1707. Lo portal i església de la Magdalena, Lleida.
Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen,
ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707».
G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Bellíssim detall del gravat del setge borbònic francoespanyol a la ciutat. S'hi reconeix el baluard de la Magdalena, amb el portal a la dreta, flanquejat per dos torres arrodonides. Malgrat baluard i muralla, se n'intueix la facilitat de l'artilleria per accedir a la bretxa a peu pla.
Al darrere, la magna església gòtica amb l'agulla del campanar que sobresortia en l'horitzó medieval i modern de la ciutat. Al darrere, el campanar (estilitzat) de Sant Joan. Un cop desapareguda, s'adscrigué a aquesta parròquia. A final del segle XIX, el bisbe Messeguer la canviava, com a copatrona, a l'església del Carme.
1810 ca. Lo Portal i església de la Magdalena, Lleida.
«La parròquia de Santa Maria Magdalena: Orígens i història», d'Anna Gaya, enllaç. Bon resum històric d'aquest raval, dels fundacionals de la ciutat en temps sarraïns, i de l'església:
«Durant la Guerra del Francès, l'exèrcit napoleònic ocupà Lleida des del mes de maig de 1810 al mes de març de 1814. La nit del 14 al 15 de juliol de 1812, en plena vetlla de la festa del Carme, Rabassa, fill del guarda del magatzem de la pólvora de la Suda va encendre la metxa que en va fer explotar 1.500 quintars d'explosius. Fou provocada segurament per a facilitar l'entrada de les tropes espanyoles dirigides per Lacy des del camí de Corbins, però no es va aconseguir l'objectiu d'alliberar la ciutat. Tot Lleida en va sofrir les conseqüències, però sobretot l'explosió va afectar greument les cases del barri de Magdalena i els soldats de la guarnició. En canvi, no hi va haver víctimes entre els veïns. Això es va atribuir a la protecció especial de la Mare de Déu del Carme en la vigília de la seva festa. L'església de Santa Maria Magdalena s'ensorrà definitivament».
Lo Portal i església de la Magdalena, Lleida.
«La parròquia de Santa Maria Magdalena: Orígens i història», d'Anna Gaya, enllaç.
Recreació de l'església, atribuïda a Josep Llandonosa.
Lo Portal i església de la Magdalena, Lleida.
«La parròquia de Santa Maria Magdalena: Orígens i història», d'Anna Gaya, enllaç.
1929. Lo Portal de la Magdalena.
Foto: Josep Gaspar i Serra (MDC).
Als peus del turó de la Seu, s'apreciava fa poc més o menys un segle, l'antiga esplanada del baluard de la Magdalena. L'antic solar de l'església i jardins adjacents es començaven a edificar. El vell mercat, dit de la Magdalena, ja hi era aixecat, al costat d'una rastellera d'arbres que alineaven el carrer.
1810. Detall del Setge de Lleida, Guerra del Francès.
«Desiné par L. Massard. Peint par Jean Charles Joseph Rémond», 1836 (FPIEI).
Del 29 d'abril al 13 de maig de 1810, l'exèrcit imperial francès comandat pel mariscal Louis Gabriel Suchet assetjà i feu rendir la plaça de Lleida, llavors ocupada pel general (espanyol) García Conde i 7.000 soldats sobrevivents. Tot just havia acabat la batalla de Margalef, del 23 d'abril, en què Suchet interceptà les tropes espanyoles del general O'Donnell. El setge fou conegut arreu per la brutalitat de la repressió.
«Desiné par L. Massard. Peint par Jean Charles Joseph Rémond», 1836 (FPIEI).
Del 29 d'abril al 13 de maig de 1810, l'exèrcit imperial francès comandat pel mariscal Louis Gabriel Suchet assetjà i feu rendir la plaça de Lleida, llavors ocupada pel general (espanyol) García Conde i 7.000 soldats sobrevivents. Tot just havia acabat la batalla de Margalef, del 23 d'abril, en què Suchet interceptà les tropes espanyoles del general O'Donnell. El setge fou conegut arreu per la brutalitat de la repressió.
En primer terme, el baluard del Carme. Més cap a la dreta, el campanar i església gòtica de la Magdalena, que desapareixerien per sempre en aquells temps convulsos.