays».
|
 |
1862. «Vallée et République d'Andorre».
«L'Illustration: journal universel», París, núm.39.
Portada del setmanari parisenc.
|