 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés (AFCEC). Magnífica imatge de la processó, potser per la Mare de Déu d'Agost. Els enormes domassos penjats dels balcons semblen de color negre, però potser eren més aviat granats. |
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés. Les cases de tova, amb escasses obertures. L'ambient de la processó, dita professó en col·loquial lleidatà, és captat magistralment per l'ull del fotògraf: els mossos abanderats que obrien la comitiva, els escolans, la banda, la imatge portada a les espatlles,... i la canalla rondant d'ací cap allà. |
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés. La primera part de la professó era territori dels homes. Les dones venien a la part del darrere. Després, es passaria a fer la fila d'un costat per a ells i la de l'altre per a elles. Encara avui en els enterraments es manté la separació per gèneres en els bancs de l'església a molts pobles de la plana lleidatana. La imatge de la Mare de Déu desaparegué cremada al 1936. |
 |
1889. Artesa de Lleida (el Segrià).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta.
A finals del segle XIX, la població havia augmentat cap als 700 habitants. Històricament, la vila havia estat dependent de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jesrusalem. Cinc-cents anys abans, s'hi comptaven entre 120 i 150 habitants, tots tancats a la vila closa. Ara sí que ja s'hi mencionen dos escoles, probablement l'una de xiquets i l'altra de xiquetes. Del segell oficial, comenta Pleyan que «trae un ramo que no sabemos a qué aludirá». De sempre que s'ha dit que era un ram d'auliver.
|
 |
1889. Artesa de Lleida (el Segrià).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta.
Les disquisicions etimològiques de Pleyan, que porten a considerar, amb bon criteri, confirmat al llarg del segle XX, que l'Artesa de la plana lleidatana és filla de l'Artesa de riu Segre amunt, repoblada després de la presa de Lleida a mitges entre el comte de Barcelona i el d'Urgell, que hauria assignat aquest terme als seus cavallers i vassalls artesencs.
|