 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). Una vista d'ocell des de Collserola del setge d'aquell any, feta per aquest dibuixant d'origen murcià com a record del fet per al rei Carles II. La seua factura artística sembla indicar més aquesta intenció informativa més que no pas militar. Les trajectòries impossibles de les bombes confirmen aquesta impressió. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). El perímetre de la muralla ha estat molt regularitzat i no es corresponia amb l'observació real. La muntanya de Montjuïc, sempre imponent, apareix sobredimensionada sobre una planura de camps massa rectangulars per correpondre's amb la realitat. La perfecta disposició de l'exèrcit gavatxo assetjant la ciutat porta també a afermar la conclusió que es tractà més d'un dibuix de record i d'informació general, més que no pas de veritables intencions militars, com solia ésser el cas de la majoria de dibuixos i gravats de setges i atacs. I potser també fet sobre algun altre model, més que no pas pres en directe des del Tibidabo. En aquesta reproducció, el plànol original queda un pèl tallat per tots quatre costats. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). Detall de l'angle del Portal Nou, amb els molins al costat del Rec Comtal abans d'entrar dins els murs de la ciutat. Al fons, la línia de vaixells de l'armada gavatxa que blocava el port i bombardava el barri de Ribera. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). Tot el quadre és posat sota l'advocació central de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, lligada a les fustes on fou finalment crucificada segons la llegenda. A l'un costat, l'escut de l'últim monarca espanyol dels Habsburg, i a l'altre, l'escut quarterat de la ciutat, que deixava les quatre barres només visibles de dos en dos. L'altra banda de la ciutat, al costat de Montjuïc, no patí amb tanta virulència els atacs d'artilleria dels enemics. S'observa amb gran perfecció la Rambla, amb dos torres a l'entrada de la muralla, i la Torres de les Puces a la muralla de mar, al costat de l'esplanada del costat de les Drassanes. Enllà, el port de la ciutat, amb el moll que s'acabava amb la llanterna o far. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). La fortificació de Montjuïc, amb la torre el sistema de comunicació de senyeres i destacada sobre la plana barcelonina, esdevingué molt més forta i dominant amb l'ús de l'artilleria: per això, els exèrcits van acostumar-se a assetjar la ciutat per l'altre costat. S'aprecia la glorieta de la Creu Coberta en el camí de Sants fins a la Porta de Sant Antoni, i l'ermita de Santa Madrona, la primera patrona dels barcelonins, a mig aire de Montjuïc. Al costat de mar, sembla apuntar l'ermita de Sant Bertran. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). La plana barcelonina ocupada pels batallons de l'exèrcit francès. Podem descobrir la tipologia de les tendes militars i la disposició dels batallons, amb les bateries parapetades al davant, al costat del convent del Caputxins i del de Jesús. L'oficialitat gavatxa era acampada davant de l'església de Nta. Sra. de Gràcia, com es veu gairebé al peu de la foto. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). Detall de la disposició dels batallons i de les bateries del Duc de Vendôme, besnét del rei franconavarrès Enric IV. Fou nomenat mariscal de camp amb motiu del seu exitós setge sobre la nostra capital, i jurà a la Seu catedralícia les Constitucions de Catalunya en nom del Rei Sol. Per segona vegada, des de la Guerra dels Segadors, Lluís XIV de França esdevenia rei dels catalans. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB). Dos detalls més de la capital catalana emmurallada, on la trama urbana només obeeix a un plantejament general, poc detallista, només amb les grans artèries com la Rambla o el passeig que del Portal de l'Àngel portava fins al davant de la Seu, al centre de la ciutat. Llegim a la Viquipèdia uns càlculs de Feliu de la Penya, segons el qual «les víctimes del setge foren uns 4.000 barcelonins morts i 800 ferits, i danys nombrosos no tan sols a les muralles sinó en moltes cases; i els francesos perderen 15.000 soldats, 1.000 oficials i 52 enginyers». |