.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
(xerric.cat).
La revista «L'Estrof», la publicació cimera de la Gralla i la Dalla, que apareixerà al darrer trimestre d'aquell any i persistirà durant prop de quatre anys.
.jpg)
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 26 de gener (AML).
Inici del 79: represa del grup, que «no ha muerto y sigue con los mismos objetivos que la vieron nacer, renovados y ampliados». L'Esteve Mestre fa una singular classificació dels poetes catalans, i situa els membres de La Gralla i la Dalla, com a poetes de classe popular. En lo retorn del grup, hi figuraven set joves i tornaven a empènyer amb la publicació del poemari Glop de Llop, amb pròleg del poeta lleidatà Jordi Pàmies, recent premi Carles Riba de poesia.
Començava la darrera etapa del grup, que s'allargaria fins a la fi de la publicació de la seua revista senyera, L'Estrof, i que significaria una etapa de maduresa, eclosió i reconeixement, alhora que l'inici de la singladura literària individual d'algun d'ells.
.jpg)
1998. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Aproximació a una iniciativa cultural de la Lleida de la transició: el cas de 'La Gralla i la Dalla'», Paquita Sanvicen, «Ilerda», IEI, de desembre (FPIEI).
«Glop de Llop» és presentat per Jordi Pàmies al saló noble de l'IEI: un salt qualitatiu per a uns joves melenuts que volien sacsejar la cultureta oficial lleidatana. Totes les plataformes eren bones. «Aquest acte, sobretot, i la bona acollida del llibre, els retorna el reconeixement social com a grup paradigmàtic que havien tingut uns anys abans». Punt de partida, doncs, de la darrera etapa del grup de poetes dallaires.
%20(1).jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 d'abril (AML).
L'elenc d'escriptors de Ponent de fa 45 anys. Los joves poetes no hi sortien personalment, sinó com al grup de La Gralla i la Dalla.
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 19 de maig (AML).
Un dels objectius del grup fora donar a conèixer la poesia lleidatana i ponentina a la capital catalana, deixant endarrere dècades de forta inferioritat o desvaloració, d'empetitiment respecte a la resta de territoris i obra cultural catalana. Los anys del leridanismo i franquisme folkloritzadros i adoctrinador (espanyol) costaren déu i ajut de superar. Gràcies a aquella generació de joves lluitadors, els qui vinguérem al darrere vam poder caminar drets, sense ajupir-nos a l'hora de parlar (i escriure) lleidatà, i podent lluir ser de Ponent arreu dels nostres països.
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 31 de maig (AMG).
La breu nota d'agenda en un diari barceloní, que llavors era ço més semblant a un diari nacional. Passat gairebé mig segle, no podem pas dir que la informació nacional, de tots los nostres territoris i països catalans, hagi millorat gaire en los mitjans de la capital, més aviat l'he de considerar realment deficient.
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 23 de maig (AML).
La nova revista de llengua i literatura de la facultat de Filologia de l'Estudi General, Quaderns de Ponent, dirigida per Jaume Pont, oferia noves oportunitats de difusió als autors lleidatans.
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Barret picat», Linyola d'1 de novembre (XAC).
La poesia dels joves autors a la revista local del poble del dallaire Esteve Mestre.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Presència», de 15 de gener (AMG).
L'aparició de la revista poètica i literària «L'Estrof» va suposar la culminació de la trajectòria del grup. Llavors, s'hi comptaven sis dallaires. Era la primera revista lleidatana i ponentina de tota la història, tot «un esdeveniment i una esperança».
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
(xerric.cat).
L'índex del primer número de la revista «L'Estrof». Los col·laboradors n'eren tots los dallaires, ben escortats per Jordi Pàmies.
.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 24 de febrer (AMG).
Ressenya breu del primer número.
.jpg)
1998. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Aproximació a una iniciativa cultural de la Lleida de la transició: el cas de 'La Gralla i la Dalla'», Paquita Sanvicen, «Ilerda», IEI, de desembre (FPIEI).
Recuperades les institucions polítiques i, per tant, amb capacitat de fer polítiques culturals, «creien que en aquest temps [després de 10 números trimestrals]... les mancances infraestructurals de la ciutat s'haurien resolt o estarien en vies de resoldre's; que, en definitiva, el relleu de la torxa impulsora de la cultura activa la prendrien les institucions. Per això manifesten que un cop cobert aquest objectiu deixaran de publicar-la».
Poc preveien, ni ells ni ningú, que ben aviat el 23-F i seguidament la LOAPA castrarien les nostres esperances de llibertat nacional, per una banda, i, per l'altra, que cultura oficial i societat deixarien d'anar de bracet en els decennis vinents i això en limitaria el poder d'incidència, renovació i renacionalització.
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
(xerric.cat).
L'estètica trencadora de la revista fou molt celebrada. Lo manifest, signat per Josep Borrell (ací pas Xerric) obria l'edició de la revista, que, igual que tota la tasca dels joves de La Gralla i la Dalla durant aquells darrers cinc anys, volia ajudar a traure la poesia i la cultura lleidatanes de la posició de ventafocs. Cliqueu a l'enllaç del blog d'en Xerric per llegir lo manifest complet.
%20(1).jpg)
1998. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Aproximació a una iniciativa cultural de la Lleida de la transició: el cas de 'La Gralla i la Dalla'», Paquita Sanvicen, «Ilerda», IEI, de desembre (FPIEI).
La Gralla i la Dalla volia fer de la nova publicació poètica «una plataforma de creació literària, connectar amb les avantguardes i la cultura d'elit del moment, revisar el passat literari autòcton (culte i popular), incorporar plomes d'arreu dels Països Catalans per donar-les a conèixer, i fer-se un lloc, ells mateixos, en els cercles literaris més representatius».
.jpg)
1979. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
(xerric.cat).
Reconeixement de Francesc Pané al Xerric poeta: «retut pel doll del teu mot, amarat de tu...», un Xerric «maridat amb Ella... home d'Ella, seràs immens d'Ella, amic, i en seré dolçament colpit». Ella, la poesia...
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 26 de gener (AML).
Los joves poetes ponentins no deixaren de participar, juntament amb els mestres de més edat, en la vida cultural i literària de base i popular de la ciutat de Lleida. Per exemple, en el jurat del II Premi Enric Farreny de literatura jove, en poesia i narrativa. De picar pedra, podríem dir. Passats los decennis, aquestes iniciatives s'han convertit en meres rutines, sense ànima i amb poca repercussió, i nul·la implicació de plomes reconegudes i molt justeta de mestres i docents. Picar pedra... no és això que ens convindria altre cop, vista la complexa societat que s'ha conformat i la desmemòria creixent amb lo pas dels anys?
.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 27 de gener (AML).
L'entrada al mercat laboral, al món de la docència, d'alguns membres del grup, obrí noves vies de comunicació. Llavors, les revistes escolars eren portaveus d'inquietuds d'alumnat i professorat. Encara no s'havien convertit en simples aparadors per lluir lo centre davant les portes obertes vinents...
.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 12 de febrer (AML).
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 16 de març (XAC).
La celebració de les eleccions primeres al Parlament obrí també la via de participació política als joves del grup. La llista dels Nacionalistes d'Esquerra incloïa noms com Josep Borrell, Maria Mercè Marçal, Sebastià Serrano, Dolors Sistac... Servidor encara no podia votar i em dolia, perquè hi havia excitació il·lusionada en l'ambient. A escala nacional, l'Eliseu Climent, en Pere Quart, l'Artís Gener, en Jordi Carbonell, en Vicent A. Estellés, l'Espinàs... bona part de los meus referents culturals i intel·lectuals. Los resultats començarien a marcar altres camins... més, diguem-ne, acomodats. Només lo procés engegat a partir del 2010 desvetllarà la societat catalana de la letargia, pròpia i sobrevinguda (espanyola), un cop apagada la primera flama de llibertat en aquells anys, del 75 al 80.
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 13 d'abril (AML).
A les envistes de Sant Jordi, comencen a multiplicar-se les activitats culturals: lectura de poemes a l'Ateneu Lleidatà, premis Enric Farreny, recital de la Maria del Mar Bonet, l'Orfeó Lleidatà amb repertori popular i patriòtic... Lo que dèiem: picar pedra. Ço que no sabem —no volem?— als temps que corren. Ni vells ni grans ni joves. Los uns pels altres i lo més calent a l'aigüera.
Atenció, llavors, el carrer de l'Ateneu a Balàfia (crec que ara dit carrer del Vallès) encara era del Tercio de Nuestra Senyora de Montserrat...
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 23 d'abril (AML).
La Diada de Sant Jordi sempre oferia la possibilitat de fer-se sentir: recital de poesia de La Gralla i la Dalla a la plaça Ereta, a on hi hagué aquells anys la llibreria dels Aluja, que hi perdurà fins al trasllat de l'Estudi General al Seminari al 1987.
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 25 d'abril (AML).
Les novetats literàries d'aquell any 80 incloïen Vallverdú, Barceló, Viladot, Pedrolo, Jaume Pont... Havia sortit lo núm. 2 de «L'Estrof», i també los «Quaderns de Ponent».
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 16 de novembre (AMG).
Índex del núm. 2 de «L'Estrof»
1980. «Quaderns de Ponent», núm.2.
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 18 de maig (AML).
Veritablement, la tasca de redescobriment i divulgació de la pròpia història i literatura fou admirable. En aquests casos, la premsa ja parlava més de Josep Borrell, que pas d'en Xerric. Si no sabem trobar la manera de tornar a fer difusió de la història, literatura i cultura pròpies, la cosa anirà magra...
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 8 de juliol (XAC).
Recital poètic d'en Xerric.
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 27 de setembre (AML).
Actes culturals de la Festa Major de setembre, amb recital musicat d'en Xavier Ribalta i poètic de part dels dallaires. Al cinema Granados, que era al carrer Cavallers, la Trinca hi prensentava aquell jocund disc «No ve d'un pam». Venen ganes de reviure aquells temps, oi?
.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 10 de desembre (AML).
Entrevista als dallaires amb motiu de l'espectacle al Celler dels Joglars. Feia sis anys que anaven animant l'ambient cultural lleidatà i ponentí: «tenemos ganas de hacer exposiciones y recitales como medio de animar la cultura ciudadana». Sobre l'espectacle dels Quatre Joglars de la Cellerera, expressen que «el tema es sumamente irónico y se podría enraizar con aquel dicho de que 'la vida no són sinó cuixes o queixes'».
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
.jpg)
1981-82. Revista de les Arts, «Escrivim a les parets».
La gran i enyorada revista artística i literària de la Balaguer dels anys de la il·lusió democràtica i de reconstrucció nacional.
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 24 de desembre (AMG).
L'urgellenc Josep Espunyes fa la ressenya de l'acte de la plaça de l'Ereta. S'hi respirava cultura i llibertat: «el micròfon és obert a tothom. Llibertat d'expressió, ves. Anima la festa el polifacètic Xerric, que ara recita ara toca la guitarra». També notes musicals de Miquel Àngel Tena, versos d'en Joan Barceló amb la veu d'en Jordi Pàmies. Revistes literàries... Ara per Nadal, només trobarem paradetes d'artesania i de decoració nadalenca, i la poesia...
.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 24 de desembre (XAC).
Entrevista amb Xerric i Pané amb motiu del tercer número de «L'Estrof», sempre amb dificultats econòmiques. «Lleida es una ciudad despreocupada por las cosas del saber, por la cultura en cualquiera de sus acepciones». Una ciutat de nou-rics, i és que quan la butxaca creix més de pressa que les neurones la cosa no pot anar bé: «Diría que la causa es que Lleida es una ciudad que se ha enriquecido en cuatro días», i sobretot d'ençà d'aquells anys ha crescut pel barri de Cambrils...