 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. Escriu l'il·lustre folklorista urgellenc: «A la collita de les aulives és quan més se manifesta en lo Pla d'Urgell la vida exhuberanta del folklore. Les tres que segueixen són una galana mostra del bé de Déu que es derrotxa: són molt boniques però no les ne trobarà ningú tant, com si les sentissen cantar en la planta». Vol dir al tros, mentre es treballa. Aclarim que el sentit amb què l'autor feia anava el nom de Pla d'Urgell no era pas en l'actual significat comarcal reduccionista, sinó amb una àmplia i clara voluntat d'abastar tota la unitat geogràfica i cultural de la plana urgellenca i lleidatana. |
 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. No hi havia ni tractors ni paraigües ni vibradors per collir aulives. El silenci campava, potser només trencat pel so de les campanes del rellotge, si el tros no era gaire lluny del poble. Per passar les llargues hores de treball, llargs dies si s'havia de fer nit al mas, calia cantar: el cant comú feia pinya i creava sentiment de confraternitat... en la misèria. Als Plors tardans, l'anònim lletrista explica la història del rapte d'una minyona a Organyà per part de quatre fadrins de matinada. A dinar, ja són a Aitona, i a sopar a Tarragona, triades per exigències de la rima assonant dels versos parells. Lletra i l'«eixerida» (aixerida en popular lleidatà) música recollides al Mig Segre, a Baldomar i Artesa de Segre. |
 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. La Pastora galana és una tristoia cançó d'amor amagat... |
 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. ...amb un original plantejament: la pastora es confessa i a cadascun dels deu manaments s'hi troba una falta, de tant que estima el seu pastor. |
 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. Amb el sisè manament, «jo mai hi so volgut res». A la fi, demana l'absolució al confessor, però vet aquí que, oh meravella, ella s'ha confessat amb el propi pastor estimat, de manera que li ha descobert el seu cor: No m'hauria pensat mai de tenir tal ditxa al món de poguer-me confessar amb qui m'ha robat lo cor. Afegeix en Valeri Serra que «tot el romanç es ple d'una ingenuïtat que enamora. La música d'aqueixa cançó és d'aquelles agredolces que es claven al cor. Té gran estima entre les collidores d'aulives». Sobretot, no cal dir-ho, entre les més jovenetes. |
 |
| 1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives, dins «Revista Catalunya», febrer. Lo testament d'Amèlia fou un dels romanços més coneguts entre la pagesia catalana des dels segles XVII i XVIII. La princesa Amèlia, filla del rei, està malalta, i tothom la va a visitar: Ai, que el meu cor se nua com un pom de clavells, com un ram de violes, roses i pensaments. |
 |
1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives,
També sa mare, que és la responsable de l'enverinament:dins «Revista Catalunya», febrer. Metzines me n'heu dades que maten lo cor meu. «És aquesta tràgica cançó una de les més populars, ja no sols del nostre Urgell, sinó de tots los indrets de la terra». Els infortunis d'Amèlia feien sospirar les collidores i, a més, «la música que s'hi acompanya té un regust planyívol i enyoradís que fa tremolar el cor». A la fi, la princesa moribunda deixa anar una tètrica imprecació contra sa pròpia mare, a qui només deixarà les sabatilles en testament: Les xinel·les que porto, que jo porto als meus peus, perquè quan aneu a missa lo coll vos en trenqueu. |
 |
1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives,
En acabada la cançó, totes les collidores es preguntaven el perquè de la crueltat de la mare. Segons algunes altres variants de la cançó, la raó sembla prou clara: per pendre-li el marit i casar-se amb el gendre! Un despietat i cruel triangle amorós.dins «Revista Catalunya», febrer. Escolteu-ne la versió de Joan Manel Serrat: El testament d'Amèlia. |
 |
1905. Valeri Serra i Boldú, Tres cançons de collir aulives,
dins «Revista Catalunya», febrer.
La portada de la revista apunta els nous aires clàssics noucentistes, lluny dels recargolaments modernistes.
|