Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meià. Mostrar tots els missatges

20160206

[1306] Vilanova de Meià, del segle XIX al XX

1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís 
Marià Vidal i Carreras (1842-1922), (MDC-AFCEC).
L'esplèndida vista de la vila als peus del Montsec. La foto fou presa exactament al 27 d'abril d'aquell any, diada de la Moreneta, per això els sembrats que veiem en primer pla devien mostrar-se ben ufanosos i verdejants.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922).

Dos detalls de la població. Sempre em criden l'atenció els grans finestrals i les galeries obertes al sol, disposades en diferents nivells a mesura que els carrers van tancant el cercle al voltant de l'església. 
1913. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut vuitcentista de la vila, on s'hi aprecia el lleó.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), 
(MDC-AFCEC).
El Montsec des del camí, encara no carretera, que portava a la vila. En primer terme, una vinya, i al fons, la muralla del Montsec.
1913. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Durant les dos primeres dècades del segle XX la vila perdé 100 habitants. «Part del terme és regat per lo riuet de Vilanova que ve del costat del Pas Nou en lo Montsec, i per lo de Sant Pere que davalla de Santa Maria», amb tres premses d'oli i tres molins fariners «i fira lo dia 11 de novembre. Fora la carretera... se comunica amb camins de ferradura amb los pobles veïns». Un fill il·lustre de la vila, que féu carrera a la cort de la nostra estimada metròpoli com a metge de cambra del Borbó Carles III, fou Josep Alsinet.

«Hi ha dues creus de terme, una a l'entrada i altra a la sortida de la vila, de la qual sols resta lo fust». Les destrosses de la «primera guerra civil», carlina, foren greus. «En lo terme s'hi troben aigües riquíssimes», com les de la Font de l'Ampolla.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922), 
(MDC-AFCEC).
Un esfereïdor Pont del Diable medieval, crec que a l'antic camí de Baldomar.
1893. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922).

Detall del pagès amb el carretó, sense cap tracció animal quadrúpeda.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'absis de l'església romànica de Sant Salvador, que al segle XIV ja mostrà un finestral ogival al pis superior sobrealçat.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Detall de les finestres, estretes i de volta de canó al pis inferior, amb arc apuntat als finestrals de dalt.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La creu de terme en el seu primitiu emplaçament a l'arribada al poble, però que avui es troba en una placeta dins la vila.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Detalls de la creu, probablement gòtica, però ja destruïda per les guerres i substituïda per una altra de ferro, i de la peanya al costat del camí de carro que portava a la vila.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra imatge de la creu de terme amb el Montsec sempre al fons.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'antiga creu del cementiri, també esberlada.
1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).
Els capitells de la porta gòtica de l'església de Sant Salvador. 
1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).
Una vista de l'església des dels afores, amb la portalada gòtica encarada a l'oest, que s'aprecia que forma un cos sobresortint afegit al mur primitiu.
1972. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Camil José i Guiu (1937-1991), 
(MDC-AFCEC).
El pont de l'Escala del Congost del Pas Nou. Probablement el nom es degui als graons de pedra que calia pujar quan el pas anava resseguint el riu Boix. Just en aquest punt hi havia el desnivell més important, amb un estret caminoi entre imponents cingleres.

20160205

[1305] Vilanova de Meià, postals en color

Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Vista acolorida de la població, amb els arcs de les galeries ben oberts al sol de migdia, i les cases agombolades a redós de l'església de Sant Salvador, amb la cadireta o espadanya vigilant la Coma de Meià.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
La plaça major i la costa del carrer de l'església, amb una parell de veïns, ell amb la boina, ella amb el davantal, que guaiten com puja el ramat de cabres.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
El Pont del Molí del Mig, amb la vila que trau el nas davant del Montsec.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Dos postals acolorides, potser dels anys 1950 i tot. La preciosa imatge de la vila aplegada als peus del Montsec, com el símbol de la unió dels homes i dones davant la força de la natura. 
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Una xiqueta a la portalada de casa a la costa del Carrer de Ponent.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Una vista des de dalt l'església cap al Congost del riu Boix o del Pas Nou per damunt les teulades, i una altra a l'antiga entrada del poble, quan encara no hi havia ni la bàscula.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Uns anys més tard, probablement avançats els 1970s, la bàscula municipal ja és construïda.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
El verd del sembrat crescudet sosté la perspectiva cap al Congost del Pas Nou.
Anys 1980. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
L'antic escut de Vilanova de Meià amb un lleó coronat.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Vista aèria de la població, on s'aprecia bé el nucli original de la vila closa a redós de l'església.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Dos detalls aeris de la vila.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
L'espectacle del verd dels sembrats que embolcalla la vila. Del tot magnífic quan el veiem havent pujat fins dalt el Montsec.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
EL carrers de la vila closa arrodonits a la falda de l'església
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Fa mil anys ja era documentat l'antic poble de Meià ja era documentat dalt del Puig de Meià, a on ara resten les runes del castell i l'ermita romànica. Convertit en vila reial per Jaume II al començament del segle XIV, va ésser arrasada pel comte de Foix a la fi d'aquell segle, al 1395. Una data cabdal, ja que marca el descens dels habitants a la Coma i la fundació de la Vilanova. 

20160122

[1288] La vila nova de Meià, més

Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La preciosa i habitual vista de la població, des de baix a la coma envers el Montsec. S'hi observen bé les galeries de les cases, autèntics panells solars de captació d'energia durant tot l'any. Perquè després anem dient que abans no allargaven tant com ara... De vegades, més aviat sembla al revés.
1845. Vilanova de Meià (la Conca de Meià, la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
L'entrada és un bon exemple de l'edició d'aquells temps: volent l'autor afegir més informació a l'entrada i no podent-ho fer ja a la primera (Vilanova o Villanueva de Meià) perquè ja devien estar fetes les galerades, doncs decideix de fer una segona entrada (ara per Villanueva de Meià). 

La intenció de l'autor és de ressenyar un episodi de la passada guerra carlina, ja que fou una de «las primeras poblaciones de Cataluña que no vacilaron en declararse por el legítimo gobierno de la reina», aleshores la borbona espanyola Isabel II. S'hi explica l'episodi del 8 d'abril de 1834, en què l'envaí lo Ros d'Eroles, «la saqueó y prendió a las personas más influyentes, que pudieron comprar su vida por una eshorbitante cantidad que les exigiera el gefe de la facción»

L'autor, com a bon borbònic, fa constar totes les atrocitats dels guerrillers carlistes. Al 1836, retornen els borbònics a la vila, i a l'any següent hi hagué un nou intent de pendre la població de part carlista.
1845. Vilanova de Meià (la Conca de Meià, la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
L'autor, com a bon borbònic, fa constar totes les atrocitats dels guerrillers carlistes, i les diferents preses i contrapreses militars de la població, ara dels uns, adés dels altres, fins al 1839, quan el poble  ja «se va reedificando notablemente, y reparándose en lo posible sus considerables pérdidas».
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Dues vistes oposades de la Plaça Major.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La coma als peus de la població i el poble als peus del Puig de Meià.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
A la vora del riu Boix, un riuet que fou capaç de foradar el Montsec igual que les cabaloses i poderoses Nogueres.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Un caminet als afores del poble, prop del riu Boix.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
El poble des de llevant.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
El caminet de la font de la Canal.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Vista de la imponent Roca dels Arcs.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Portal d'Ajós, un dels portals d'accés a l'antiga vila closa murallada. Llavors encara sense empedrar.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La bonica i tradicional vista de la població des de baix de la coma.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La Mare de Déu de l'ermita de Sant Cristòfol, dalt del Puig de Meià.
Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
El pont del Molí del Mig, per damunt la bassa que feia l'aigua.