 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). La torre dels Escipions al camí ral de Tarragona, quan encara no existien ni carreteres ni cotxes ni camions, que són els seus companys actuals. «Ce cénotaphe est sur le bord de la route; il fait face à la mer, et dans le lontain on apreçoit Tarragone, ville riche et célèbre dans l'antiquité». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Una història de la plenitud antiga a la decadència moderna. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). La ciutat de Tarragona, al fons, encara tancada dins les muralles medievals: «maintenant elle n'occupe plus que l'emplacement de son château, et tout est ruiné autour de ses remparts». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). L'Arc romà de Berà al costat de la mar en la ruta de Tarragona a Barcelona, un monumenty simple, però de belles proporcions. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Construït a l'època de l'emperador Trajà, pel seu cònsul Licinius Sura. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). La calçada sota l'arc, que permetia un pas de carruatge. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). La ciutat de Barcelona des d'un mirador enjardinat a la falda de Montjuïc. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). El tradicional elogi al poble català, aquest cop amb bons i precisos detalls històrics, que acaben amb la referència a la pesta de 1821-22, quan «cette ville éprouva toustes les horreurs d'une peste terrible, et perdit la moitié de sa population». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). La pèrgola d'heura, ben frescal, des de la qual es contemplaven els velers del port i les torres i campanars de la ciutat encara emmurallada per totes bandes. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). El Palau el Comte de Santa Coloma a la Plaça de l'antic Convent de Sant Francesc, cremat en l'incendi de les bullangues de 1835. Els Ducs de Medinaceli en reclamaren els terrenys com a legítims hereus dels Montcada i Cardona, famílies que els havien cedit els terrenys per a la construcció del convent. Els Medinaceli propiciaren la urbanització de l'espai al 1844, per regraciar-se amb el veïnat. L'antic palau remuntava a les nobles famílies medievals dels Montcada i Cardona, que s'hi traslladaren des de l'estret i insalubre carrer de Montcada, feia ja un parell de segles. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Disquisició de l'autor sobre l'honor i dignitat volgudament servats per la noblesa hispànica, bàsicament del país veí. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Detall de la façana del palau barceloní dels Ducs de Medinaceli, refet al segle XIX. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). El Convent dels Dominics de Santa Caterina, fundat al segle XIII i desaparegut al XIX en el pla on avui hi ha el mercat que du el seu nom. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). En l'època de l'autor, bona part dels murs del convent ja amenaçaven ruïna. Es queixa de la «ignorance qui cause ces fureurs», tant si manen els conservadors com si manen els liberals. Ben aviat, després de l'incendi que el cremarà al juliol de 1835, poc després de l'exclaustració de la desamortització, l'església i el convent rebran el seu certificat de mort. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Vista de l'antic claustre amb els sepulcres laterals. Testimoni l'autor: «Nous avons vu cet édifice avant les dévastations révolutionnaires. Il n'y avoit pas en Espagne du plus admirable monument des styles gothique et roman». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). «Nous reproduisons ici la partie du monestère qui étoit encore debout lors du nostre passage à Barcelone». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). L'agulla gòtica vuitavada sobresortí al cel barceloní durant 6 segles, amb una alçada de 40 metres. A les finestres del primer pis hi havia les campanes i era rematat per una corona emmerletada |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). El claustre de dos pisos de Santa Caterina de Barcelona era d'estil gòtic flamíger, rectangular de 5 x 4 arcs per costat, subdividits al seu torn en dos. Acabat ja a començament del segle XIV. El pis de dalt només tenia galeria en un dels costats. Un dels claustres, sens dubte, més elegants i d'absolut gust gòtic entre tots els de la ciutat. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Vista de la muntanya de Montserrat amb el monestir als peus. Els dificultosos i paorosos accessos que tingué durant segles contribuïren a engrandir-ne la llegenda. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Les construccions del vell claustre ja eren en ruïna en aquell començament del segle XIX. Cita l'acabament de l'església al 1599 i les tretze ermites de la muntanya santa: «Treize hermites habitoient les parties les plus agrestes de ces rochers et y vivoien sous la règle la plus austère. L'hermitage les plus élevé étoit celui de Saint-Jérôme». De les quals, «nous les avons vues habitées et abandonnées, et dans notre dernier voyage, on remarquoit encore quelques fleurs desséchées qui avoient orné les fenètres des cellules de ces pieux solitaires». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Les trilles dels carruatges, al costat dels alts esbalços, en els estrets camins que pujaven tombant i retombant fins al monestir fan feredat. Però el prestigi del monestir és sobretot espiritual: «C'est du Montserrat que partit l'etincelle qui embrasa toute la Catalogne, dans la guerre de 1808 contre Napoléon. Le tocsin du couvent éveilla le peuple catalan, et ce couvent pris et repris six fois par les François, les Espagnols et les Anglois, finit par être livré aux flambes, un jour de suspension d'armes, sans provocation, sans combat, en signe d'adieu». |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Els pagesos catalans de fa dos-cents anys, en roba de treball, i un maragato espanyol. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Posa en valor la conservació de l'ús del ret dels cabells i les espardenyes en les dones, i en els homes, «un bonnet de feutre rouge ou violet», altrament dit, barretina. |
 |
| 1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica). Detall de la pubilla i l'hereu, al costat d'un maragato espanyol, en concret de la província de Lleó, que fins a començament del segle XX eren coneguts per rodar amb carros per tota la península, sobretot del nord, en aquesta vestimenta característica venent productes artesanals. Eren coneguts per la pràctica de la covada, un costum d'arrels antropològiques pel qual l'home substituïa la dona (excepte en el fet biològic del part, que només corresponia -ésclar- a la partera) en relació a la preparació de l'arribada i cura posterior del nadó. |