.jpg)
1872. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«La Ilustración española y americana», de 24 d'octubre (HDH).
Una espectacular i esplèndida estampa del naixement del riu Francolí al seu pas per l'Espluga. Hi veiem una gran creu de terme i una alta passera que dona (potser) a una de les torres de la defensa del castell, sobre el barranc del riu. Enllà del riu, el pont medieval. Les muntanyes de Prades, amb la unió de diversos barrancs, són lo punt de naixement del riu.
.jpg)
.jpg)
1872. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«La Ilustración española y americana», de 24 d'octubre (HDH).
Detall del pont de pedra i de la passera de fusta i de les dones que omplen lo silló i los càntirs al riu.
.jpg)
1845. L'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Emplaçada al marge dret del Francolí, la vila tenia el castell enrunat després de la segona carlinada, «del cual solo existen las torres y torreones que le rodeaban para su defensa», i de gran capacitat i d'orígens templers. El poble disposava d'hospital per als pobres, escola de xiquets i tres de particulars de xiquetes, «donde se les enseña además las labores propias del sexo», diu l'autor. L'església gòtica remuntava als segles medievals, amb campanar i rellotge de dos campanes, i orgue i tot. A propet del poble, l'ermita de la Trinitat, en un barranc «poblado de árboles frutales y viñedo, por el cual corre un abundante arroyo de aguas cristalinas que contribuye a la amenidad y delicia de este sitio». La imatge de la Trinitat fou trobada, segons tradició, sota de l'alzina sacra. És clar, s'hi feia un aplec, en aquells anys foscos de religiositat dominant (que no estic segur que hagin passat a la història ni en lo nostre món occidental).
1863. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«El Museo Universal», de 23 de setembre (HDH).
L'antic castell espluguí, encara amb les parets i les torres. Aviat s'hi farien voladures per aprofitar-ne les pedres per a aixecar l'església nova i altres edificis.
.jpg)
1863. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«El Museo Universal», de 23 de setembre (HDH).
La vila tenia certa anomenada en aquell segle XIX «debida a los más acreditados y muy concurridos baños ferruginosos», ben a propet del desamortitzat ja aleshores Monestir pobletà. El castell, envoltat de les cases del poble, «parece un gigante rodeado de pigmeos». Només en restava l'esquelet.
.jpg)
1863. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«El Museo Universal», de 23 de setembre (HDH).
Detall del castell dalt del turonet i del poble als seus peus.
.jpg)
1845. L'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'autor també fa referència a les diverses fonts de bones aigües que hi havia a la contrada, amb la font Major com a més cabalosa. L'altra, la de les 11 canelles que servia per abastir els habitants, a tocar del Portal, dit per això de la Font. Menciona també les aigües fredes ferruginoes als afores de la població, «muy concurrida en verano por toda clase de personas por sus virtudes medicinales». Los visitants s'hostatjaven als masos veïns, «cómodas y amuebladas con decencia». Entre les aigües de lo Francoli i lo Milans empenyien los molins fariners del terme. Hi havia fàbrica d'aiguardent, de sabó, de cera i teuleria, a banda de molins oliers. Hi havia cap a mitjan segle XIX, 714 veïns, o sia, 2.702 persones.
.jpg)
1896. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Anuario Riera» (HDH).
A final del XIX, s'arribava ja als 4.000 habitants. Per ser punt de destinació turisticomedicinal, la vila era ben proveïda de botigues i serveis. Hi treballaven set forns de pa, dos fàbriques d'aiguardent, cinc molins, un notari... i tenien dos farmàcies i una confiteria i tot.
.jpg)
1908. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Anuario Riera» (HDH).
En aquesta edició de l'anuari, s'hi citen les autoritats locals, i és encara més detallat pel que fa als negocis, entre els quals els constructors de carros i de lloguer. S'hi detalla també cinc establiments de banys, cinc molins d'oli, fàbriques d'adob i de ciment. Ja disposava d'enllumenat públic per electricitat.
.jpg)
1908. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Anuario Riera» (HDH).
S'hi destaca la gran farmàcia i laboratori de la família Carulla, tres fondes, tres posades, diverses bòbiles, forns de ges, ferreries, carnisseries, lleteries... Un poble de veritat puixant, gràcies també al pas del ferrocarril, que permeté l'arribada més notòria de turistes i visitants dels banys. Que havien de passar el temps, ajudats p. ex. d'un parell de pintors per a retratar-los i un professor de música per a qui volgués intruir-s'hi. És clar, també metge i notari, per si fos menester. La producció de vi era prou destacada: sembla que els prenedors d'aigües medicinals trobaven remei en el vi també.
.jpg)
1927. L'Espluga de Francolí, Mas d'en Xup Una galeria porxada amb columnes, una fila de tomates de penjar (tomacons) en un racó frescal i la padrina sargint la brusa. Amb algunes habitacions disponibles, les masies del terme s'hi van guanyar els primers calerons del turisme dels banys.
.jpg)
1872. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«La Ilustración española y americana», de 24 d'octubre (HDH).
Un parell de vistes d'un molí fariner, a tocar del vell pont de pedra medieval.
[747] La Conca de Barberà, sucre i vellut