.jpg)
1946. La Clínica Montserrat lleidatana.
Escut de l'empresa propietària de la clínica, «Alianza Médica Leridana». Desconec si el blasó corporatiu ja pervenia d'abans de la guerra. En tot cas, sempre en el castellà obligat d'aquells temps.
1917. La Clínica Montserrat lleidatana.
«El Correo de Lérida», de 9 de setembre (FPIEI).
La Clínica Montserrat és una institució centenària de la nostra ciutat, encara que actualment en mans d'un gran grup inversor hospitalari. Als seus orígens, al setembre de l'any 17 del segle XX, fou impulsat per tres dels metges més reconeguts de la ciutat: els joves doctors Epifani Bellí, Francesc Biosca i Josep M. Porqueras. La primera ubicació del centre fou al carrer Acadèmia, una clínica «no ya con todos los modernos adelantos, más también con todas las exigencias de un confort plácido y risueño», de manera que al redactor «casi le venían ganas de sentirse enfermo y acostarse en una de aquellas mesas de operaciones». És obvi que la ciutat, amb aquesta nova instal·lació, millorava en grandíssima manera l'atenció mèdica... dels qui se la podien pagar.
Fora bonic trobar alguna imatge d'aquell carrer Acadèmia amb vistes del primer edifici de la clínica Montserrat, oi?
1917. La Clínica Montserrat lleidatana.
«El Pallaresa», de 29 de setembre (FPIEI).
1917. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Diario de Lérida», de 22 de desmbre (FPIEI).
Anuncis de la clínica a la premsa. De les comoditats, se'n destaquen el quarto de bany i la calefacció elèctrica. També una sala de parteres. El servei d'infermeria encara era a càrrec del col·lectiu de monges «Religiosas Siervas de San José». L'arribada de personal laic com a infermeres va ser lenta, i encara més amb el triomf de la feixistada del 39. Només les monges, ai Senyor!, podien veure-us i procedir a les cures dels pacients (i de les pacients) del tot ben nuets i nuetes.
1917. La Clínica Montserrat lleidatana.
«El Ideal», de 5 de desmbre (FPIEI).
Tractaments veneris al consultori de la clínica, emplaçada al núm. 13 del carrer Acadèmia, i amb el telèfon 325 de la ciutat.
1917. La Clínica Montserrat lleidatana.
«El Pallaresa», d'11 d'octubre (FPIEI).
Pràctiques d'alta cirurgia recollides com a notícia a la premsa. Signe de la importància ciutadana que tingué aquesta nova instal·lació mèdica.
1918. La Clínica Montserrat lleidatana.
«El Ideal», de 8 de març (FPIEI).
El doctor Porqueras era metge al cos facultatiu de presons per oposició i director quirúrgic de la Clínica Montserrat, i tenia consulta pròpia a la Plaça Sant Joan. La pluriocupació, en el sector mèdic, és prou antiga, i la pràctica privada (complementària a la pública o principal?) continua sent àmpliament desitjada... Encara que de vegades (i tots en tenim experiències) el temps d'atenció és menor que al CAP o l'hospital, tots paguem ben contents, mentre denigrem els polítics i les inversions.
1921. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Diario de Lérida», de 21 de juny (FPIEI).
Electroteràpia i rajos X.
1925. La Clínica Montserrat lleidatana.
«L'Escut», Arbeca, de 31 de gener (FPIEI).
A la premsa comarcal també s'hi anunciava: els clients potencials (amb possibles) també eren als pobles. Aquest any, la clínica s'anuncia a la Plaça Sant Joan, amb tractaments contra el càncer i radioteràpia. El doctor Bellí ja no hi apareix com a titular. Aquells anys, havia sigut regidor conservador a la Paeria de l'any 18 al 22, i després tingué carrera política com a polític republicà fins a l'any 39, que fou represaliat per la dictadura entrant.
Anys 1920-30. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida» (2010).
El trasllat a la Plaça Sant Joan és ben anterior, de cap al 1925. La societat que constituïren els tres metges s'anomenà Aliança Mèdica Lleidatana. Als anys 30, potser aquell 1934, la clínica s'ubicà al casal dels Lamarca al carrer Canonge Gonzàlez, i allà esdevingué hospital de guerra durant el conflicte bèl·lic. Al 1947, se'n construí el nou edifici que actualment encara coneixem, una mica més amunt, a la cantonada amb Governador Montcada.
«Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida» (2010).
El trasllat a la Plaça Sant Joan és ben anterior, de cap al 1925. La societat que constituïren els tres metges s'anomenà Aliança Mèdica Lleidatana. Als anys 30, potser aquell 1934, la clínica s'ubicà al casal dels Lamarca al carrer Canonge Gonzàlez, i allà esdevingué hospital de guerra durant el conflicte bèl·lic. Al 1947, se'n construí el nou edifici que actualment encara coneixem, una mica més amunt, a la cantonada amb Governador Montcada.
La fundació de la clínica, a més dels tres metges sempre al·ludits, també comptà amb la participació dels doctors Francesc Serra, Francesc Bordalba, Francesc Montull i Jaume Balagueró.
1927. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Diario de Lérida», de 5 d'abril (FPIEI).
La clínica es troba instal·lada a la Plaça Sant Joan i només hi apareixen els dos propietaris. Han recuperat el telèfon habitual que tenien al carrer Acadèmia. A la clínica, s'hi feien operacions per a les quals, anteriorment, calia desplaçar-se a Barcelona, cosa a l'abast de molt pocs lleidatans.
1935. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Butlletí Mèdic», Lleida, de gener (FPIEI).
Quadre mèdic dels anys 30 del segle XX.
1936. La Clínica Montserrat lleidatana.
«Combat», de 27 de juliol (XAC).
Només començar la guerra, l'hospital ajudà en els esforços mèdics i, en algun moment, es convertí en hospital de guerra, o sia, que atenia combatents ferits. Observi's la redacció: els qui es prestin a donar la seva sang, amb abús de possessiu, absolutament superflu: de qui han de donar la sang, del veí?
1939. La Clínica Montserrat lleidatana.
«La Mañana», de 10 d'agost (XAC).
Represa de les activitats de l'«Alianza Médica Leridana S.A.» en acabada la guerra: calgué tornar a inscriure-s'hi a les oficines de la clínica Montserrat al núm. 1 del carrer Canonge Gonzàlez. El nou edifici encara trigaria set anys. Molts dels metges reprengueren també la labor: malgrat el catalanisme natural que havien abraçat i practicat, per classe social i per causa de la barbàrie anarquista que s'apoderà de la república els darrers anys foren empesos cap al nou ordre dictatorial (espanyol).
,%2022-5-1940.JPG)
1940. La Clínica Montserrat lleidatana.
Les activitats prengueren el nom d'«igualatorio», que segons el RAE és una «asociación de médicos y clientes en que estos, mediante iguala, reciben la asistencia de aquellos y, en ocasiones, otros servicios complementarios». La iguala fou el preu que es pagava pels serveis mèdics. Durant la postguerra, i ben avançada, fins i tot els metges públics la cobraven, sobretot als pobles. Deien que si no es pagava, el metge no t'atenia fora d'hores. Al meu poble, Alcoletge, es va cobrar iguala fins ben bé finals dels vuitanta, i els primers que deixaren de pagar-la sofriren la desconsideració del facultatiu a les visites. A poc a poc, la iguala s'abandonà a tot arreu.A la ciutat d'abans de la guerra, hi hagué altres clíniques, com la del Dr. Vallory i alguna altra.
Carnet d'abonat dels anys 40 del passat segle, amb la signatura amb tampó del metge fundador Francesc Biosca. Llavors, i encara per dècades, tot era fet a màquina d'escriure, una gran novetat. A la portada, hi trobem l'escut de l'empresa.
(Foto de portal col·leccionista d'internet).
1952. La Clínica Montserrat lleidatana.
Participació de la loteria de Nadal.
1953. La Clínica Montserrat lleidatana.
Amb el nou edifici, l'expansió de la clínica fou exponencial, entre els anys 50 i 70. Molts pagesos del meu poble, com ara el meu pare, se'n feren clients. I així fou com servidor ja no nasqué a casa com mon germà, sinó, oh miracle!, en clínica de pagament, ahahaha...
.jpg)
1954. La Clínica Montserrat lleidatana.
«50 anys de sanitat a Lleida», CatSalut, 2012.
La imatge més antiga que trobo de la clínica, vista des de Governador Montcada, encara per asfaltar.
Anys 1910-20. Montepio de Lleida.
Foto: El Blog del senyor i.
El primer Montepio (avui Delegació de Cultura de la Generalitat) s'aixecà a la Rambla d'Aragó al 1904, tocant al gran edifici de la Maternitat, avui Biblioteca, que podem veure al darrere. A la banda posterior, el Montepio gaudia d'un gran jardí tancat. Aquest espai fou venut als anys 40 a l'Alianza Médica Leridana, i allà s'hi va fer la Clínica Montserrat, paret amb paret, amb la consegüent desaparició de la façana i rellotge.
La Clínica havia nascut al carrer Acadèmia, va passar als anys 20 a la plaça Sant Joan, als 30 a Canonge Gonzàlez, i des dels 40, ben a propet, a la ubicació definitiva que té encara als nostres temps.