20140218

[623] Ciutat de Balaguer, 1910

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Plànol de la ciutat de F. Xavier Rúbies i Valls, que fóra l'any 1931 candidat a un escó de la Generalitat provisional republicana pel PCR, Partit Catalanista Republicà, provinent de l'Acció Catalana Republicana, partit de centredreta, format de liberals i intel·lectuals, que a poc a poc fluctuarien cap a la recent creada ERC.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Detall de la trama urbana de la Balaguer secular: allargassada des del peu del turó del castell cap a la Plaça Mercadal, sempre amb el riu als peus. Bàsicament, la ciutat encara vivia reclosa dins les antigues muralles, ja mig derruïdes.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
El nucli de poder balaguerí des de l'Edat Mitjana: el Castell Formós (sobre l'antiga Suda àrab), el Sant Crist (sobre l'antiga mesquita) i l'accés al pont vell, nus de comunicació de la plana al Pirineu, de Catalunya cap a Aragó. La litografia anava signada per Martín y Bañó. 
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
La Plaça Mercadal, centre del tràfec diari i comercial de la vila, fins que l'avanç del segle XX expandí la població cap a l'altra banda del riu. A la banda de dalt (oest) de la plaça, la Casa de la Vila, que encara actualment hi resideix. L'antiga font, indispensable per a l'abastament de la població, al centre de la plaça. A l'esquerra (sud), la parròquia de Sant Josep, tocant a muralla, l'antiga sinagoga del call jueu.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
La trama urbana pràcticament inalterada des de l'Edat Mitjana. Dalt de tot, l'església gòtica de Santa Maria; al centre, la romànica de Sant Salvador, avui desapareguda, sobre la mesquita del barri residencial de l'època aràbiga.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
El cap del pont, ben guardat per les defenses del castell comtal des de dalt del turó. Fa cent anys, el pati d'armes havia estat ja substituït pels dipòsits d'abastament d'aigua potable. A la dreta, l'esplanada arbrada del Santuari del Sant Crist, llavors encara amb l'antiga façana.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
El pont medieval sobre el Segre, destruït durant la retirada de l'última guerra. 
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Un esplèndid i robust pont de cinc arcs, capaç d'aguantar els aiguats que periòdicament baixaven pel riu abans de la regulació. A l'altre cap, extramurs, el Convent medieval de Sant Domènec, i la cruïlla de camins: cap a Camarasa al nord, cap a Tàrrega a llevant, cap a Vallfogona i Lleida al sud.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
El Portalet donava pas a la Plaça Mercadal. A la postguerra, s'hi faria davant per davant el segon pont de la ciutat.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Detall de la trama urbana i de la plaça de l'església de Sant Salvador, construïda sobre la primitiva mesquita. La població aràbiga benestant es desplaçà cap a aquests barris per la proximitat i disponibilitat d'aigua.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Detall de l'esplanada del Castell Formós balaguerí, amb els dipòsits d'aigua per a l'abastament de la ciutat de final del XIX i començament del XX.
1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» de Ceferí Rocafort.
Detall de l'església de Santa Maria amb els vells carrerons balaguerins als peus. El Portal del Gel rebia aquest nom perquè era a prop del pou on es guardava aquest preuat bé natural, portat del Pirineu i indispensable per a la conservació d'aliments.

a