20150319

[993] El Segre de Balaguer a Lleida

1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Un dels més característics fitons del curs del Segre és Balaguer. Heus ací el mur de la riba dreta, el porticat carrer del Pont i la modesta bultra [o bosc de ribera]. Enlaire, sola, rosada, Santa Maria».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del carrer del Pont, «amb els seus porxos elegants i serens».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de l'església gòtica de Santa Maria.
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Sant Crist de Balaguer fa parella amb la basílica de Santa Maria. El Santuari veu, als seus peus, el pont nou i, pel costat de la muntanya, la carretera a Tremp i el Pallars».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont refet després de la guerra, per substituir el medieval. Antigament, «ultra el pont hi havia barques de servei que passaven de la ciutat a la riba esquerra, la bultra, com en diuen a Balaguer. El 1457 la Paeria féu construir una barca per 200 lliures. Una barca de servei a Balaguer bolcà el 1935, i s'hi negaren 4 passatgers».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del santuari balaguerí. «El Sant Crist de Balaguer ha estat, durant els darrers dos-cents anys, una fita dels devots, un lloc de peregrinació, i encara avui és el típic santuari de casaments de pagesos enriquits i de parelles veritablement devotes». Mig segle després, la plana lleidatana s'ha oblidat dels seus sants i santes protectors. Ara som tots ja uns descreguts.
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Plaça del Mercadal, a Balaguer, a les acaballes del mercat matinal de dissabte. L'escampall de parades, sumàriament i funcionalment muntades, forma els carrers d'una ciutat en petit».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Ultra la primera funció de mercat, la plaça del Mercadal de Balaguer és el cor de la població i el nucli de les festes».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Mercadal de Balaguer, els dissabtes, és un espectacle únic, de saboria vilatana, bigarrat i molt viu».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Santa Maria dalt del tossal, entre les branques dels plataners esporgats d'hivern (cosa que, sigui dit de passada, potser no caldria: els arbres de natural farien molt més goig. Us imagineu que haguessin d'esporgar els arbres a Anglaterra?).
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El claustre del convent dels franciscans a Balaguer, en una punta del pont. Claustre afegit a l'antiga construcció de l'església, manat construir per Ferran d'Antequera». Explica Vallverdú: «Per una ironia del destí s'hi allotjà Fra Vicent Ferrer, no massa abans que posés tot el pes del seu prestigi en l'elecció de l'enemic de Jaume d'Urgell. Diuen que predicava cada diumenge al Mercadal de Balaguer i que hi convertí una pila de jueus».
1973. Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de les columnes i arcs gòtics restaurats de Sant Domènec.
1973. Santa Maria de les Franqueses, Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El temple romànic de les Franqueses, entre Balaguer i Menàrguens, avui dia enmig de conreus i no mal conservat. Fou convent de monges originalment el segle XII i dessacralitzat al segle XVIII». Bella vista, amb l'absis envoltat de panís.
1973. Santa Maria de les Franqueses, Balaguer, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Aquest monestir femení, el cenobi més antic de la ciutat, fou fundant al 1186 per la comtessa Dolça d'Urgell, vídua d'Ermengol VII. El trobem a tres quilòmetres al sud de Balaguer, a la dreta del Segre. Actualment, l'església està en mal estat, destinada a magatzem agrícola. 
1973. Menàrguens, la Noguera, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Confluència del Farfanya amb el Segre, poc més amunt de Menàrguens. Com la majoria dels afluents significatius del Segre, el Farfanya entra per la dreta, en terres ja planes».
1973. Torrelameu, la Noguera, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A partir de Menàrguens, per la riba dreta del Segre, són poques les sèquies que en deriven aigua. Aquesta sínia, avui dia en desús, situada quasi als ravals de Torrelameu, se servia de la Ribagorçana».
1973. Torrelameu, la Noguera, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Davant nostre, però, a l'altra riba del Segre, més elevada, hi ha també vida. També una ampla plana, continuació de l'Urgell, arriba a les graveres obertes, les quals marquen la gran cubeta del Segre, pels volts del recentment traçat Canal de Balaguer, que alimenta unes centraletes per la riba esquerra fina a Alcoletge».
1973. Térmens, la Noguera, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Térmens, a la riba esquerra del Segre, a la frontera entre Noguera i Segrià. Manca poc perquè el Segre rebi la Ribagorçana. Un paisatge típic de riu de plana».
1973. Térmens, la Noguera, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
L'església de Térmens sobre l'esbalç del Segre.
1973. Vilanova de la Barca, el Segrià, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El Racó d'en Pep des del riu. «Al fons, vora un establiment hoteler, el riu Corb, que baixa de la Segarra, ha travessat l'Urgell i part de la Noguera plana, mor al Segre, prop de la vertical de Corbins». Davant per davant: «...des d'ací podem veure, quasi enfrontats, la Ribagorçana i el Corb».
1973. Alcoletge, el Segrià, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La sèquia de Fontanet, una de les més antigues de l'Horta lleidatana, a la riba esquerra, fertilitza termes i partides des de Vilanova de la Barca a Albatàrrec». S'afegeix encara: «Un molí transformat en excel·lent restaurant, el trobem a la Sèquia de Fontanet i el Rec Nou. El lloc és agradable, i durant uns vint anys l'establiment ha mantingut un nivell d'exigència en qualitat, fins al punt que ha estat de bon to per als lleidatans d'arribar-s'hi...»
1973. Alcoletge, el Segrià, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A l'esquerra, després del Molí de la Nora, passarem per Alcoletge, situat en un tossal, el darrer poble del recorregut abans de Lleida, i podrem descendir fins a Granyena. Granyena és tota una partida, a la vora del riu, de llarga tradició a Lleida. Hi havia hagut barques, i era costum d'arribar-se a l'ermita, moderna, i a les arbredes veïnes. Avui el costum s'ha perdut». És cert, i també el restaurant del Molí de la Nora, tombat, i també l'Alcoletge... d'abans. A la foto, un petit Barreiros, típic dels rengs estrets de perers de l'horta lleidatana.
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La riba dreta del Segre es va poblant d'edificis potser massa alts. Pels vorals del pont nou s'enfilen al cel les cases de pisos, ara, ací, emmarcant la silueta de la Seu Vella».
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Si centrem la foto, hi veurem les columnes d'entrada a les firetes de la Festa Major, quan encara eren a l'esplanada de Blondel. Al fons, veiem l'edifici modernista cantoner entre Blondel i l'Avinguda Catalunya, i els sis-cents que agafaven la corba cap al pont vell, ja que el de la Universitat no existia encara. 
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Segre arriba a Lleida. La ciutat es dibuixa, mig ficada a l'horta, amb la Seu retallada i el pont del ferrocarril, com a primera passera del riu. A la dreta el talús del mercadal a l'engròs». Amb aquesta descripció, ja desfasada, comprovem com la ciutat ha crescut.
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
La vista de la Seu Vella als anys 60-70. En primer terme, el mercat dels pagesos, que als dissabtes tenia el mercadillo de paradetes. En aquells anys, als estius, els pagesos hi anaven de matinada a vendre la fruita. Els meus pares, amb motocultor i des d'Alcoletge pel camí de Granyena, se n'havien fet un tip. Vint caixetes de préssecs, peres, pomes... i cobrar trinco-trinco. Ara s'hi alça la Llotja, i per veure la Seu s'hi ha de pujar al Damunt.
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El nou pont del ferrocarril de la postguerra. El talús del riu encara no tenia el mur fet, que ara arriba fins al salt de Pardinyes.
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El nou pont de Lleida, que enllaça les sortides vers Barcelona i Saragossa amb el Passeig de Ronda. De perfil funcional, constituirà una fita per a l'eixampla de Lleida camí de l'any 2000». I el comentari encara es va quedar curt. 
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont dels instituts, encara amb la llera tota remenada de les recents obres i els operaris treballant-hi al damunt. «Al seu pas per Lleida, l'aigua del Segre baixa escumosa i bruta de les substàncies residuals que hi aboca la fàbrica de paper de Balaguer», avui ja inexistent. Per cert, que l'autor s'ha deixat de comentar-ne l'oloreta que caracteritzava la ciutat de Balaguer en aquells anys...
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El nucli de Lleida: la plaça de la Paeria. Les venerables parets romàniques refresquen esquenes actuals, i el pintor rumia i contagia de rumiament els desvagats espectadors». Ara ningú no diria que aquesta plaça és centre de gran cosa, excepte com a plaça castellera de Ponent.  
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Sant Martí de Lleida, la més antiga església parroquial enfora del clos de la Seu. Avui dessacralitzada, conserva una sòbria àbsida i aquesta equilibrada i senzilla porta».
1973. Lleida, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del majestuós arc romànic de Sant Martí.
a