1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
Santa Maria la gòtica presidint la ciutat medieval, tancada dins les antigues muralles, amb vista a la façana antiga del Sant Crist. És clar que Liger va voler agafar una perspectiva en què totes dues esglésies poguessin veure-s'hi representades.
1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
En la perspectiva completa, s'hi aprecia el Portal de Lleida, dit així perquè en sortia el camí que hi portava pel marge dret del Segre. Llegeixo al web municipal que hi podem veure el traçat de la muralla baixant de la Torre Blanca o del Bombo fins al riu, tram construït al 1333 per protegit la ciutat pel sud, més ençà del Mercadal, a on s'hi havia establert el call o jueria.
1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
A la plana urgellenca, alguns masos hi són representats. La vista per la qual es decidí el dibuixant cal considerar-la realment atrevida, molt allunyada de la tradicional imatge de la ciutat des de l'altre costat del pont de Sant Miquel, tan repetida al llarg dels segles.
1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
En els gravats de l'edició de Laborde sempre hi apareixen els figurants: és un detall encantador, ple de vivesa i naturalitat, gairebé de regust etnogràfic, amb un parell de ruquets amb sàrries carregades, potser en tornant de l'hort per anar a mercat, i una mula amb passatgera incorporada. Al darrere de les cases i teulades, de dibuix més genèric, sobresurten els capçals de xops i plataners de la vora del riu, amb l'horta més enllà, fins als peus del Montsec. Un quadre realment meravellós.
1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,
François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).
Els viatgers destacaren la forta posició estratègica de la ciutat, dominant al bell mig d'una gran horta. S'hi remarca el pla d'Almatà, darrere del Sant Crist i el convent claretià. La vila moderna s'ajau a la vora del Segre, «qui arrose les terres des environs, les rend très fertiles». S'hi comenta la falsa etimologia del topònim com a compost d'Àger amb un prefix Bal-, que Coromines ni s'entreté a esmentar. M'assabento que Pere III hi fou nat (mira que n'hauré llegit de pàgines de Balaguer i del Cerimoniós: cada dia s'aprèn alguna coseta). S'hi descriuen les velles muralles de la ciutat i els arruïnats murs del castell, tot ben abandonat i cobert d'herbassar, cosa que els va fer tota la gràcia del món.
