 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Vista des de Collserola del setge de l'exèrcit del Rei Sol sobre la capital catalana. L'interès de França per Catalunya des de la fi de la Guerra dels Segadors es mantingué durant tota la segona meitat del segle XVII. Un cop aconseguí el domini sobre el nord de Catalunya, persistí en els intents de controlar-la tota sencera, amb atacs a Figueres (1673), Puigcerdà (1678), Vic (1689), la Seu d'Urgell (1689), Girona (1694), Palamós i Hostalric (1694), fins arribar a les portes de Barcelona (1697). Des del 1689 i fins al 1697, la tensió de França amb tots els seus veïns europeus fou coneguda com la Guerra dels Nou Anys. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. La Lliga d'Habsburg o Gran Aliança entre l'Imperi Austríac, Anglaterra, Holanda, Saboia, la Santa Seu i el monarca espanyol volgueren frenar l'expansionisme francès. Els soldats del Rei Sol ocuparen Barcelona després del setge de l'estiu de 1697 i el marquès de Vendôme jurà en nom del rei francès les Constitucions Catalanes. Lluís XIV esdevenia Comte de Barcelona fins a principis de l'any següent, durant uns quatre mesos aprox. El tractat de pau de Rijswijk, gavatxos, anglesos i austríacs intercanviaven posicions en el mapa geoglobal europeu i americà. Els francesos abandonaven Catalunya Sud. Però no pas la Catalunya Nord, sospitosament mai no reclamada pel Regne d'Espanya ni com a a part indissoluble del seu sòl patri. Es veu que això només ens afecta als paganos (els qui paguen la factura de la festa, llavors i ara) del sud. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Detall de la ciutat emmurallada sota el fum i la destrucció causada per les bombes, que són explícitament dibuixades mentre cauen. La ciutat és sobretot representada per les seues torres i campanars principals. A la dreta, les torres de la Seu, al centre l'agulla de Santa Caterina i les torres de Santa Maria del Mar al darrere. Vista del Portal de Sant Pere (D) al Portal de l'Àngel (E), amb tota la ciutat amuntegada dins la muralla. Òbviament, l'escala no és real, però els campanars situen ben bé els principals nuclis de la ciutat. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. La ciutat assetjada per mar i terra. Detall del Baluard de Llevant (A), el fort de Sant Daniel amb la Torre de Sant Joan (B), el Portal Nou (C) i baluard de Sant Pere (D) |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. L'artillera sotmet la ciutat a un càstig continu, especialment cap al nord del barri de la Ribera. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. A l'altra banda, el fort de Montjuïc (H) amb el cordó protegit que baixava fins a la muralla, i les torres de la ciutat des de la Catedral a Sant Just. L'escut quarterat de Barcelona, amb les quatre barres i la Creu de Sant Jordi, que presideix aquest preciós gravat acolorit. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. El Portal de l'Àngel (E), el de Jonqueres (F) i el baluard de Tallers (G). |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Detall de les línies de bateries d'artilleria davant de Sant Pere, i de les trinxeres parapetades, amb els cossos trossejats i esbarriats allà on acaba d'explosionar una bomba dels defensors. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Detall de l'artilleria gavatxa, amb els parapets des d'on disparaven canons i morters, aprox. des dels plans de Gràcia. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Les línies de trinxera avançaven en ziga-zaga, com a tècnica per minimitzar els efectes de l'artilleria defensiva des de la muralla, i s'hi aixecaven parapets protectors. |
 |
| 1697. Setge de Barcelona, Jeroni Cànoves. Signatura de l'autor: «Hieroni Canoves, fill de Francesc Cànoves, argenter, me ha fet avui, als 6 de juliol de 1699». |