20240517

[2583] Viatgem a la Vall de Boí del segle XVIII

 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne sur laquelle se trouvent partie du cours des rivieres de la Noguera Ribagorsana, de la Noguera Paulleressa et des vallées d'Andorra, de Farrera, de Cardous, de Paillas, autrement d'Anéou, celles d'Asouy, de Real, de Sort, de Savernada, de Gerri, de Capdeil, de Saroca, d'Areins, de Beteza, de Chironnelle, de Bebille, de Barabés, de Boy» (Gallica).
Autors (presumits): Claude Roussel (1655?-1733, enginyer),  
François de La Blottière (1673-1739, enginyer).
Representació de la vall pirinenca en aquest preciós mapa francès de començament del segle XVIII. Els mapes setcentistes, per l'acoloriment i per la ja bona precisió geogràfica, em tenen el cor robat. Seguint la tradició cartogràfica de la cort parisenca, el mapa és invertit, o sia, mirant cap al sud (a la part superior): com si des de París guaitessin per avall. 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne sur laquelle se trouvent partie du cours des rivieres de la Noguera Ribagorsana, de la Noguera Paulleressa et des vallées d'Andorra, de Farrera, de Cardous, de Paillas, autrement d'Anéou, celles d'Asouy, de Real, de Sort, de Savernada, de Gerri, de Capdeil, de Saroca, d'Areins, de Beteza, de Chironnelle, de Bebille, de Barabés, de Boy» (Gallica).
Autors (presumits): Claude Roussel (1655?-1733, enginyer),  
François de La Blottière (1673-1739, enginyer).

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
La Noguera de Tor.

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Amb orientació habitual, amb el Nord a dalt, tal com estem acostumats.
El Pont de Suert hi apareix amb 30 focs, i arribant a la muntanya de Mirabell (avui Miravet), trobem la vall de la Noguera de Tor, cap a l'est, guardada a l'entrada pel poblet de Castilló (20 focs), que com n'indica el nom hi era estratègicament emplaçat per vigilar la porta de la vall. Riu amunt, hi trobem Llesp (amb 30 focs, que són més de 150 persones, a una mitjana de cinc o sis per casa). 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Just abans d'arribar a l'entrada de la Vall de Boí, per la banda sud, hi trobem diversos barrancs amb petites poblacions. Com ara Gotarta (Gotarda al mapa, encara amb oclusiva sonora, de 8 focs), Esperant (4 focs, avui despoblat), i Irgo (llavors 30 caps de casa, avui a penes mitja dotzena de veïns). 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Detall del mapa original i de l'orientat al nord, que presenta les lletres invertides. Riu amunt, trobem Cóll (20 focs), Saraís (8 focs, avui reduït a set o vuit persones). A Castilló hi havia un pont de pedra sobre la Noguera de Tor, i entre Saraís i Coll hi havia el segon.
És probable que el nom de Noguera s'hi hagués expandit a partir del riu principal, la Ribagorçana. Noguera < NAUCARIA, en el sentit de naus o troncs que hi baixaven tramats i barranquejats. Pel que fa a Tor, segons Coromines, aquest hidrònim és d'etimologia diversa que el topònim vallferrerenc, i provindria de l'antic basc iturri, font.
Si continuem riu amunt, el plànol assenyala una ermita de Cabanes (avui veïnat dit de les Cabanasses), que més aviat devia ser només un altaret a l'hostal que hi hagué al costat del camí de ferradura que pujava riu amunt per tota la vall. Una mica més amunt, el llogaret de Cardet (amb 15 focs).

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Detall del mapa original i del revertit.
Noguera de Tor amunt, s'arriba a Barruera (30 focs). Allà el pont de pedra permet el pas fins a Durro (28 focs). Erill (28 focs) és poble emplaçat al bell mig de la vall, en lloc estratègic i preeminent. Som a la zona més suau de la vall, plena de prats i terres de conreu, com s'aprecia pels colors verdosos dominants. Des d'Erill, un altre pont permet el pas cap a Boí (29 focs) i, més amunt encara, fins a Taüll (26 focs). La gran quantitat de ponts de la vall dona fe de la riquesa que la terra i la ramaderia li proporcionaren segles enrere. 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Cap al nord d'Erill els passos cap a la vall de Barravés, com el Coll de Gelada que portava fins a Senet.

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Seguim per la Noguera fins a Caldes, a l'ermita antiga de la Marededeu. L'església fou refeta amb grans dimensions al segle XVIII. 

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Des de Caldes, la bifurcació de la Noguera ens porta pels dominis d'Aigüestortes: o bé cap al port de Caldes i la Vall d'Aran pels peus del Montarto, o bé cap al Pallars pel portarró d'Espot, a les envistes del magne circ de Colomers.  

1718. La Vall de Boí, la Ribagorça.
«Carte de partie de Catalogne...» (Gallica).
Del Portarró d'Espot cap a l'est, la vall del riu Escrita fins a Sant Maurici, amb el gran llac glacial. 








a