Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setge de 1697. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setge de 1697. Mostrar tots els missatges

20160911

[1517] BCN, setge de 1697

1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet (AHCB). 
El segle XVII francès visqué l'eclosió dels almanacs o parenòstics, que eren calendaris acompanyats de dades astronòmiques, pronòstics sobre el temps, festes i fires anuals, etc. A França, sovint s'acompanyaran de fets històrics destacats, amb els seus protagonistes i remembrances de ses gestes.

L'almanac per al 1698, inclogué la vista general del setge Barcelona d'aquell any de 1697, l'esdeveniment més cabdal de la Guerra dels Nou Anys entre les potències europees del moment. El setge fou aconduït pel Duc de la Vendôme des del 5 de juny i fins a la capitulació de la ciutat al 10 d'agost. El Rei Sol, Lluís XIV, per mitjà del Duc, jurà de nou les Constitucions Catalanes i la ciutat restà en poder del Regne de França fins al Tractat de Pau de Rijswijk d'aquell any, que és el motiu principal de l'almanac.
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet. 
El cartutx informatiu amb la descripció del tema de l'escena principal de l'almanac: la reunió dels ambaixadors plenipotenciaris dels diversos Estats europeus involucrats per tal de posar fi a la guerra, del maig a l'octubre d'aquell any a la ciutat holandesa de Rijswijk. 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet (BNF). 
Vista de l'almanac, imprès un un sol gran full, amb les diverses escenes i personatges commemoratius i el calendari al peu, a totes dos bandes, amb la vista de Barcelona al centre. 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet. 
Els ambaixadors de França i dels seus Estats Generals, d'Espanya i d'Anglaterra asseguts a la taula de negociacions. 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet. 
El calendari de peu de pàgina amb les fases lunars destacades en roig i els mesos de l'any en columna amb el dia de la setmana i el santoral.
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet. 
En el detall de la vista, s'hi destaca el Castell de Montjuïc (20) amb sa torre de senyals, el Convent dels Caputxins (21), a mig aire de la muntanya. Al fons de tot a l'escaire, la silueta de la mola gegantina de Montserrat. El Baluard del Rei (22) guardava les antigues Drassanes Reials o port de les galeres (18), el bastió de Sant Francesc (24) i del Migdia (25) protegien la Muralla de Mar davant la platja del port. S'hi divisava molt clarament la Torre de les Puces (20), arrodonida o vuitavada, al final de l'esplanada de la muralla de la Rambla. 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet. 
El moll del port amb sa característica corba, on destaquen les pilones o fites d'amarratge i el fanal (27) al cap. La silueta tradicional de campanars de l'horitzó barceloní s'imposa sobre els teulats de la ciutat. 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet.
Els vaixells de la flota gavatxa que tancaven el setge davant el port. Els pergamins inclouen la llegenda numerada dels monuments destacats per l'autor.   

1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet.
Fora muralla, al camí de Montjuïc, el Convent de Santa Madrona (1), l'antiga patrona de la ciutat; el campanar de l'Església del Col·legi de Cordelles (2), la institució educativa dels jesuïtes a la Rambla fins a la seua expulsió l'any 1767; el campanar de la Basílica de la Mercè (3); el campanar de l'Església del Pi (4); el palau del virrei (5).
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet.
Detall de la ciutat rere el baluard de Ponent, amb la Torre de les Puces presidint la marina, i Montjuïc senyorejant sobre la ciutat. Els fets bèl·lics d'aquells dies començaven a jubilar la funció defensiva de la fortalesa.
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet.
El Convent del Carme (9), l'Església del Pi (10), les punxes de la Catedral de Santa Eulàlia (11), el Palau Major medieval (12), seu de la Inquisició; les torres de Santa Maria del Mar (13), amb la gran agulla gòtica de Santa Caterina al darrere (14). 
1697. «Barcelone en Catalogne prise par l'Armée du Roy commandée pour Mr. le Duc de Vendosme le 10 Aoust 1697»«Les fins de la guerre. L'Assemblée des Plenipotentiaires à Riswick pour la Paix Générale... Almanach pour l'an de Grace M.DC.XCVIII», Jean de Montcornet.
L'antiga Església de Montserrat (15); el bulevard de Migdia (16), el passeig a la Muralla de Mar i les torres del molins (19) rere el baluard de Llevant. 

20150912

[1151] «Plan de Barcelone et de ses attaques», 1697

1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Plànol anònim de la Barcelona assetjada per les tropes gavatxes durant l'anomenada Guerra dels Nou Anys, la prèvia de la Guerra de Successió. El setge s'aixecà al 5 de juny i fou rendida per capitulacions al 10 d'agost. El Duc de Vendôme jurà les nostres constitucions en nom del Rei Sol. La ciutat restà en poder del Regne de França fins a principis de l'any següent, el 9 de gener, quatre mesos després de l'ocupació.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Un bell i acolorit plànol de la ciutat, amb un esplèndid mar verd aturquesat.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Ell moll de la ciutat ple a vessar dels vaixells de l'armada francesa assetjant.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
La banda de ponent de la Muralla de Mar, amb les Drassanes i la muralla de les Rambles ben identificades. El bombardeig de la ciutat des dels vaixells degué de causar veritables estralls.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
La banda de Llevant de la Muralla de Mar, amb la Porta de Mar, que obria el pas al moll. El camí que arribava al baluard de Santa Clara havia de saltar el fossat per un pont de fusta. 
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Les bateries artilleres i les ziga-zagues de les trinxeres d'infanteria entre els baluards de Sant Pere i del Portal Nou, per on entrava el Rec Comtal a la ciutat. Els molins que movia i que retenien l'aigua propiciaven un cert embassament amb una illa interior i tot.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
El Portal de l'Àngel, amb els camins que hi feien cap. Podem apreciar el començament de la muralla de la Rambla, amb el Col·legi de Cordelles a l'inici de la Rambla dels Estudis.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Tot el Raval, a l'altra banda de la muralla de les Rambles, amb el Portal de Sant Antoni, d'on baixava el carrer que portava de dret a la Porta Ferrissa per dalt, i a la Porta de la Boqueria per baix.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
La trama urbana de la ciutat, dibuixa a traç gros. En l'esquema planimètric s'hi dibuixen de dalt a baix la Seu catedralícia, l'església dels Sants Just i Pastor i la Catedral del Mar. Més a la dreta, l'antiga església gòtica de Santa Caterina.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
El càstig de l'artilleria sobre el barri de Ribera, a redós de Santa Maria del Mar.
1697. «Plan de Barcelone et de ses attaques» (Gallica).
Diversos detalls de l'armada gavatxa tancant el port barceloní i bombardejant la ciutat des del mar.

20150430

[1025] BCN, setge de 1697. Clemente Puche

1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
Una vista d'ocell des de Collserola del setge d'aquell any, feta per aquest dibuixant d'origen murcià com a record del fet per al rei Carles II. La seua factura artística sembla indicar més aquesta intenció informativa més que no pas militar. Les trajectòries impossibles de les bombes confirmen aquesta impressió.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
El perímetre de la muralla ha estat molt regularitzat i no es corresponia amb l'observació real. La muntanya de Montjuïc, sempre imponent, apareix sobredimensionada sobre una planura de camps massa rectangulars per correpondre's amb la realitat. La perfecta disposició de l'exèrcit gavatxo assetjant la ciutat porta també a afermar la conclusió que es tractà més d'un dibuix de record i d'informació general, més que no pas de veritables intencions militars, com solia ésser el cas de la majoria de dibuixos i gravats de setges i atacs. I potser també fet sobre algun altre model, més que no pas pres en directe des del Tibidabo. En aquesta reproducció, el plànol original queda un pèl tallat per tots quatre costats.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
Detall de l'angle del Portal Nou, amb els molins al costat del Rec Comtal abans d'entrar dins els murs de la ciutat. Al fons, la línia de vaixells de l'armada gavatxa que blocava el port i bombardava el barri de Ribera.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
Tot el quadre és posat sota l'advocació central de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, lligada a les fustes on fou finalment crucificada segons la llegenda. A l'un costat, l'escut de l'últim monarca espanyol dels Habsburg, i a l'altre, l'escut quarterat de la ciutat, que deixava les quatre barres només visibles de dos en dos. 
L'altra banda de la ciutat, al costat de Montjuïc, no patí amb tanta virulència els atacs d'artilleria dels enemics. S'observa amb gran perfecció la Rambla, amb dos torres a l'entrada de la muralla, i la Torres de les Puces a la muralla de mar, al costat de l'esplanada del costat de les Drassanes. Enllà, el port de la ciutat, amb el moll que s'acabava amb la llanterna o far.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
La fortificació de Montjuïc, amb la torre el sistema de comunicació de senyeres i destacada sobre la plana barcelonina, esdevingué molt més forta i dominant amb l'ús de l'artilleria: per això, els exèrcits van acostumar-se a assetjar la ciutat per l'altre costat. S'aprecia la glorieta de la Creu Coberta en el camí de Sants fins a la Porta de Sant Antoni, i l'ermita de Santa Madrona, la primera patrona dels barcelonins, a mig aire de Montjuïc. Al costat de mar, sembla apuntar l'ermita de Sant Bertran.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
La plana barcelonina ocupada pels batallons de l'exèrcit francès. Podem descobrir la tipologia de les tendes militars i la disposició dels batallons, amb les bateries parapetades al davant, al costat del convent del Caputxins i del de Jesús. L'oficialitat gavatxa era acampada davant de l'església de Nta. Sra. de Gràcia, com es veu gairebé al peu de la foto.
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
Detall de la disposició dels batallons i de les bateries del Duc de Vendôme, besnét del rei franconavarrès Enric IV. Fou nomenat mariscal de camp amb motiu del seu exitós setge sobre la nostra capital, i jurà a la Seu catedralícia les Constitucions de Catalunya en nom del Rei Sol. Per segona vegada, des de la Guerra dels Segadors, Lluís XIV de França esdevenia rei dels catalans. 
1697. Setge de Barcelona, Clemente Puche (AHCB).
Dos detalls més de la capital catalana emmurallada, on la trama urbana només obeeix a un plantejament general, poc detallista, només amb les grans artèries com la Rambla o el passeig que del Portal de l'Àngel portava fins al davant de la Seu, al centre de la ciutat. Llegim a la Viquipèdia uns càlculs de Feliu de la Penya, segons el qual «les víctimes del setge foren uns 4.000 barcelonins morts i 800 ferits, i danys nombrosos no tan sols a les muralles sinó en moltes cases; i els francesos perderen 15.000 soldats, 1.000 oficials i 52 enginyers».