1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Des de final del 35, Ràdio Lleida disposà de la seua pròpia publicació escrita.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Les diferents seccions informatives de l'emissora. A més de les habituals o esperades, hi destaquen un espai per a xiquets (Uns minuts per als infants), una secció filològica a càrrec d'Antoni Virgili, una de poètica i una altra de prosistes a càrrec de Bonaventura Pelegrí i Lluís Esteve respectivament, o una d'economia casolana.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
«Servim l'esperit», línia editorial de l'emissora. Que ja voldríem per a moltes de les actuals: «el nostre sentiment, la nostra catalanitat hi guanyaran, com vosaltres heu de sentir grat a les cantarelles que sovint us fem d'aquelles intimitats de la nostra ànima, glossant un dia un anhel, un altre el moment històric per la ciutat viscut, les institucions que ens emmarcaren segles enrere en un marc d'immortalitat, dels nostres monuments, de la gloriosa parla catalana...»
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Conferències, converses, lliçons radiades en directe els darrers dos mesos.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Cursets en emissió. La intenció cultural era ben arrelada en la missió radiofònica de l'emissora lleidatana i de totes les de la RAC.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Concerts, recitals i seleccions musicals radiades.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Retransmissions en directe, obretes teatrals i altres seccions vàries.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«Ràdio Lleida», núm. 6, d'1 de febrer (ARCA).
Una revista sense altra pretensió que fer conèixer la graella radiofònica de l'emissora. Senzilla però exquisidament presentada, i que mostrava la nova concepció artística racionalista en auge des dels anys 20, amb una tipografia geomètrica de pal sec i clara, dins d'una composició buida, d'amplis espais blancs, en contraposició a les dècades d'abarrocament modernista viscudes.
La ràdio esdevenia un bé de consum cada cop més habitual, i la competència era àrdua. Cap al voltant de 500 pta de l'època era una petita fortuna, que pocs es podien permetre, a banda de les classes adinerades. Els pobres calia que es reunissin al voltant dels aparells de què els cafès disposaven. La popularització de la ràdio entre les classes mitjanes i baixes no arribaria fins a la postguerra, malauradament en la llengua obligada dels vencedors de la guerra. La ràdio es convertiria llavors, malgrat haver nascut catalana als anys trenta, en un element de castellanització fonamental per al règim espanyol.
1936. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«La Veu de Catalunya», de 28 de juliol (ARCA).
La sublevació feixista que va alterar el curs de la història, viscuda amb normalitat durant els dies posteriors al 18 de juliol. La ràdio en degué ser un element fonamental de comunicació: tothom parant l'orella a les noves, igual que anys després recordo el meu pare escoltant, d'amagat això sí, La Pirenaica. Deia que hi parlava, en castellà, una tal Pasionaria.
1937. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
«La Publicitat», de 2 de març (ARCA).
Conferència radiofònica del comandant Piquer sobre els problemes de la rereguarda.
Anys 40-50. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
L'emissora quedarà clausurada amb l'entrada a la ciutat dels feixistes espanyols al 1938. La construcció de l'antena a la Seu Vella, les noves instal·lacions de 1941, la nova llengua i única llengua en què s'emetria a partir de llavors (foragitada i perseguida la llengua dels lleidatans)... formen tot un altre capítol de Ràdio Lleida, ja sense la RAC.
El testimoni del nostre emèrit historiador, Josep Lladonosa, ho deixa prou clar en ses memòries. Quan al 1949 és cridat per Josep Siré, director, per posar fil a l'agulla a un programa de divulgació d'història local, «lluitar i treballar entre dues banderes era un risc... Jo actuava com un franctirador, que no volia acceptar la ignomínia, que em sublevava davant la mort possible de la Pàtria».
1984. EAJ-42, Ràdio Lleida -RAC.
Adhesiu commemoratiu del 50è aniversari de la creació de l'emissora, que ja es pogué tornar a fer en la llengua del país.