 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). El carrer doble de la dreta s'enceta amb la Resurrecció i Ascenció de Crist al cel. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Jesús ressuscita. El sarcòfag i els soldats són representats al més pur estil del XIV. No hi havia coneixement iconogràfic del temps dels romans. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de Jesús ressuscitat, amb els forats dels claus i la nafra al costat. Maria l'esguarda, sempre elegantment vestida. La biografia de la Mare de Déu se supedita als fets de son Fill. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall dels soldats medievals, que figuraven que eren romans al sepulcre de Jesús. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). L'Ascenció de Jesús al cel, contemplada per Maria i els apòstols. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de l'Ascensió de Jesús. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). S'observa el gran desplegament de color de l'autor. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Segueixen la Pentecosta i l'anunci de la mort de Maria. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). La Pentecosta. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). L'Esperit Sant davalla sobre la Verge i els Apòstols. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Un àngel, en presència de Déu Pare al cel, anuncia la mort i resurrecció de Maria i li dóna la palma que portarà al soterrament, com a símbol de resurrecció. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detalls de Maria i de l'àngel amb la palma celestial. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). La biografia mariana s'acaba amb la Dormició de Maria i la seua Coronació. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Maria al llit de mort, acompanyada dels seus parents i amics, al més pur estil medieval. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de Maria jacent, amb la palma al damunt del cobrellit. Les robes reflecteixen l'alta classe social de les religioses de Sixena. L'autor dóna gran acoloriment al conjunt. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall dels psalmistes al peu del llit de Maria. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Jesús corona sa Mare com a Reina del Cel després de la seua resurrecció. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de Maria coronada. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). La Coronació de Maria té lloc al palau celestial, envoltat d'estels. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). La predel·la o bancal del retaule, que afegeix quatre escenes eucarístiques, relacionades amb els miracles de l'Òstia sagrada (sempre administrada pels ministres de l'Església), i una magnífica escena central amb el Sant Sopar. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Quadre que representa una plaga d'insectes, que sembla que provenen d'unes arnes cilíndriques del fons de l'escena. Només pot ser vençuda per la força de la Sagrada Forma, que s'ofrena en capsa oberta. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). El peix, símbol dels cristians, mengen de la Sagrada Forma. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Jueus i infidels rebutgen l'Òstia, que és font de vida. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Sant Sopar, amb la taula parada i els apòstols al voltant de Jesús, sis a cada costat. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de Jesús ensenyant l'Eucaristia als deixebles seus. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). La maldat i la traïció ja covaven en l'esperit de Judes. Per representar-ho, l'artista superposa la figura d'un dimoniet sobre la capa i cap de l'apòstol traïdor. |
 |
| Segle XIV, entre 1363 i 1376. Retaule de Santa Maria de Sixena, Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999). Detall de la taula parada al més pur estil medieval: panets rodons, aigua i vi, i uns bons coltells per esbocinar el pa. Sobre estovalles blanques, decorades als extrems per una quadrícula que recorda l'escaquer dels Urgell. Al plat central, un conill rostit sencer o bèstia similar. Tots mengen pa, mentre que Judes allarga el braç perquè sembla que prefereix el tall. Un apòstol, potser Joan, s'ha adormit. Quan tots reposaran, tindrà lloc la traïció. |