QUINA LA FEM?: [2533] Sobre els torredans, o de la Torre de l'Espanyol, més

Anys 1960-70 ca. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

L'època de transició dels vells carros als nous vehicles motoritzats. Llavors convivien pels carrers. Recordo que al meu poble, davant de casa, hi hagué uns anys un carro aparcat. Quan la canalla pujaven cap a la punta, s'aixecava de l'altre costat, quan tornaves cap a l'altre cantó, tornava a baixar i la colla corríem d'una punta a l'altra tan de pressa com podíem per fer la balança. Fins que vaig entrepussar i caure de dalt a terra, i em vaig trencar la clavícula. Devia tindre no pas més de cinc anyets. Vaig portar el braç enguixat cap endarrere, sí, cap endarrere, una bona temporada.

També fou època de certa bonança econòmica, i les cases, sobretot als carrers nous, començaren a mostrar cases modernes, amb totes les comoditats i grans portalades, en comparació a les velles i atrotinades cases del centre de la vila. A molts pobles, tres quarts d'això mateix.

La foto, sense color, és magnífica, amb la padrina portant la nena al braç, potser cap a casa a berenar pa sucat amb oli, sal (o sucre els més llepafils) i xocolate (en masculí, en la majora del dialecte nord-occidental). Malauradament, no en puc donar referència exacta.

1913. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.

Cap als anys 20 del segle XX (de quan data la segona edició d'aquest llibre enciclopèdic), la Torre arribà a la seua punta màxima d'empadronament. En els següents cent anys, perdria els mil i es quedarà amb els sis-cents que ronda actualment. Pertany al bisbat tortosí, que arriba a mossegar la comarca del Priorat cap enllà de la Torre. Llavors ja tenien un carrer dedicat al Comte que portava el títol de la vila. Encara avui hi existeix un bell casalici, dit Cal Comte.

1913. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.

Com en tants altres pobles, a totes les cases hi destaquen les golfes amb amples galeries, que servien per posar-hi fruites i verdures a assecar, per guardar-hi sacs o garbes, o per estendre-hi la llançolada, i que regulaven la temperatura de la casa: obertes al sol de migdia a l'hivern, però ventilades i fornidores d'ombra a l'estiu.

1913. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona»,

Emili Morera i Llauradó / Francesc Carreras Candi.

L'escut dinovesc de la vila, amb una torre, és clar. Tot i que els orígens del poble no remeten a cap fortificació, sinó a un petit burg crescut a redós d'un mas.

1927. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

«El Correo de Tortosa», de 26 de març (ARCA).

Succés luctuós per esfondrament d'una casa.

1915. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC-BdC).

Com hagués dit mon pare amb el seu suau sarcasme, a aquestes ja no els fan mal los queixals. Totes les dones s'amunteguen a la cantonada del rentador del poble per sortir a la foto, veritable testimoni d'aquells temps passats. Tot hi eren dones, és clar, que hi feien safareig, en tots els sentits imaginables del mot.

1922. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

«El Correo de Tortosa», de 14 d'octubre (ARCA).

L'arribada de l'aigua a les fonts del poble, solemnitzada amb una gran celebració: les bandes musicals de la Ilustración Obrera, revista barcelonina d'aquell inici de segle XX i que buscava la instrucció dels treballadors, benedicció catòlica (el ritual tribal que mai no hi faltava) i premi a les fonts més ben engalanades, missa sermonada, carreres pedestres a la carreterra, funció infantil a la plaça i ball popular al Frontó. Una festassa, vaja.

1915. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC-BdC).

Sant Jaume presidint la portalada barroca, aixecada sobre l'antiga

1915. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

Foto: Josep Salvany i Blanc (MdC-BdC).

La creu de terme amb el poble al fons. El camí tombava entre oliveres centenàries.

1928. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).

Revista «Ibérica», núm. 724, de 21 d'abril (ARCA).

Mapa i ressenya del projecte del previst pantà del Montsant, una mica més amunt de Margalef, una obra «para ser construida en años sucesivos»... que mai no va arribar. Ara, a la Ribera d'Ebre, el reg de suport ha millorat un pèl les condicions dels productors agrícoles, però haver de passar tot el segle XX sense reg, portà al desastre demogràfic dels pobles de la comarca. En canvi, d'aigua per a les nuclears, no en va faltar (ni en falta) pas. A la fi, un pantà s'hi va fer, però a l'altre costat del Montsant, als peus del Salt de la Reina Mora siuranenca cap al 1973.