 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. Alfés. L'absis de l'església romànica amb la creu de terme al davant. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159 (UAB). Ressenya de Ceferí Rocafort, geògraf i historiador, coautor del volum lleidatà de la Geografia General de Catalunya de Carreras-Candi: «Els que basen l'excursionisme en l'agredolça emoció produïda per les grans muntanyes i en els corresponents perills i dificultats que s'han de vèncer per a guanyar els seus cims alterosos, no hi trobaran un sol atractiu en les Garrigues. Cap bellesa natural remarcable ofereix en si, fora dels grans panorames tancats en el llunyadà horitzó per les nevades crestes del Pirineu... i en la baixa Catalunya pel Montsant i Ports de Beseit». |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «Conreus i més conreus, i terra erma coberta de garrigues, d'on li ve el nom, és la seva característica. En la caiguda de l'hivern, que allí acostuma a ser boirós, sobretot en la part jussana en els mesos de desembre i de gener, és el millor temps per a anar-hi. Ara precisament l'ametller florit i la verdor dels blats són dues notes alegres que trenquen la monotonia de l'oliver, tan ben vist per l'agricultor com ingrat als ulls de l'excursionista. Tant l'ametlla com l'oli són dos factors importantíssims en aquesta comarca...» Atenció a les dades de producció oleícola de la Granadella (782 h,) de l'any 1907: 20.000 quarteres d'olives i 5.000 quarteres d'ametlla a 15 pta/quartera. En resulta una fortuna de 80 duros per persona. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «Lo corrent principal és lo riu Set, que des dels vessants N. de la Serra Llena se decanta a l'O. i surt de la comarca de baix de Sunyer, desaiguant en el Segre damunt de Sudanell... En el rigor de l'estiu, si bé les seves fonts són contínues, devé tan fluix que s'eixuga de mig recorregut en avall». |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. La bassa de la plaça de Llardecans, on devien abeurar-se mules, matxos i bens... i fins les persones, que per això hi havia escales que hi baixaven, com es veu en la imatge. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «La falta d'aigua en tota la comarca, a on no hi brolla una trista font que valgui la pena, i l'únic riuet que té s'asseca a mig estiu, dóna a aquests pobles un caràcter bastant especial, encara que trist, molt paregut als de l'Urgell abans de passar-hi el canal. En tots se veu a prop de les cases, i moltes vegades dintre mateix de la plaça, un gran bassal d'aigua de pluja per a abeurar els animals, i altra per a usos domèstics...» |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.Continua escrivint l'estudiós pallarès: «La desaparició d'aquestes basses enmig de poblat, causa de no poques enfermetats infeccioses, ha sigut el cavall de batalla de tots els metges, i si bé se n'han terraplenat algunes, quedant ara espaioses places en el seu lloc, la gent està tan afectada al regust de l'aigua embassada, que per a beure n'hi ha que la prefereixen a la canalisada de mina» |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «Totes les poblacions vénen a tenir un mateix aspecte per regla general... Les iglésies són grans, amb enlairat campanar de pedra picada i cúpula, portada abarrocada, emperò no massa recarregat l'estil, corresponent en sa majoria a les darreries del segle XVIII o començos del XIX, algunes de tres naus i de molt cost tot plegat, lo que prova que en l'època de la seva erecció el país era més ric que no pas ara, o la fe no havia minvat tant». |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. La creu de terme vuitcentista de Castelldàsens. «Altra nota digna d'esmentar-se és l'abundància de creus termenals a l'entrada dels pobles, a la plaça o al costat de l'iglésia, havent-n'hi de bastant modernes, com la de Castelldàsens, que porta la data de 1818, i d'hermosament esculturades com la del portal d'Alfés, del 1604». |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. Descripció de la vila closa de Maials. «Dels castells o cases senyorials que havien existit a la comarca, enderrocats tots ells o malmesos, el d'Albagés se veu que havia sigut una construcció molt ferma, a judicar pel cos quadrat que resta en peu al capdamunt del poble, bastit, segons sembla, en ple segle XV». |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.«A Binfaro [Vinfaro], un kilòmetre enllà d'Alfés, a l'altre costat del riu Set, en un turó isolat de les serres de les Garrigues, hi havia altra casa forta... En la masia que hi ha al seu dessota s'hi troba aculat a la paret un gran escut, procedent sens dubte del gran casal, i al costat s'alça una hermosa creu de terme pertanyent al període de transició del gòtic al renaixement, molt semblant a la d'Alfés, i que segurament són fetes pel mateix mestre...» |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «De costums se'n conserven encara de molt interessants, per més que de dia en dia van desapareixent. Com a la plana d'Urgell, en alguns pobles les priores de la confraria del Roser, amb les seves intencionades cançons, acompanyades per la majorala amb el típic tambor, donen una nota molt alegre i ben apropiada en els casaments, bateigs i festes majors...»: Al Soleràs no hi ha roses; de la Pobla n'han baixat; n'ha baixat una Teresa que no n'hi ha en tot lo regnat. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. A la Granadella, s'hi ballava la jota del ball del Sant. A l'Aubagés, la cançó de pandero de Carnestoltes: Trepitgem-la, trepitgem-la, trepitgem-la l'herba tendra, que s'atansa la Quaresma, que ve el dimecres de cendra. Trepitgem-la, trepitgem-la, prou la podem trepitjar, que s'atansa la Quaresma i haurem d'anar a confessar. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. Vista del carrer major de Maials, amb el campanar al fons. Sense asfaltar, tot de terra, amb un regueró al mig. Amb les típiques portalades rodones i les finestres pintades de calç blanca. Sense fils elèctrics ni voreres, però amb el pedrís típic per pendre la marinada i fer-la petar als vespres calorosos d'estiu. |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «A part de la correguda de la cordera, tant generalisada en les festes majors, se celebra també la de les dotze pedretes... els premis consisteixen: el primer, en dos pollastres, en un el segon i en un ceba el tercer, i els ofereixen a les persones del seu gust, les quals corresponen entregant-los quatre o cinc pessetes...» |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. Les festes de Sant Roc i Sant Sebastià de Maials. «En els casaments, un pic celebrada la cerimònia, junt amb l'anell se beneeixen les arres, representades per dues coques, que el nuvi entrega a la que ja és la seva muller...» |
 |
| 1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159. «Dels serveis públics valdria més no parlar-ne. Els de caràcter general de la comarca no apareixen per cap costat», escriu Ceferí Rocafort, que conclou: «Fora Juncosa, Albagés i Castelldàsens, que tenen conduïda l'electricitat des de Puigverd (Urgell), entre quals poblacions hi té establert la companyia un telèfon, les demés, encara que frueixin de relativa importància, com Granadella, capital de la comarca, se troben completament a les fosques». |