 |
| 1842. Bombardeig de BCN. La insurreció de Barcelona pel novembre de 1842. La seva dinàmica social. Manel J. Risques (1980): 'El dissabte 3 de desembre des del migdia fins a la mitja nit un total de 1.014 projectils van caure sobre Barcelona: unes 20 persones resultaren lesionades, i unes 462 cases, afectades. Les pèrdues materials s'avaluaren en 12 milions de rals. El bombardeig va cessar quan un grup de ciutadans, a iniciativa de Francesc Puigmartí, acudí a Sarrià per a demanar que cessés el foc. A canvi oferien el desarmament de tota la població per tal que l'exèrcit pogués entrar a Barcelona. Després de diverses gestions, les autoritats legals accediren a les peticions dels comissionats i a les 12 del vespre se suspengueren les hostilitats'. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Detall de les bombes caient sobre la capital de Catalunya. La insurreció de Barcelona pel novembre de 1842. La seva dinàmica social. Manel J. Risques (1980): 'L'endemà, amb fortes mesures de seguretat, l'exèrcit entrà a la ciutat, que «ofrecía un aspecto sepulcral: cerradas puertas y tiendas, casi desiertas las calles», mentre Espartero inicià els preparatius per a retornar directament a Madrid sense entrar a Barcelona. L'única població que romania a la ciutat era... la menestral i la treballadora. Lentament, la resta dels habitants anaren tornant'. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Detall de les bombes caient sobre la capital de Catalunya. La insurreció de Barcelona pel novembre de 1842. La seva dinàmica social. Manel J. Risques (1980): 'La repressió fou molt dura. La milícia nacional fou desarmada, i es decretà fins i tot la pena de mort per a tots aquells que es neguessin a lliurar les armes. Una comissió s'instituí com a tribunal de justícia: fins el 15 de desembre, 13 individus foren afusellats sota l'acusació de promoure accions insurreccionals, 63 mentre que uns altres 74 foren condemnats a 10 anys de presó, i 7 més, a 6 anys. L'estat de setge que imperava de forma indefinida no va poder impedir les veus de protesta davant aquests fets. El divorci entre la societat catalana i el règim esparterista s'anava radicalitzant cada cop més...' |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. La insurreció de Barcelona pel novembre de 1842. La seva dinàmica social. Manel J. Risques (1980): '...i s'acabà d'aprofundir quan es van completar la resta de mesures que configuraren tot el càstig exemplar sobre Barcelona, mesures que configuraren tot el càstig exemplar sobre Barcelona: a) la reíal ordre del 7 de desembre que obligava a la reconstrucció de la Ciutadella, sota responsabilitat i finançament de l'ajuntament;...' |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. 'b) la més important, l'ordre general de 14 de desembre, que transcriu les mesures adoptades pel consell de ministres a Madrid, entre les quals destaca la imposició d'una indemnització de 12 milions de rals «[para] las viudas y familias de los militares muertos, y de los que quedaron inútiles pertenecientes al ejército, para sufragar los gastos del movimiento de los cuerpos del ejército y material perdido y para reedificar el lienzo de la Ciudadela derribado el año pasado». c) els apendixs de totes aquestes mesures es produIren pel gener de 1843, amb l'ordre de dissolució de l'Associació de Teixidors i la prohibició de tota mena de premsa, llevat del «Diario de Barcelona»'. |
 |
1842. Bombardeig de BCN.
Les mesures dictades pel capità general espanyol Antonio van Halen y Sarti varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es posaren en contra del règim del general Espartero i aquest va dimitir com a Regent del nostre estimat regne veí, i va haver de fugir a Anglaterra l'any 1843. |
 |
1842. Bombardeig de BCN.
Una nova revolta l'any següent provocà un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes i les muralles. La Camància o Jamància fou una revolta progressista que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra els govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero produïda unes setmanes abans, i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. El nom de camància (del romaní khamar, menjar) al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843. La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l'estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d'una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques. (Més dades a Barcelona ha de ser bombardeada cada cincuenta años, Blogs Sàpiens). |