QUINA LA FEM?: [1371] Estampes lul·lianes (iii)

1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-B adische Landesbibliothek).

Ramon Llull aprenent àrab amb un esclau musulmà.
Quan nasqué Ramon, l'illa de Mallorca tot just feia tres anys que havia passat a ésser domini cristià i català (1229). La ciutat on s'havien establert els seus pares era, encara, una ciutat d'aspecte i ambient sarraí. La majoria de la població musulmana no fou pas exiliada, ans reconvertida en la classe social de més baixa condició amb servitud a la nova classe dirigent arribada de la Catalunya continental. Pels carrerons de la ciutat de Palma devien proliferar els banys orientals, els minarets de les mesquites potser encara no havien estat enderrocats, i el Palau de l'Almudaina reconvertit no era sinó testimoni mut de l'antiga ocupació.

Acabats els peregrintatges, Ramon Llull volgué passar a París per formar-se en teologia i filosofia, però en una trobada a Barcelona amb Ramon de Penyafort quedà convençut -i degué d'ésser l'única vegada en sa llarga vida- que havia de fer altrament: tornar-se'n a casa per fer-hi, diguem-ne, formació inicial. Que no se'n podia anar a la Sorbona de bones a primeres.

Se'n tornà a Mallorca, doncs, i començà a capbussar-se en els llibres de la biblioteca del monestir de la Real i del convent de Sant Domènec per apendre les beceroles del llatí, la filosofia, la teologia i el dret, sense oblidar-se dels coneixements científics de l'època, que potser adquirí a Montpeller, a la famosa facultat de Medicina de la ciutat de la corona catalanoaragonesa.

La ment de Ramon, però, estava programada per a la prèdica i conversió dels sarraïns. Llavors tingué la gran pensada: com convèncer-los sense poder-s'hi comunicar? Els faria apendre llatí a tots? No: calia que ell mateix aprengués la llengua dels infidels. Amb aquesta finalitat va comprar-se un esclau que li ensenyés l'àrab i la teologia islàmica.

És clar que no devia ésser un esclau qualsevol: en aquells anys encara devien malviure a l'illa antics mestres, savis i doctors que havien perdut l'antiga condició per l'arribada de les hosts de Jaume I. Mallorca era un gresol de les tres cultures mediterrànies, cristiana, jueva i musulmana, i Ramon se n'amarà abans d'aixecar el vol missioner. La barreja cultural de la Mallorca medieval, fins a final del XV, fou una autèntica mostra de la potència del treball conjunt i compartit entre pobles i religions. La cartografia en fou, sens dubte, el millor exponent. Amb l'expulsió dels jueus començà la periclitació del model d'èxit mallorquí, substituït per la intolerància castellana.

La tercera estampa representa el nostre primer gran escriptor aprenent l'àrab i la lògica de la tradició musulmana. Aquesta etapa de formació inicial amb el serf mallorquí i escodrinyant les biblioteques més dotades de l'illa, es calcula que durà uns deu anys.

Però com s'aprecia en la vinyeta lul·liana, la relació entre mestre i deixeble no acabà gens de bé. Al cap d'uns anys, cansats com devien estar l'un dels sermons de l'altre, sembla que el savi sarraí tingué un rampell de brivall i provà d'agredir, espasa en mà, a l'alumne Ramon. L'esclau fou empresonat i, al cap d'un temps, féu la fi del raïm a la pròpia cel·la.

D'aquesta manera tràgica s'acabà la primera conversió d'un musulmà mallorquí que Ramon provava. La biografia narra l'angoixa que sentia havent de presentar càrrecs criminals contra el seu mestre, fet que l'oportú suïcidi li evità.

Un faristol serva el llibre que Ramon estudiava al costat de son mestre esclau. Diu la biografia que el serf blasfemà contra el Déu cristià, a la qual cosa Ramon reaccionà amb certa violència física, que fou contestada amb l'espasa.

Detall dels dos mallorquins, del deixeble cristià i del mestre musulmà.

L'atac del serf savi a Ramon, ferit a la panxa.

Detall de l'atac amb Ramon que intenta protegir-se de la resposta bèl·lica del seu mestre esclau.

El serf mallorquí penjat a la cel·la. Diu Ramon: Beneït sigui Déu, que m'estalvià de culpa les mans i m'eximí de conspirar en la teua mort. Respon l'esclau: M'estimo més penjar-me d'una corda ans que sofrir el càstig dels cristians per blasfèmia a Crist.

Detall de Ramon al costat del cos encara suspès de la corda del seu primer musulmà a qui no pogué convertir. Tot i aquest episodi tan desafortunat, la seua estada al monestir del Real, Llull ja havia començat a escriure els primers llibres de la seua llarga bibliografia de 265 títols atribuïts, sense comptar-hi els apòcrifs. Els primers llibres els escrigué en àrab, aviat traduïts al llatí i català. A la fi i malgrat tot, els ensenyaments de son esclau tingueren recompensa, i restà també entre els objectius de Ramon la dèria de promoure la creació d'escoles de llengües orientals necessàries per a la difusió de la veritat (cristiana).

En destaca l'anomenat Llibre de contemplació en Déu (1272), segons Riquer, una vasta enciclopèdia asceticomística, amb elements autobiogràfics, una obra magna de la literatura cristiana i llibre fundacional, i alhora culminant, de la literatura catalana: Llull inicia la seva tasca escrita d'una manera fulgurant, monumental i amb una completa maduresa, no amb tempteigs primerencs ni assaigs titubejants, sinó amb un llibre ric en experiències i adquisicions, abrandat d'amor diví, elevat en les elucubracions, enciclopèdic en el seu abast, perfecte en la prosa i d'un alè singular.

[1364] Estampes lul·lianes (ii)

20160407

[1371] Estampes lul·lianes (iii)