1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La tradicional vista de la Punta sitgetana, de fa seixanta anys, des de la llarga platja de més de dos quilòmetres que hi ha té als peus.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La turistada a la percaça de l'art de carrer.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Barcelona no tenia platges en aquells anys, sovint es deia que feia vida d'esquena al mar. Calia saltar fins a la pineda de Gavà i Castelldefels, «que a pesar de su relativo alejamiento puede considerarse como la playa lógica de Barcelona», el temple del sol de la capital. S'havia especialitzat en el turisme, diguem-ne, popular. Llavors s'hi començava a construir en massa: apartaments, hotels i càmpings, amb famosíssim 'La ballena alegre' al capdavant.
Anys 70. Castelldefels, càmping 'La ballena alegre'.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
L'autovia de Castelldefels llavors era un punt negre a la carretera.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Vell i nou: la vella muralla romana tarragonina amb el darrer model d'automòbil. La capital turística de la Catalunya meridional, amb llarg pedigrí, era Sitges. Les cases d'estiueig al passeig podien costar fins a 60.000 pta per temporada, un bon dineral en aquelles dècades. Amb fort ambient juvenil nocturn. L'ambient turístic, però, presidit pel flamenco de torn.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Banderilles, toreros i cap de toro: decoració typical Spanish a les nostres latituds, que amb els anys ha anat minvant, però encara no ha desaparegut del tot.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Càmping a Salou, cartell en alemany.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Un ruquet amb carro de trabuc, pintat de decoració.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Passada Vilanova i la Geltrú, s'arriba a la Costa Daurada, que anava creixent a base de barris urbanitzats ran de platja dels pobles, sovint més cap endins, com Vendrell i Calafell. En canvi, a Tarragona, l'ambient era més urbanita: passejada pel Balcó del Mediterrani amb foto inclosa. La turistada passava —i passa encara— ben rabent pel costat del bimil·lenari Arc de Berà.
Aquesta dualitat entre poble i platja tingué el seu punt àlgid a Vila-seca i Salou, llavors un sol municipi. La separació, dècades a vindre, tingué agres ressons de tambors de guerra judicial. Turísticament, la destinació era oblidada dels originaris turistes de Reus i passava a la incipient massificació anglesa i aragonesa.
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
A diferència de Salou, Cambrils «tiene otra característica: la de ser un pueblo autèntico». El turisme creixia al barri mariner, llavors encara mesuradament, sobretot per mor del càmping. Res a veure amb el Cambrils que vindria i que avui tenim, un altre exemple de com no hauria de ser el desenvolupament urbanístic, demogràfic i econòmic del futur pròxim. Crec.