 |
| 1979. Al Tall, Lladres. Els lladres que entraren per Almansa. |
 | ||
| 1915. Apel·les Mestres, No passareu. Dedicada als combatents aliats de la Gran Guerra, i després esdevinguda himne republicà durant la guerra d'Espanya.
|
 |
| Segle XVIII. Anònima, Cançó del lladre. Segrest i engany a l'aimada, amb tràgic i merescut final. |
 |
| 1958. Clementina Arderiu, Cançó d'abril. L'arribada del temps clar. |
 |
| 1957. Josep Carner, Amor finat. L'oblit de l'amor. |
 |
| 1960. Pere Quart, Codicil. El llegat del poeta. |
 |
| 1980. OMD, Enola Gay. La bomba atòmica. |
 |
| Bob Dylan, La noia del país del nord. El record de l'amor. |
 |
| Segle XVI. W. Shakespeare, Sonet XVIII. La bellesa eterna escrita en un sonet. |
 |
| 1979. Maria Mercè Marçal, Avui les fades i les bruixes s'estimen. Sonet de la fada bruixa urgellenca. |
 |
| 1980. Joan Barceló, Decorat per a una funció sense títol. La darrera funció. |
 |
| Segle XV. Ausiàs Marc, Així com cell que desitja vianda. Dos grans desitjos combaten el poeta. |
 |
| 1875. William Ernest Henley, Invictus. Soc l'amo del meu destí, soc el capità de la meua ànima. |
 |
| 1974. Ovidi Montllor, Tot explota o pel cap o per la pota. La revolució que ve. |
 |
| Gabriel Ferrater, A l'inrevés. Un sonet fet a la manera de fal·làcia patètica |
 |
| 1968. Salvador Espriu, La pell de brau. El desig de llibertat perenne del país. |
 |
| Vicent Andrés i Estellés, Amor i Amor. Sonet carnal. |
 |
| 1964. Cristophe, Aline. L'amor desitjat sobre l'arena. |
 |
| Miquel Martí i Pol, Novembre. El pas del temps en la tardor. |
 |
| 1939. Màrius Torres, La ciutat llunyana. L'esperança personal i col·lectiva malgrat l'ensulsiada. |
 |
| 2006. Paco Muñoz, La meua terra. L'amor al país. |
 |
| Josep Palau i Fabre, Peix. La cerca interior des de la peixera del món. |
 |
| 1968. Guillem Viladot, Pòster-Poema. Què és la poesia? |
 |
| Segle XVI. Joaquim Du Bellay, Em faré savi. La recerca de la saviesa sense distraccions. |