Anys 1930. Lleida, «Lo Barco» o la Piscina del Segre.
Foto: Ramon Rius (1899-1984) (FPIEI).
Ramon Rius fou forner i aficionat a la fotografia. Diu la ressenya al web de la UdL (enllaç):
«Tenia el domicili i el negoci al número 16 del carrer Major de Lleida -actualment número 10-, i gràcies a la seua càmera i al seu interès per captar la realitat, avui podem gaudir d'aquestes fotografies testimoni essencial d'una època convulsa, entre 1936 i 1939. Així, podem veure imatges de la crema d'esglésies de Lleida, la catedral, Sant Pere, de manifestacions polítiques, de les cues per comprar el pa, de la creació del tribunal popular a la Paeria, de l'entrada de les tropes feixistes...
«El 27 de març de 1938 la ciutat de Lleida és bombardejada. La casa i el forn de Ramon Rius van ser destruïts i una de les poques coses que va poder salvar van ser aquestes fotografies. Les guardà en una capsa de sabates i allí s'hi van passar 70 anys, fins que les van recuperar els seus descendents. Ells van creure que aquestes fotografies havien estat amagades tot aquest temps, però part d'elles havien estat publicades el 1941 en el volum de José María Álvarez Pallás: Lérida bajo la horda, que explicava la guerra des de l'òptica dels guanyadors. Aquelles fotografies, que no estaven signades, han estat reproduïdes en diverses ocasions sense saber qui n'era l'autor, convertint-se en les més conegudes de la guerra a la capital del Segrià». Al 2007 se'n feu una exposició a l'Edifici de Cultures i Transfronterer, i se li reconegué a l'autor una autoria silenciada durant dècades.
Anys 1930. Lleida, «Lo Barco» o la Piscina del Segre.
Foto: Ramon Rius (1899-1984) (FPIEI).
Les lletres pintades al buc, Piscina del Segre. A coberta, una zona amb tendal i banquets per seure-hi. La piscina no devia pas ser exageradament gran. No fa pas pinta de barcassa de càrrega, sinó de passatge, amb els habituals ulls de bou rodons de les cabines. En aquells anys, el bany era més un fet medicinal que no pas d'esbarjo, una activitat de gent més aviat liberal, probablement lluny de la butxaca de la majoria, i de la ideologia dels ultraconservadors.
.JPG)
Anys 1930. Lleida, «Lo Barco» o la Piscina del Segre.
Foto: Reparaz (FPIEI).
La sequera estival deixa veure el moll sobre el qual hi hagué amarrat lo vaixell d'esbarjo. O potser, ja que la imatge no té prou definició, la carcassa de la nau: en té la forma i sembla que s'hi poden deduir els ulls de bou... Per la data de la foto, ben bé podria ser, i certificaria el declivi de l'atracció als anys inicials d'aquella dècada.
1928. L'«Iris Park» lleidatà.
(Llibre de la festa major, Sol-Torres).
En aquells temps, ara fa més o menys cent anys, a fora el pont, com es coneixia el Cappont, s'havia convertit en un dels llocs d'esbarjo de la ciutat. Els Camps Elisis per a passejos, i el teatre que hi hagué per a espectacles, hi atreia bona part de la societat lleidatana. A més, hi hagué un dels primers camps de futbol, una mica pont avall, el del FC. Lleida, i la primera plaça de toros. Per aquest motiu, s'hi instal·là també l'Iris Park, amb terrassa d'estiu, projeccions cinematogràfiques, balls i «variedad en espectáculos de verano», entre els quals sardanes i tot, circ, parc infantil amb baldadors, berenars, potser combats de boxa i tot, com a l'Iris Park barceloní... Es pot ben bé dir que fou el primer complex lúdic de la ciutat. Per tant, no és gens estrany que a algú se li acudís també de fer-hi piscina, ni que fos flotant sobre les aigües del riu.
Fora interessant de trobar-ne més informació, saber a quin empresari se li va acudir, si tingué èxit, com l'hi van portar al Cappont el vaixellet, quan treballava si a l'estiu sovint no baixava aigua al Segre, quins preus oferia, quins clients i clientes usualment tenia. Temes per a la investigació.