 |
1873. Monstir de Sant Ruf, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
És el més antic dels monestirs lleidatans des de la conquesta de Lleida al 1149, fundat pel mateix comte Ramon Berenguer IV al 1157 en donació als monjos de Sant Agustí del Monestir de Sant Ruf de Provença d'un terreny «sito a media hora al norte de la ciudad». |
 |
1873. Monestir de Sant Ruf, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El monestir fou una de les obediències medievals del d'Avinyó. Al segle XVI, l'ocupaven els frares cartoixans. En una butlla del Papa Climent VIII d'agost de 1592, aquests religiosos foren traslladats al monestir d'Scala-Dei, i el de Sant Ruf passà a mans del bisbe de la ciutat, «a trueque de ciertos censos que le pagaban los referidos monges por el señorío del lugar de Castelldàsens».
|
 |
1873. Convent dels Templers, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El repartiment de la ciutat entre els protagonistes de la conquesta fou d'un terç per al comte d'Urgell i dos per al de Barcelona. D'aquesta part, Ramon Berenguer IV en cedí una cinquena part als cavallers Templers, principalment al turó de Gardeny, atès que probablement ja hi hagués hagut una primitiva fortificació sarraïna, que hauria conquerit i ocupat, i des de la qual atengué l'atac a la fortalesa principal de Larida.
Al 1196 ja hi tenien els Templers establert son convent, dalt de Gardeny, «cuya fábrica es a no dudar la existente, en la cual se ve todavía la casa fuerte y el templo, que estaba dedicado a Santa Maria». Explica l'autor en nota a peu de pàgina que a l'Esglésa de la Puríssima Sang de Lleida hi hagué l'antiga imatge de la Marededéu de la Cabeça, «que se dice es la que se veneraba en el convento de Gardeny».
|
 |
1873. Convent dels Templers, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
A més de Gardeny, també posseïren els templers les terres adjacents al turó, conegudes amb el nom de Corda de Gardeny, a la falda del turó cap a la valleta de la Mariola, on hi havia la coneguda Pala dels Templers, una pala de rec «donde tomaban el agua para el riego de sus vastas heredades».
Atès que l'Orde Templer fou extingit al 1312 a tot Europa, cinc anys després l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que ja tenia la comanda de la Casa Antiga dins la ciutat, prengué possessió dels dominis de Gardeny. Els hospitalers s'hi estigueren fins a la desamortització, quan Gardeny caigué sota ocupació militar (espanyola), que el convertí en caserna fins al darrer quart del segle XX, que passà a propietat municipal.
|
 |
1873. Convent de la Santíssima Trinitat, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'Orde dels Trinitaris descalços, amb son fundador, Joan de Mata, al capdavant, fundaren el seu primer monestir a la península a la Torre d'Avinganya. Aquell mateix any 1201, quan encara no havia començat la construcció de la Seu Vella, s'establiren també als afores de la ciutat, a l'Hospital de pelegrins que el cavaller Pere Moliner havia donat a la Paeria i aquesta al sant fundador: «Hallábase situado al otro lado del Segre, junto al puente de la azequia de Torres, donde persistió hasta ser trasladado dentro de la ciudad, y el cual se está derruyendo actualmente para abrir en su lugar una espaciosa calle», la Baixada de la Trinitat, un cop s'havien derruït les muralles de la ciutat.
|
 |
1873. Convent de la Santíssima Trinitat, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'establiment trinitari de Lleida havia redimit de captivitat a final del segle XVIII, o sia, després de 600 anys de perseverant tasca, poc més de 300.000 captius. Això fa de mitjana uns 500 l'any, que per ésser pagats només amb els donatius dels lleidatans (i les rendes de l'establiment), no està gens malament. Sense oblidar que «las prerogativas que disfrutó esta casa de Lérida fueron muchas», entre les quals el privilegi que Jaume I els concedí privilegi de pescar a les aigües del riu Segre.
En els anys de Pleyan, s'enderrocava el darrer edifici que tingueren dins la ciutat. Les imatges de la Marededéu del Remei, l'antiga i la nova, intercessores de la redempció de captius, restarien de testimoni dels segles de presència de l'Orde a Lleida: la nova passà a la veïna església de Sant Joan, i «la antigua está en poder de Jaime Taró». Probablement desaparegudes en la crema d'esglésies del 1936. |
 |
1873. Convent de Sant Domènec, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El Convent dels Predicadors a Lleida fou el tercer de la Corona d'Aragó i, potser, creat (en mala hora) pel propi Sant Domènec, que en passar per Lleida al 1219 «pidió a D. Jaime el Conquistador que se hallaba en ella celebrando Cortes, la fundació de esta casa, que se la concedió el piadoso monarca señalando el sitio para su fábrica detrás de la Catedral [de la Seu Vella] y al NO de la misma».
|
 |
1873. Convent de Sant Domènec, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Els frares predicadors instauraren tanta por en els dirigents de l'època que tots s'afanyaren a afavorir l'establiment. El primer edifici s'aixecà fora murs, molt a prop dels pous de neu del baluard de Louvigny, al Camp de Mart. Però quan Pere el Cerimoniós volgué reforçar la muralla de la ciutat per darrere de la Seu Vella, els féu traslladar a una casa prop de riu, però que «derribada en 1640 en las guerras contra Felipe IV se retiraron los religiosos a una casa de la calle Caballeros, que convertida luego en convento, ensanchóse con nuevas obras, contando en 1699 con 25 religiosos, y teniendo ya aulas de Filosofía y Teología que estaban agregadas a la Universidad».
El convent es trobava, doncs, a l'edifici del Roser. Durant la Guerra de Successió, octubre de 1707, «fue casi del todo destruída esta casa por las tropas sitiadoras, habiendo padecido mucho sus moradores y las personas que en ella se refugiaron, y a no haber intercedido el maestro Puigcantó, que había levantado este edificio, con el Conde de Louvigny, Gobernador de la Plaza, se hubiesen arrasado también sus paredes principales». Pleyan no gosà esmentar directament la massacre que les tropes borbòniques francoespanyoles cometeren entre els civils de la ciutats refugiats en terra sagrada. Al 1735, es posà la primera pedra per refer-ne de nou l'església, consagrada al 1752 «con la debida solemnidad, durando la fiesta desde las cinco de la mañana hasta las doce». Fa un repàs dels sants barons que donà la casa, i acaba: «Nada queda ya de los antiguos conventos: el nuevo inhabilitóse con la exclaustración del año 35, y al crearse el instituto en el año 1842 se instaló en el convento, si bien la Iglesia, que era la mejor de la ciudad, después de la Catedral, se dejó para el culto hasta el año 54, que se cerró definitivamente». |
 |
1873. Convent de Santjoanistes, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Segons l'historiador lleidatà, no resten gaires notícies sobre un possible convent de l'Orde de Sant Joan. Probablement heretaren les possessions templeres extramurs, al nord de la ciutat, prop del convent del Carme, «en el sitio que hoy ocupa la estación de ferrocarril». També regentaren el molí fariner que hi hagué al peu de Gardeny.
|