20160202

[1302] Finestra al nostre segle XIX

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'edifici barroc del Sis-cents de l'ajuntament de Palma, llavors encara sense el rellotge que s'entaforaria al balcó de dalt de tot. Es descriu la plaça com un monument de la democràcia perquè en temps sobirans, previs a l'ocupació espanyola, «vit les états de la monarchie s'assembler dans son enceinte»,en contraposició al nostre estimat Estat veí de l'oest al segle XIX, «que l'Europe a longtemps regardé comme les plus tyrannique et les plus illibéral». Què us en diré?, que en diria el cronista Muntaner!
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de l'esplèndida cornisa treballada i de la façana. Els carrers no eren empedrats encara, i s'hi ressegueix la trilla dels carruatges.
1826 «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'associació mental d'Espanya i Portugal amb l'Àfrica formà realment part de l'imaginari europeu del Vuit-cents. El llibre del baró Taylor estava inspirada en la de Laborde (1808), però no buscava tant l'aprofundiment artístic com la mirada pintoresca. Òbviament, i seguint les concepcions polítiques del seu temps, adjectivà com a espanyol tot allò que visità, sense saber distingir l'antiga essència catalana, valenciana o balear dels nostres territoris nacionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La Llotja gòtica de Palma. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«La belle ville de Palma dans la douce île de Majorque est déchue de toute sa splendeur, et cette bourse ne verra pas de longtemps rouvrir ses portes fermées». El gravat en vol mostrar l'elegància i esplendor des que al segle XV fou construïda.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detalls de la portalada i dels merlets. Les figures, presents sempre a tots els gravats, ajuden a fixar la proporció real i donen vida i caliu humà a les vistes.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Els pagesos mallorquins.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
En destaca el barret de palla o bé en feltre, negre o blanc, i s'esmenta el rebosillo, que en el vestit tradicional femení de Mallorca, és la peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits, i acaba en punta prop de la cintura; a vegades hom en duia dos, un de gran a sota i un de petit damunt l’altre.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall dels pagesos mallorquins, mascle i fembra, amb el rebosillo i davantal tradicionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«Le territoire d'Orihuela [Oriola], comme celui d'Elche [Elx], est couvert de palmiers; ils y forment une fôret... Ces palmiers sont en si grand nombre... que la récolte de leurs fruits est devenue une véritable richesse pour le pays». 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Convent d'Oriola.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall del convent entremig del palmerar, que a l'autor li recorden els paisatges del Mitjà Orient.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Pont de Mar de la ciutat de València, refet a finals del segle XVI quan una riuada s'emportà el medieval.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El darrer dels ponts de València aigües avall del Túria, «une rivière qui manque d'eau pendant onze mois de l'année: c'est le Guadalaviar», nom amb què es designa el riu en la seua naixença terolana. «Cette rivière, quoique habituellemen dessechée, est ordonée de plusieurs ponts». A l'extrem del pont, hi hagué la Porta de la Mar, que tancava la ciutadella.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El pont portava al Grau, el port de la ciutat, i tenia a l'esquerra el gran passeig de l'Albereda: «ce la que chaque soir se réunissent les personnes qui ont quelque loisir; la plupart s'y rendent dans... une tartana (sorte d'araba-turc attelée d'un cheval)». Una hora abans de la posta de sol s'hi formava una filera de carruatges que anaven amunt i avall del passeig.

Al pont, hi destaquen el dos torricons triangulars en el segon dels nou pilars, amb les escultures protectores de Sant Pasqual i de la Mare de Déu dels Desemparats.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'amfiteatre romà de Sagunt, que sempre va captar l'atenció dels viatgers. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Després de segles d'història plena, diu l'autor que «c'est n'est plus maintenant qu'un amas de décombres».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El teatre, als peus de la fortificació de Morvedre, podia acollir fins a 8.000 espectadors. El gravat és pres des del postscenium i deixa veure l'escenari, «autrefois couvert de portiques de marbre, et les immenses gradins qui formoient l'amphitéatre».