20150508

[1032] Setge de Cotlliure, 1642

1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35» (Gallica).
Vista del setge francès sobre les tropes castellanes aquarterades a la petita plaça forta rossellonesa. La Generalitat s'ha declarat des del 1641 en República Catalana, presidida per Pau Claris, i amb l'ajut de les tropes gavatxes prova de fer fora l'invasor espanyol... amb un altre invasor. Del foc a les brases.

1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
La ciutat alta, on hi havia l'antic castell i l'església, tota fortificada, i el fanal de la platja, amb les tropes assetjants al darrere. A la dreta, s'hi veu davallar la riera del Dui, que baixa del coll de Molló i del pic de Tallaferro, penetrant dins la muralla de la ciutat, al peu de les fortificacions de la ciutat alta.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Detalls d'una bateria artillera i del pont que donava accés a la vila alta des de baix.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
La vila baixa amb les cases dels pescaires, acabada a la torre de guaita medieval que protegia el formidable port natural. Aquest port fou un dels focus de l'expansió del nostre comerç nacional per la Mediterrània com a port de la capital perpinyanesa, i s'hi tractaven sobretot draps i teixits, espècies i esclaus.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Detall del fort de Sant Elm, i del moviment de les tropes gavatxes assetjants.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Detall del convent de Sant Domènec, als afores de la població i de la capella de la Consolació.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Detall d'una de les nombroses torres medievals fortificades del Rosselló. Cotlliure estava blocada per mar a des del 1641 per la flota francesa, que havia conquerit Cadaqués. El setge terrestre l'encapçalà el general Meyllerarye, amb 10.000 soldats d'infanteria i la pertinent artilleria, ja essencial en les operacions militars de l'època. Les tropes espanyoles, dirigides pel Marquès de Mortara, capitularen el 13 d'abril, havent sofert nombroses baixes. La ciutat tornava a ser plenament catalana, tot i que per poc temps.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35» (Gallica).
La presència constant de soldats espanyols a Catalunya durant els segles XVI i XVII fou un dels focus d'introducció de castellanismes en la llengua. En el cas del dialecte rossellonès, i per causa de la repressió lingüística del Regne (i després República) de França, els castellanismes (menos, hasta, gasto, matxo...) han de ser anteriors al Tractat dels Pirineus (1659), quan el país fou escapçat pel nord, i començà l'adopció de gal·licismes si us plau per força.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Aquest segon full del mapa mostra la disposició dels campaments i del quarter de les tropes assetjants, al nord de la vila.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Detall de les forces assetjants i de la distribució de forces.
1642. Setge de Cotlliure (el Rosselló), dins
«Recueil. Collection Michel Hennin. Estampes relatives à l'Histoire de France. Tome 35».
Observem les petites tendes de la tropa al darrere dels grans pavellons dels oficials. Les cales nord-catalanes eren petits ports naturals que permetien el desembarcament de les tropes.