 |
| 1594. Castell-lleó. Castèl-Leon (Es Bòrdes, era Val d'Aran). Esbós de Tiburzio Spannocchi (1541-1606), Europeana. La magnífica fortalesa aranesa, esbossada cap al final del segle XVI, amb la imponent torre de l'homenatge destacada al centre, vista de ponent. |
 |
| 1594. Castell-lleó. Castèl-Leon (Es Bòrdes, era Val d'Aran). Esbós de Tiburzio Spannocchi (1541-1606), Europeana. Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó (1313), Castèl-Leon s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castèl-Leon . Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castèl-Leon , després poble i municipi amb el nom de les Bordes . El 1616 el governador passà al castell de Vielha i Castèl-Leon restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n'havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV de Castella, fou pres pels francesos. Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert en defensa de Felip de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castèl-Leon. Proposada la seva reconstrucció sota domini espanyol el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (www.enciclopèdia.cat). |
 |
| 1643. «Carta enviada per un Monsieur francès... del modo i manera que foren eixits los castellans de Castell-lleó... » (MDC-BdC). Publicació breu feta per l'impressor Jaume Mathevat de Barcelona, que relata el setge de Castell-lleó per part de les forces que donaven suport a la República Catalana de Pau Claris amb el suport dels francesos. |
 |
| 1643. «Carta enviada per un Monsieur francès... del modo i manera que foren eixits los castellans de Castell-lleó... » (MDC-BdC). Entre les tropes enviades a Vielha per donar suport a la revolta catalana, hi hagué aquestes forces locals: «...cent micalets dels pobles de les Valls de quatre-cents hòmens, los quals estaven tots atrinxerats en Viella, a on arribà lo expectable don Joan de Margarit, meritíssim governador de Catalunya, i mariscal de camp per sa Majestat...» Més dades sobre aquesta figura històrica: Joan Margarit, un patriota català a la Guerra dels Segadors, d'Àngela Serrano. |
 |
| 1643. «Carta enviada per un Monsieur francès... del modo i manera que foren eixits los castellans de Castell-lleó... » (MDC-BdC). Elogi de les tropes catalanes, de les quals gairebé no se'n pot «...pintar lo valor de dits soldats Catalans, los quals aprés de donada la càrrega, posaren mà a les espases, i a coltellades tragueren de les trinxeres als enemics, i confessen tots ells mai haver vist tal valor i resolució». Les tropes castellanes fugen pel port de Benasc, «per anar en Aragó, fugint sens ordre, i per lo camí donaren en mà dels soldats de la Gascunya que venien per socorro al dit Governador, i travaren escaramussa...» |
 |
| 1643. «Carta enviada per un Monsieur francès... del modo i manera que foren eixits los castellans de Castell-lleó... » (MDC-BdC). «...en la qual ne mataren molts, i en feren de presoners, i entre altres a Don Martin Desllor, i es té per cert los demés se són perduts endit port de Benasc per la molta neu que hi havia. Al venir del dia dit Senyor Governador amb sa gent avançar a sitiar dit Castell de Lleó». Fins qui al cap d'una setmana es pactà que «isquessen amb ordre de guerra, bales en boca, dos caps de corda encesos i amb son atambor...» |
 |
1643. «Carta enviada per un Monsieur francès... del modo i manera que foren eixits los castellans de Castell-lleó... » (MDC-BdC).
«...i nostre Senyor lo guarde, de Castell-Lleó en la Vall d'Aran, i abril a 20. de 1643».
|