 |
| 1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,,Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). Retrat de Xavier Gosé i Rovira (1877-1915), celebrat artista lleidatà (tot i que circumstancialment nascut a Espanya per qüestions laborals de sa família), del qual enguany en recordem el centenari del sobtat decés). El Museu Morera de Lleida i MNAC n'acaben d'estrenar una gran exposició retrospectiva, que vol certificar l'exquisida i elegant tasca de retratista de la societat parisenca del començament del segle XX. |
 |
| 1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé», Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). L'article d'Alferd Pereña, un dels grans intel·lectuals lleidatans i republicans d'ara fa cent anys, repassa la trajectòria de l'artista, a partir de l'extensa col·lecció d'obres que en guardava el Museu Morera als anys 1920: «Xavier Gosé, artista excels i únic! Trenta-vuit anys de vida humana fugissera. Vint només, escadussers, de maduretat de treball i de producció sublim... Un lleidatà que conegué la glòria més difícil: triomfar, imposant la seva escola personal, en els centres mundials de refinament i de la depuració més exigent de l'art... La valor de la seva obra: tota la profunda i subtil psicologia europea dels deu anys abans de la gran guerra, ha quedat gravada en els seus dibuixos i pintures... i celebra el «talent privilegiat i la sensibilitat exquisida d'aquest nostre artista, amarat i posseït de l'esponjosa ànima del temps en què visqué...» |
 |
| 1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé», Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). Pàgina de la publicació amb detalls de quatre dibuixos, d'entre «una quantitat important de carpetes, llibretes i blocs que contenen centenars de notes, apunts i estudis que l'artista copsava al passar pels llocs...», i cedits per la seua família al Museu lleidatà. |
 |
| 1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé», Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). Com predeia Pereña, tot aquest material serà un dia valorat i conegut la justa mesura de sa importància. Això és el que fa l'exposició que, cent anys després de la seua mort, ens ofereixen aquells Museus, i que esperem de veure al 2016 a Lleida mateix. |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
La infància barcelonina de l'artista. La «veu interna de l'Art», segons Pereña, «fou la que el portà a la capital de França no acomplerts encara els 20 anys... De molt jove se sentí inclinat al dibuix...» A París, hi «començà un romiatge de privacions i d'esforços, vençuts a poc a poc per l'energia i la constància esmerçades... en la tasca de... fer-se un nom. Ho aconseguí».Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). La dura vida parisenca és descrita amb cruesa per Pereña, que fa notar com l'èxit li arribà de pressa: «Les principals revistes de París acceptaren sa col·laboració en la que hom admirava la puresa de línies del novell dibuixant». La caiguda fou igualment ràpida en aquell desagraït món ple d'enveges i competidors despietats, i es veié acomiadat de «la major part d'empreses, les quals, a manca de millor argument, pretextaven que els seus dibuixos eren massa espanyols». Una llufa (la de ser confosos per espanyols) que els catalans suportem estoicament des de fa un parell o tres de segles. A veure si aviat li posem el punt final. Comença aleshores l'etapa d'èxits a l'Alemanya d'abans de la I Guerra Mundial: «els crítics de l'època l'emplenaren d'elogis col·locant-lo a l'altura d'artistes tan interessants com Toulousse-Lautrec i Audrey Baisiley... Assolí la veritable glòria». |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
Quadre pòstum inacabat del «malaguanyat Gosé».Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
Dibuixos d'en Gosé.Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres). |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Les relacions de Gosé amb Lleida foren ben comptades, però càlides: per a l'exposició d'artistes lleidatans a la Paeria al 1912, amb més de 50 obres. «Poc temps després, potser el mateix any, vingué a Lleida per tal de fer una visita a la seva família i enterant-se de que en Vinyes dedicava un concert anyal a la ciutat estimada, ell es cregué també en l'obligació d'ofrenar-li una mostra del seu art» i confeccionà el programa de festes de l'any que ve, el qual «cridà fortament l'atenció».
|
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Amb l'obra recollida a París, es féu l'any següent una «esplèndida exposició pòstuma» al Círcol Artístic de Barcelona, «amb totes solemnitats d'un homenatge al gloriós artista. Fou també aleshores que el patronat del Museu Morera de Lleida féu una acurada tria de les obres més cabdals d'en Gosé, que havia de guardar en una de les seves sales».
Alguns compatricis impulsaren la iniciativa de «perpetuar a Lleida, en un suggestiu marbre, l'admiració i l'eterna recordança que el nom i l'obra d'en Gosé mereix». En aquell moment, la idea de Gili i Roig, Borrell i Nicolau no reeixí. Potser ara anirà la vençuda, sense oblidar, a més, el carrer que té dedicat a Pardinyes. |
 |
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, Xavier Gosé»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
La Sala Gosé del Museu Morera, creada aquell 1915 en homenatge a l'artista.
|
 |
1903 ca. Xavier Gosé, retrat de Ramon Casas-Carbó (MNAC).
En la famosa plèiade de Casas-Carbó, també hi hagué espai per a l'universal artista lleidatà. |