 |
1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Fotografia dins l'àlbum fotogràfic encomanat per la Diputació de Lleida amb motiu de la visita a la ciutat del rei Amadeu I, després que la revolució de Setembre de 1868 fes fora els Borbons del tron de la metròpoli espanyola. Tots dos retratistes, que eren cunyats, s'havien establert a Barcelona des del 1856 i gaudien de gran reconeixement en la seua feina de retratistes, van ésser escollits per fer un reportatge gràfic dels principals punts d'interès de la ciutat per tal de fer-ne present al jove rei italià recentment escollit per les corts (espanyoles) com a substitut de la dinastia dels Borbons.
Aquesta primera vista ens mostra de la Seu Vella des de la plaça Sant Joan. Després de les quatre primeres fotografies de la ciutat preses per Charles Clifford feia onze anys amb motiu de la presència a la ciutat de la reina borbona Isabell II, llavors ja defenestrada i exiliada, ara amb motiu d'una altra visita reial, la ciutat torna a ésser retratada per a un àlbum de regal a Sa Majestat: prova del prestigi de què gaudia aquesta nova art fotogràfica.
|
 |
| 1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. S'observa el buit deixat per l'antiga església gòtica de Sant Joan i per l'edifici que tenia al davant amb porxos i que feia escaire amb el que encara s'hi veu, enderrocada feia tant sols tres anys (1868). La plaça medieval, de perímetre irregular, es reurbanitzarà tota quadrangular, però en la imatge encara no s'observa la nova església neogòtica que suplirà la medieval, i que s'iniciarà al 1977 i acabarà al 1900. |
 |
| 1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. S'observen els antics porxos, tapiats, dels edificis de la banda de muntanya de la plaça. Els balcons tenen les característiques persianes enrotllables de corda passades per damunt les baranes. S'hi observa una portalada neoclàssica de quatre columnes i tres estàtues al capdamunt, que potser donaven a la primitiva font de la plaça. El gran edifici, restaurat de finals del XVIII o començament del XIX, era el vell Almodí medieval que havia fet funcions de magatzem de gra. |
 |
| 1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall ampliat de l'antic solar de l'església medieval de Sant Joan. Davant de l'església, la plaça feia escaire amb un altre edifici de porxos d'un planta, que també fou enderrocat. Diversos figurants, homes i dones, apareixen en la imatge, i també algunes tartanes. |
 |
| 1871. Lleida. Plaça Sant Joan i Seu Vella. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall de la Seu Vella, amb els arcs tapiats i emblanquinats de calç, ocupada de la militarada espanyola des del 1707. Al peu del turó, el vell i popular barri del Canyeret, amb les galeries de les cases obertes al sol de migdia. La posició estratègia de l'antiga catedral féu que el primer Borbó, usurpador de les nostres llibertats, la convertís en caserna, com si es tractés d'una ciutadella militar per a la submissió del poble lleidatà. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Segona fotografia de l'àlbum preparat per aquests dos retratistes barcelonins per a la Diputació lleidatana com a regal al rei savoià. Una esplèndida perspectiva presa des dels altiplans entre de la Bordeta i la partida dels Mangraners. S'hi observa tot el Cappont, llavors una autèntica horta, plena d'horts, pallers i conreus. Al fons, la Seu Vella (i la Suda que trau el nas al seu damunt) amb tota sa dignitat i esplendor, malgrat la denigrant ocupació espanyola, amb la ciutat, blanca de la llum del sol estiuenc ponentí, ajaguda als peus del turó. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. La gran arbreda de plataners dels Camps Elisis de l'època de l'Alcalde Fuster és ben visible, i fa com de separació visual dels dos ambients de la imatge: a dalt, la ciutat i la Seu; a baix, els camps de conreu del Cappont, regats amb l'aigua de la sèquia de Fontanet i de Torres. Aquesta darrera és visible en el canyissar que en marca el curs tot al llarg dels Camps Elisis, a l'actual carrer de Santa Cecília, on actualment passa soterrada. Els masos i els típics pallers de l'època es distingeixen entremig d'alts conreus de panís. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Les cases de la banda de muntaya de la Rambla de Ferran, recent tombades les muralles, mostren innombrables balcons i galeries. Al seu damunt, les cases del barri del Canyeret, que havia sorgit al segle XVIII al voltant de la costa de Sant Joan amb motiu del reforç dels baluards de la Seu Vella. Era format per cases petites i senzilles, de tàpia, fang i canyes, i habitats per la classe més humil de la ciutat. Al 1971, a les acaballes del franquisme, se n'ordenà l'expropiació i enderroc de bona part dels carrers, en els quals havia sorgit el singular garrotín dels gitanos lleidatans. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Detall ampliat de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell. Entaforada entre els alts edificis de les vores, es pot distingir l'antiga porta d'accés a la ciutat, renovada en estil neoclàssic a final del segle XVIII. Al seu davant, en primer terme i ja en el costat de Cappont, s'aixeca una característica fumera quadrada del molí que hi hagué a tocar del camí, la futura avinguda de les Garrigues que enllaça amb el Pont Vell. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Els camps de conreu del Cappont, plens d'arbres fruiters i de panís. La foto havia de ser de mig estiu, perquè en alguns trossos s'hi veuen els petits pallerets en què s'amuntegaven les garbes durant la sega, i en d'altres els grans, tradicionals i ancestrals pallers per guardar la palla per al bestiar després de batre el gra a les eres. |
 |
| 1871. Lleida. Seu Vella i Cappont. Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. Preciós detall ampliat del Canyeret als peus de la Seu Vella i de la banda més oriental de la ciutat, al barri de la Magdalena i del Carme, sota el poderós baluard de la Reina de la fortalesa lleidatana. |