[1319] Les Borges Blanques d'Urgell

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Preciosa panoràmica de la capital garriguenca, abans també anomenada les Borges d'Urgell, amb les fumeres dels molins d'oli que fan companyia al campanar per sobre de l'horitzó de les teulades. 

1845. Les Borges Blanques (les Garrigues).

«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», 

de Pascual Madoz.

Situada en «el extremo Sur de la llanura de Urgel», a cinc hores de carreter de Lleida.

Segons l'autor vuitcentista, a mitjan d'aquell segle XIX, la població tenia «500 casas distribuidas en varias calles llanas y empedradas con una plaza de figura bastante regular; hay dos casas del ayuntamiento, una en mal estado y otra nueva, cárcel, un convento de carmelitas descalzos habilitado hoy para hospital, escuela de niños y niñas, la primera a cargo de un maestro con la dotación de 3.000 reales y la segunda de una maestra con la de 2.400». El pressupost total del poble era de 8.000. Probablement, bona part del sou era pagat directament per les famílies dels marrecs. A les Borges, però, es desmentia allò de passar tanta gana com un mestre d'escola. Amb aquest preu, déu n'hi do dels clatellots que devia repartir (segons la pedagogia en ús)!

Als Castellots (La Floresta) només hi restaven dos cases, atès que el lloc resultà molt malmès i probablement despoblat des de la Guerra dels Segadors. 

A les Borges hi havia dos fonts, «abundantes de buenas aguas, aunque flojas, para el surtido del vecindario». Llavors encara no s'havia construït el Canal d'Urgell, tot i que «el terreno en su mayor parte llano... es muy bueno y feraz».

En aquells temps s'estava construint la carretera de Lleida a Tarragona. A banda l'agricultura, hi destacaven un molí fariner «y muchos de aceite». L'autor ni tan sols els pogué arribar a comptar! Per mitjà de «la mucha arriería dedicada al tráfico», l'oli es feia arribar a Valls, Reus, Tarragona i Barcelona.

La vila tenia llavors 333 veïns (2.000 habitants), que cap al 1900 ja s'havien doblat. Durant el segle XX l'increment fóra molt més pausat, fins arribar als 6.000 en començar el segon decenni d'aquesta actual centúria.

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
L'antic carrer de la Capella, amb una de les creus de terme, probablement gòtica.

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Detalls de l'antiga plaça amb aquell autèntic regust de l'avior: l'expectació davant del retrato (amb algunes padrines dalt del terrat i tot), les portalades rodones amb les portes obertes de bat a bat cap a fora, la costa de terra, la fonteta al mig, algunes dones amb el càntir sota el braç, les persianes abaixades o per sobre els balcons... Una plaça molt més oberta que l'actual, en què un mur la separa bruscament del carrer de baix. Em quedo intrigat per aquest llarg tronc plantat al costat de la creu, potser un primer pal de cables de llum cap a algunes cases.

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Aquesta perspectiva de la plaça de la Capella està treta estratègicament per tal que aquest pal no hi surti, o bé n'és anterior a la col·locació.

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Detalls de la creu gòtica de la plaça de la Capella. 

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
La carretera de Lleida, a l'entrada del poble.

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Vista de la vila des de la sortida de la carretera, direcció Tarragona, amb els sembrats ja ben alts i ufanosos. S'observen els masets de les eres a la banda de dalt, on s'hi batia el gra quan bufava la marinada de juny i juliol. 

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Vista de la plaça Major. Les antigues persianes, imprescindibles per aturar el sol d'estiu.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Detalls de l'esplèndida Plaça Major, amb les trilles dels carros sobre el fang.  

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
El xalet de la «Villa Isabelita» de la família de Manel Farrerons, propietari d'un molí i exportador d'oli.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Detall de l'entrada del casalici, amb les senyores a la gran balconada.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
La fàbrica de farina, La Magda, de B. Baiget, situada al costat d'un salt del canal en què es produïda la llum necessària per a la mòlta de la farina.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
El Terrall, amb els plataners afilerats i el Teatre del Foment al darrere.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Una altra vista del Terrall, amb una família de passeig i un que hi pescava el sopar. 

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Esplèndida recreació del banc del si-no-fos de cara al Terrall. 

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
El Passeig del Terrall sempre ha fer honor al seu nom de passeig.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Les fileres de plataners al voltant de la bassa gran. 

Anys 1900-1910. Les Borges Blanques (les Garrigues).
La primera bassa, a tocar del molí d'oli. 

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Vista del campanar des del Terrall, acompanyada d'una de les moltes fumeres dels molins d'oli de la vila. 

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
L'antiga fira de bestiar. Les cases amb parets de tàpia, les fumeres dels molins d'oli al fons, i els pagerols amb boina o barretina observant els animals. 

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques (les Garrigues).
El bestiar vacum de la fira. A la dreta, un vailet bastó en mà ajuda son pare. 

[1313] Les Borges Blanques del segle XVII