1899. Lo primer «Baratillo Leridano».
«Calendario y Guía de Lérida» (Sol-Torres).
Salvador Cañadell fou el creador del popular Baratillo. Popular per a la generació del baby boom lleidatà, que hi vam tocar els pianets força vegades en la nostra infantesa. Emplaçat al carrer Major 46, davant per davant de la Impremta Sol i Benet. S'anunciava com a botiga de joguets, tot i que també s'hi podien trobar «buen número de artículos para señoras y caballeros, a precios muy económicos». Potser fou la primera botiga de joguets de la ciutat. El nivell de vida de la societat d'aquells temps no permetia gaires alegries a les famílies, i encara menys gastar en articles no primordials. Però les classes benestants sí que començaven a fer regals als petits, tendència que anirà creixent i creixent durant el segle XX... fins a arribar a convertir-los en reis de la casa. Alguns em diuen que evolucionats a tirans, al segle XXI...
1899. Lo primer «Baratillo Leridano».
«El Pallaresa», de 17 de juny (FPIEI).
Lo Baratillo de Salvador Cañadell en un anunci a la premsa local d'una mena de rebaixes o liquidació d'estiu. Hi veiem que no s'hi venien només joguines, sinó també p.ex. altres articles per a la llar. Els «bebes» s'hi oferien prou barats: suposem que volia dir ninos i nines de joguet.
Després de la guerra, apareixeria l'original façana decorada que la feu ben popular, gairebé una icona de la ciutat dels seixanta i setanta. Diria de memòria que la botiga restà a la família fins al 1978, quan ja en decadència fou comprada pel propietari de la botiga veïna La Elegancia, Manuel Gigó, per a ampliació del negoci.
1909. Lo primer «Baratillo Leridano».
«El Pallaresa», de 21 de desembre (FPIEI).
Joguets d'importació, segons l'anunci, per als Reixos d'aquell Nadal: «bebés irrompibles, muñecas, juguetes de metal».
1915. Lo primer «Baratillo Leridano».
«El Ideal», d'11 de novembre (FPIEI).
Botiga ben coneguda a la ciutat.
Lo primer «Baratillo Leridano».
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
S'hi diu que s'inaugurà al 1898, i que el propietari n'era Josep Soler. Ignoro la relació amb Salvador Cañadell, que ja apareix l'any següent com a regent del negoci. La breu descripció vidaliana de la botiga lleidatana més fotografiada de la història ens retorna a la nostra infantesa: badar, il·lusió, pianoles, pilotes. Oi?