20160301

[1333] L'antic Pont del Diable del Congost del Mur

1888. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).
Són ben abundants les fotos de l'aiguabarreig amb la central i la presa de Camarasa al fons. Però poques, molt poques, les que se'n feren abans que la febre hidroelèctrica colgués sota les aigües alguns dels paratges més bells del país. L'etimologia del topònim, Mu o Mur, no deixa dubtes a la interpretació: les altes parets s'encimbellen de manera vertical amunt i amunt, encaixonant tots dos rius just en el punt que conflueixen. El mur de la paret del Segre, al fons, deturava l'empenta de la Pallaresa i el torçava irremeiablement cap a la dreta, seguint les aigües del Segre, a punt per entrar a la plana ponentina. 
1888. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922) (AFCEC).
La imatge és del dia 20 de març d'aquell any. La Noguera Pallaresa encara no baixa gaire alterada pel desgel. En pocs metres, s'afegeix al cabal del Segre, ran del mur petri que l'encaixona. Avui, una passarel·la metàl·lica penjada d'aquesta paret de pedra salva la petita presa que hi ha al Segre abans de l'aiguabarreig. 
1888. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922) (AFCEC).
Una altra vista de l'aiguabarreig presa aquell mateix dia del segle XIX: tot i la taca de la placa de vidre, crec que ací tenim el Segre en primer terme, que baixa cap a l'esquerra, cap a Camarasa. Un parell de persones figuren a la vora del riu. La Pallaresa arriba per la dreta i desguassa al Segre. Amb el desgel, el nivell i la fúria de l'aigua devien de ser ben diversos.
1917 ca. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
El Congost de Mu a la confluència del Segre i la Noguera Pallaresa, que es veu com arriba mansoiament a l'aiguabarreig. A l'esquerra, ja s'hi veu el camí del funicular que pujava cap a la presa, però l'edifici de la central encara no hi és. Per tant, la foto podria ser de molt cap a l'inici de les obres. En cap cas de l'any 1924 com indica l'arxiu. Al fons, la característica Rentisclera de la Massana, vessant per on puja la carretera del Doll després de passar per damunt la presa del pantà de Camarasa.
1917 ca. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
Detall de l'aiguabarreig, en un presa feta arran d'aigua, al peu del mur (que queda darrere del fotògraf) per on llisca el Segre i que ha donat nom al Congost.
1918. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
Una vista del congost en plenes obres de construcció de la presa. Aquell any 1918 es va estendre el pont d'accés a la central sobre el Segre, just abans de l'aiguabarreig, sembla que amb materials reaprofitats dels ferrocarrils de Sarrià. Diria que la foto és presa des de dalt de les obres cap a l'aiguabarreig, a l'esquerra la riba de la Pallaresa on s'aixecarà l'edifici de turbines, i al fons el mur del Segre.
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: caminsdemuntanya.com
Els darrers metres de la Noguera Pallaresa a l'estiu d'aquell anys, poc després de l'inici de les obres. Dalt de la serra, ja s'hi veuen alguns dels edificis de les obres, i les explanacions o talls per a instal·lació de les dos vies de les torres mòbils que farien funcionar els blondins o cistells penjants per transportar material a cada racó de la presa. Al fons, la paret de la Feixa del Cinquet, sota el turó del Mur, que dóna nom al pas estret dels dos rius.
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: caminsdemuntanya.com
La confluència o aiguabarreig de tots dos rius, ja amb marques evidents de les obres (desembre), que malbarataren un dels paratges naturals més bonics i impressionants del nostre territori.
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: caminsdemuntanya.com
Imatge del Pont del Diable, un antic pont medieval, enrunat per les seculars avingudes, i refet com a passera. En aquest punt, les marques de les cotes de nivell, indiquen que s'hi aixecarà la gran muralla de formigó de la presa. 

 M'escriu una benvolguda lectora sorpresa per la casualitat que pont i presa fossin construïts al mateix lloc: simplement i senzilla era el punt més estret del congost. Actualment, la carretera passa per damunt de la presa, de manera que continuem fent ús de la mateixa ruta que el mil·lenari camí de ferradura que pujava per l'esquerra de la Noguera Pallaresa fins als dominis més septentrionals del Marquesat de Camarasa. Si la propera vegada que hi passeu, us detureu un moment a pensar-ho, sentireu al cor la força tel·lúrica de l'arrelament a la terra. 
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: caminsdemuntanya.com
Un altre detall del Pont del Diable de la Noguera Pallaresa. La passera de fusta s'aguantava amb uns tirants, subjectats a la marge esquerra i als pals dreçats sobre el pilar enrunat que havia restat enmig del riu.
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
 El Pont del Diable de la Noguera Pallaresa, poc abans que el riu mori a les aigües del Segre «...posava en comunicació el Mont-roig amb la muntanya de Messana i que fou destruït per una crescuda de la Noguera, era mirat per nosaltres amb cert desconsol i tristesa, perquè ens feia recordar que érem espanyols, és a dir, que estàvam subjectes a un poder centralista». 

La gent del territoris se les hagué d'empescar per remeiar la situació: «un fill del país havia improvisat un medi senzill (una caixa de fusta que amb unes corrioles corria sostinguda per dos cables) per passar a l'altra banda».
1918. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
La passarel·la de fusta sobre el Segre, una mica aigües amunt de l'aiguabarreig. 
1919. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
Vista de la central just al tram final de la Pallaresa. Ran d'aigua, a la dreta, el camí que pujava Segre amunt per la dreta i que després enfilava cap a la central per mitjà del pont; a l'esquerra de la imatge, el camí que remuntava el Segre per la seua marge dreta i que enllaçava amb el funicular per pujar fins a la presa. El camí fóra convertit en carretera quan després de la guerra calgué refer el pont de Camarasa, i més modernament enllaçaria amb els accessos del Doll. 
1920. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
El pont sobre el Segre ja construït i l'edifici de la central ja aixecat. La presa també es veu tota feta i el sobreeixidor funcionant. Per tant, la foto hauria de datar-se cap a l'estiu o tardor de 1920, quan la central entrà en funcionament. A l'esquerra, el camí del funicular que s'enfilava cap a la presa, que pujava dret a més no poder.
1920. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
Encara una altra vista de la presa en funcionament i l'espectacular salt d'aigua del sobreeixidor.
1920. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (AFCEC).
Un altre detall de l'immens salt del sobreeixidor, un cop en funcionament la presa. 
a