20151220

[1254] Futbol Club Lleida

1929. F.C. Lleida.
Cromo núm. 44 de la col·lecció d'equips de futbol de «Chocolates Amatller» del Futbol Club Lleida, amb l'escut de la ciutat en el seu, i amb colors roig-i-blanc. 
1929. F.C. Lleida.
Fundat al 8 d'abril de 1823 per la Penya Esportiva Salvat, «entidad que desde ya hacía bastantes años se dedicaba a la práctica del fútbol». Fou el tercer dels clubs de futbol impulsat per organitzacions polítiques del moment, aquesta de caràcter conservador, després de les iniciatives del Partit Radical (FC Lleidatà, 1917) i el FC Joventut Republicana (1918). La dècada de 1910 marca l'assentament de la pràctica del futbol a Lleida i altres poblacions de les comarques de Ponent, com Tàrrega, Bellpuig, Cervera. La dècada de 192o serà la de la consolidació amb una llarga llista de pobles que s'afegiran a la lliga provincial. 

A Lleida, ciutat petita i d'interior, el futbol arribà una miqueta més tard dels tombants de segle. A banda d'algunes notícies breus (la primera de 1903 amb un partit per a la festa major de setembre de 1903 a l'esplanada del Camp de Mart), l'afició quallarà a partir del 1912, quan arribaren a Lleida nombrosos treballadors de tot arreu de Catalunya, espanyols i fins i tot americans (els capatassos), de la Canadenca, que inicià la construcció de les comportes, el canal i la central de Seròs. D'altra banda, sembla que els joves de la societat benestant lleidatana es reunien al pla de Gardeny a passar l'estona al voltant d'una pilota:

«Pere Almacelles, en la revista Ciudad de junio de 1963, escribe un artículo en el que explica que, en los primeros años del siglo XX, sin especificar ninguna fecha, los jóvenes de la buena sociedad leridana practican el “foot-ball” de forma más festiva que otra cosa, en la planicie de Gardeny. Cita los apellidos Banqué, Llorens, Segarra Plubins y Felip y dice que se orientan en la reglamentación que publica la revista deportiva francesa La Vie Au Grand Air. Lo que la revista denomina dribler le balon, ellos lo traducen como baila con la pelota. Así no es extraño que los curiosos que les observan les califiquen despectivamente de bailarinas, por las posturas que adoptan. Además, como que no pueden usar las manos, ponen los brazos en la espalda o en la cintura, lo cual aumenta su ridiculez (Daniel Badia)».

Al 1913, s'hi documenta el primer club, dels Germans Maristes, i a poc a poc altres iniciatives, més o menys duradores, aniran arribant. Per a més informació sobre els orígens del futbol a Lleida, vegeu aquests excel·lents articles:

1923. F.C. Lleida.
Escut del club, que tenia el camp de joc a l'altre costat del Segre, a Cappont, més o menys on ara hi ha la passarel·la a l'enrecte del Carrer Cavallers, on hi passava el Camí Vell d'Albatàrrec. Arribà a tindre més de 1.500 socis i fou el primer que començà a pagar els jugadors.
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva».
El primer partir del nou club de futbol als voltants de la festa major de maig d'aquell any, dies 20 i 21 contra el Catalunya de les Corts, de Barcelona: «Les senyores que vagin acompanyades dels socis, tenen l'entrada lliure al camp». S'aprofitava el viatge del rival, en una època que les comunicacions no eren tan fàcils, i s'hi enfrontaven dos dies consecutius. I el camp de setmana següent, inauguració oficial del camp, «amb dos grans partits internacionals». Els preus de les llotges, a 5 pta., no eren pas populars.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva».
L'embranzida futbolera a les comarques lleidatanes fou tan gran com a la capital, especialment a l'Urgell i la Segarra. En els anuncis de premsa, alternaven l'anglicisme Foot-ball amb l'adaptació catalana del mot, i a més en aquest cas en autèntic lleidatà:
«Qui vulgui admirar el gran increment que ha pres el Foot-ball en aquesta contrade segarrenque, te de assistir-hi per veure-hi jogar als dos equips més prestigiosos», el Clut de Torà FC contra el Calaf i Sant Ramon.

 Fixeu-vos amb l'adaptació de l'anglicisme referee (àrbitre) a l'avís de peu de pàgina: refre.
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Portada de la revista «Lleyda Deportiva» del 10 de maig d'aquell any dedicada a en Francesc Bordalba, president de la Penya Salvat.
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Caricatura dedicada de Tuner (J.Vallverdú) al president de la Penya Salvat en aquell mes de maig de fundació del FC. Lleida.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
A la capçalera de la publicació, els esports més populars del moment, l'atletisme, l'automobilisme, el ciclisme, la boxa, i ja al centre, el futbol. La primera revista esportiva de la ciutat testimonia la consolidació de la pràctica esportiva com a activitat, com a lleure amb un públic seguidor i, alhora, ajudà a divulgar-la i fer-la encara més coneguda en tots els àmbits de la societat lleidatana, pel mòdic preu de 25 ctms. de pesseta.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Editorial del primer número del setmanari esportiu degà de la ciutat, que «vol donar una nota incontrastable de la importància que concedim al desenrotllament de l'Educació Física del poble lleidatà... per portar a terme nostre ajut a aquesta nobilíssim afany de perfeccionament físic i lloable millorament dins l'activitat humana...» i reclamava el suport dels lectors per fer viable el projecte:

«LLEYDATANS: Aporteu vostre decidit apoi a nostra obra; sumant-se a nostres tasques i contribuint amb el vostre esforç al sosteniment d'aquesta revista, enaltireu el concepte esportiu de vostre poble, fareu arribar vostres triomfs i victòries arreu del món, i afirmareu vostra personalitat esportiva».
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Article encomiàstic a l'associació Penya Deportiva Salvat, iniciada al 1922, amb activitats esportives variades i, sobretot, la creació del FC. Lleida:

«El primer de febrer d'aquest any tenien ja un camp d'esports de sa propietat, celebrant la inauguració al mes següent i rebent clamoroses mostres d'adhesió i simpatia, que es cristal·litzaven uns jorns després inscrivint-se 1.500 socis i constituint l'avui ja famós equip Lleyda F.C.»
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
L'alineació de l'equip, amb la samarreta original, i les mitgetes de ratlles roig-i-blanques. Els colors que dècades després vestirà l'Atlètic Segre de la ciutat. «Per a la compra i millorament del camp, [la Penya] porta desemborsades 50.000 pta i compta amb un floreixent estat de caixa».
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
El rànquing dels 20 primers campions de la lliga espanyola, des del 1902-03.
1923. F.C. Lleida.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Cinc partits del FC Lleida durant el mes de maig, amb equips barcelonins.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Al programa de les festes de maig d'aquell 1923, la «inauguració de la magnífica il·luminació elèctrica dels Camps El·lísseus i Avinguda de Blondel», sardanes «a la Plaça de la Paeria per la renombrada Cobla-Orquestra Barcelona», aviació amb «l'arribada d'un potent avió realitzant des de Madrid lo viatge directe i aterritzant al Camp de Gardeny, a més de la «Festa d'Aviació, a càrrec del conegut aviador Sr. Espinell», batalla de les flors i castell de focs.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
Es repeteix la festa de l'aviació l'endemà, i s'hi afegeixen «Exhibicions acrobàtiques aèries a càrrec del referit aviador i interessant prova d'un descens d'un paracaigudes amb lastre, com a prova de l'arriscada demostració d'aquesta tarde». O sia, paracaigudes amb un pes, sense persona, fins a la propera sessió, en què s'acabarà l'espectacle «amb l'emocionant descens d'un aviador en el cèlebre paracaigudes Greco, prova que ha causat sensació en importants capitals de l'estranger».
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 1.
La informació no anava tan de pressa com avui, i s'anunciava ja la publicació de fotografies d'un proper partit de futbol. 
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 2.
El porter del FC Joventut Republicana, Joaquim Prenafeta, indiscutible primer «guardameta» provincial.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 2.
La crònica i fotografia promesa del partit Athletic Club de Bilbao contra el Club Deportiu Europa de Barcelona.
1923. Lleida esportiva.
Revista «Lleyda Deportiva», núm. 2.
L'activitat futbolística a les comarques lleidatanes dels anys 1920 fou molt destacada. Ací uns breus sobre partits a Tàrrega, Mollerussa i les Borges Blanques. Al camp del Mollerussa, l'equip local, reforçat amb quatre jugadors del FC. Lleida s'enfrontà a una selecció de l'Espanyol de Barcelona: «el partit jugat ahir va portar una gran gentada dels pobles dels voltants».
1926. F.C. Lleida.
Revista «Lleida», núm. 26 (Udl-Sol Torres).
Partit al camp del Camí Vell d'Albatàrrec a la festa major de maig. El disseny de l'anunci a tota pàgina, molt depurat i modern.


1927. F.C. Lleida.
Revista «Lleida», núm. 48 (Udl-Sol Torres).
L'Equip de l'Espanyol que jugà la festa major de maig contra el «FC. Lleida, reforçat», suposem que al camp de Cappont, amb les grades de gom a gom.


1927. F.C. Lleida.
Revista «Lleida», núm. 50 (Udl-Sol Torres).
Primera notícia de la creació de la Unió Esportiva de Lleida: «Es comenta amb general satisfacció el rumor que la secció deportiva de Joventut Republicana i el F.C. Lleida, clubs rivals en extrem, han entrat en negociacions sèries i oficials per pactar una fusió a base de crear la Unió Esportiva de Lleida, que tindrà els terrenys de joc únicament al Camp d'Esports». La materialització d'aquesta fusió no arribarà fins al 1939, amb el desastre col·lectiu de la derrota de Catalunya i l'esclavitud del franquisme espanyolista. A començament d'aquesta segona dècada del segle XXI, uns altres pirates de l'esport, del nom dels quals no val la pena recordar-se'n, es carregaran al UE Lleida per concurs de creditors.


1927. F.C. Lleida.
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
L'arribada de la crisi futbolística marca les acaballes d'aquells bojos anys 20. L'equip de la Joventut Republicana «ha dissolt per complet el seu primer equip semiprofessional, llicenciant tots els seus jugadors» i ha constituït un equip amateur per deixar el futbol com una més de les activitats de l'associació política republicana, que «no en farà, com fins ara, el motiu de la seva vida».

Pel que fa al FC. Lleida, també es mou cap a una posició més sostenible «baixant uns quants graons de l'escala perillosa en què s'havia col·locat anys passats per a sostenir una posició de competència, sens dubte superior, econòmicament, a les seves forces». Ras i curt: «S'ha convençut que el futbol és car i que Lleida no dóna per tant».

Els equips dels pobles lleidatans sembla que aguanten poc o molt, «potser seguiran un anys més fent la viu-viu. En resum: el futbol està en plena davallada. No pensem veure l'any vinent, ni grans partits ni grans masses apassionades de públic als camps de joc».


1930. Lleida esportiva.
Revista «Lleida», núm. 92 (Udl-Sol Torres).
En Vallverdú, dibuixant i col·laborador de la revista, feu aquesta magnífica caricatura de Josep Sunyol durant sa visita a la ciutat de Lleida.


1930. Lleida esportiva.
Revista «Lleida», núm. 92 (Udl-Sol Torres).
EL club lleidatà convidà Josep Sunyol, «il·lustre director de la Rambla de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol» a visitar la ciutat i parlar-ne de la crisi futbolística.

Anys 1920. F.C. Lleida.
Preciosa imatge de l'equip titular fotografiat al seu camp d'esports al Camí Vell d'Albatàrrec, amb el lateral protegit amb lones per evitar la vista del terreny de joc sense pagar. 
Anys 1920. F.C. Lleida.
L'autobús de transport de l'equip, matrícula L-1374.

a