 |
| 1917. Estany d'Ivars, Plana d'Urgell. Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC). Una glorieta a la vora de l'aigua. A l'estiu, devia estar envoltada d'una mosquitera, i d'aquesta manera els burgesos de la capital que venien a passar-hi uns dies, podien pendre la marinada. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633 (ARCA). Narració breu publicada en aquest diari catalanista conservador de final del segle XIX. Amb ortografia prefabriana, la història comença amb un exemple pres de la historiografia del nostre país veí, un cas ocorregut al rei Pere I el Cruel de Castella. L'anècdota posa de manifest la formació cultural de l'autor. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. El rei, desorientat en una cacera, es conforma amb un plat de sopes, mort de fam. L'exemple vol ser clar: la necessitat, fisiològica en aquesta ocasió, doblega fins i tot els més altius. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. Per a les dades biogràfiques de l'autor barceloní, cal consultar l'article de Carme Eberenz-Greoles, L'Estany d'Ivars i una narració curta del segle XIX: recerca bibliogràfica sobre Jacint M. Capella, pp. 91-102, dins Llengües i fets, actituds i franges. Misceŀlània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font, Calaceit, 2009. Enllaç ací. |
 |
| 1917. Estany d'Ivars, Plana d'Urgell. Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC). Vista de l'estany, darrere unes rabasses que semblen abandonades. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. Quan el rei volgué tornar a menjar sopes, no li agradaren pas: «la gana fou lo secret de les sopes d'aquella cacera». A semblança del reial exemple, el narrador explicarà un cas similar, «en una cacera que anys enrere férem quatre amics a l'estany d'Ivars d'Urgell. Un d'aquells, caçador vell, fou lo nostre cicerone; los altres no hi havíem estat mai ni coneixíem lo terreno». La descripció de la vestimenta dels visitants és autèntica de l'època, i el viatge amb tren fins a l'estació de Bellpuig, també: cap a les 5 hores i mitja de trajecte (no gaire temps més que l'actual després de més de cent anys!). |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. A l'estació de Bellpuig no hi hagué possibilitats de menjar. Només una paradeta per refrescar-se, pagant: «Hi trobàrem solament una taula amb un sellonet (càntir) d'aigua, quatre anissos, rosquilles, borregos, aiguardent, vi ranci, i una noia molt rodanxona, de galtes rosades, amb faldilleta curta, mocador florejat clar al cap i fosc al pit...» Com que restaven tres hores de caminada fins a l'estany, emprengueren el camí sense res sòlid a la panxa, «la meitat a peu, i l'altra a cavall de les cames». Cal assaborir la descripció del paisatge urgellenc, amb el Pirineu nevat a l'horitzó. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. «Lo campanar d'Ivars, acabant en punta, dret com un espàrrec, era nostre guia... Lo dia declinava i el fred era més viu; no ens podíem entretenir escopetejant els aucells, perquè es feia tard i teníem just lo temps per arribar a l'estany abans no fos fosc». Esperaven que un cop a posada, es refarien a taula. |
 |
| 1917. Estany d'Ivars, Plana d'Urgell. Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC). La descripció del narrador de la primera vista de l'estany a posta de sol: «Estàvem a la vista de l'estany. Lo sol ponent reflectia sos raigs d'or rogenc sobre aquella immensitat d'aigua que l'oreig a penes movia; se sentien les esquelles dels bous i dels bens que tornaven al corral; cantava el vailet; xisclava la xibeca, i davant de nosaltres, al bell mig del lluent, les veus discordants de mils d'ànecs de totes menes, de capbussons, fotges, rasclons i polles d'aigua donaven l'últim adéu al dia que finia, formant lo tot un himne d'una harmonia estranya, salvatge, indescriptible...» |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. Fan cap a la barraca del Senén, que «no era gaire espaiosa. L'entrada estava plena d'eines de pagés, collars d'animals, coves, xarxes, fitores i altres ginys de pesca...». La descripció de la casa és un testimoni de la pobresa d'aquells anys a la zona. Sense que hi manquessin «a les parets... los goigs del Sant Cristo de Balaguer casi esborrats pel fum...» i els versos de la Marsellesa. |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. La muller i els dos fills «havien sortit aquell migdia cap a Balaguer, emportant-se'n lo peix per a vendre... se n'havien emportat la clau de la casa del poble a on hi havia el recapte... lo tocino, i demés queviures i tindríem de passar com poguéssem per aquella nit». |
 |
| 1893. «Una truita amb bledes», de Jacint M. Capella, La Renaixensa, pp. 625-633. La solució la trobem al mateix títol de la narracioneta, però amb sorpresa final, i ben bo que ho trobaren tot plegat, com el rei de l'inici de la història. Conclou el narrador: «Allí, en aquell racó de món, a la claror d'un llumot d'oli penjat a la tàpia, sens despullar-me... amb lo ventre ben buit i regirat de fàstic... me vaig endormir sobre aquell jaç de palla...» |
 |
| 1917. Estany d'Ivars, Plana d'Urgell. Fot. Josep Salvany i Blanch (MDC). Una altra perspectiva de l'estany de fa cent anys. |
 |
| Anys 1940. Estany d'Ivars, Plana d'Urgell. Arxiu de la Cooperativa d'Ivars (MDC). Vista de l'estany poc abans de la dessecació, l'any 1951. Oficialment, pels problemes de salut que ocasionava el paludisme, tot i que tothom sabia de l'avarícia pels terrenys que, en aquest i altres espais lacustres de la península, mostraren les noves autoritats franquistes, altrament dits cacics o terratinents. Però això ja són figues d'un altre paner. |