 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. Vista general de la població, l'origen de la qual es remunta, com a mínim, al temps del ibers, com testimonia el poblat ibèric dels Castellassos, als afores de la vila. Conquerida al 1147 i repoblada per gent procedent de Catalunya i incorporada al bisbat de Lleida per Ramon Berenguer IV, tot i que Alfons I el Cast li donà el fur d’Aragó i per això fou inclosa en aquest regne. El 1642, en la guerra dels Segadors, la vila fou destruïda i reincorporada temporalment al Principat, igualment com s’esdevingué durant la guerra contra Napoleó (1810-14). El poble del Torricó fou segregat com a municipi el 1935 (gran enciclopèdia catalana). |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. En aquesta vista, destaca el campanar de l'església de Santa Maria la Major, d'origen romànic, amb successives modificacions al llarg dels segles. Al fons, la serra de Gesa, al peu de la qual s'estén la població. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. Una esplèndida vista panoràmica de la vila. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. Els horts als peus de la vila, i la vila al peu de la Serra de Gesa. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. La població de començament del segle XX, sempre presidida pel robust campanar, vista des de la serra. Postal circulada al 1913. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. Un dia de mercat a la plaça de l'Església. |
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt (BNE).
La descripció de la vila cap al final del segle XVIII.
|
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
Els documents («auténticos») medievals l'anomenen Temarit... i ara al segle XVIII «por una levísima adicción se llama Tamarite». D'aquesta lleu addicció se n'ha de dir espanyolització, tècnicament parlant, i coincideix amb la borbonització de Catalunya i Aragó. En aquella època, sis-cents veïns, i Alcampell i Algaió encara dependents, però no Albelda.
|
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
Pere III el Cerimoniós hi convocà Corts generals per dos cops. Com és habitual en la nostra historiografia, els gavatxos són sempre els dolents de la pel·lícula: «fue en varias ocasiones víctima del furor francés, que saqueó la Villa, pasando à cuchillo multitud de sus moradores...»
|
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
L'organització del govern local.
|
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
L'origen del temple del Patrocini.
|
 |
1779. Tamarit, la Llitera.
«Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
La producció agrícola: bona qualitat del gra, vi bo i oli regular. Gairebé dos segles després, el Canal d'Aragó i Catalunya renovaria la vida agrària de la comarca i n'asseguraria el futur.
|
 |
Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera.
Vista de la població. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. Passeig de l'Ortaz, al costat del barranc del Sosa, amb l'antiga creu de terme de la vila. |
.jpg) |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. L'edifici del Col·legi dels Escolapis. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. El Santuari del Patrocini, al llogarret de Miporquet. A la foto, firaires amb micos i un ós. |
 |
| Anys 1900-1910. Tamarit, la Llitera. L'ermita de Santa Anna. |