 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Dibuixos de Jordi Bulbena. ENLLAÇ AL TEXT COMPLET (ús escolar). Portada de la primera edició, finalista del premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies de l'any anterior. Una història amb un pessic d'aventures al segle XVII com les d'abans, un polsim de fantasia com les tolkienianes del segle XX (o les rowlingnianes del present), unes pólvores de (astrologia, bruixeria, alquímia), un escatxic de valors com les grans obres de sempre (amistat, llibertat, igualtat, determinació). Sense cap noia, però. Quaranta anys després ja és hora de rellegir-la, oi? Quan va ser editada anava a l'institut i no em va caure a les mans. De més gran, em va caure ja llunyana. Ara, l'he assaborit a cada mot, lleidatà de poble, a cada imatge, des de l'obertura: «L'hivern jugava a fer fred. S'havia acompanyat d'una boira calmosa i primeta que se't ficava a les clivelles de la pell i et punxava els pensaments». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. L'Audal n'és l'astròleg, «estrany solitari somiatruites». Coneixia en Jonàs Cortés, eren amics, hi «xarrava sovint... de coses que haurien fet esfereir a més d'una orella». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. L'Eloïm, el protagonista, amb una missió per acomplir: la llei té son pare Jonàs, calderer vingut d'una mica de temps a Vacalforges amb tota sa família, injustament pres. És jueu. «Eloïm és al signe d'Escorpí: És un guerrer... ascendent a Virgo: és prudent, assenyat i té sentit del servei... a més té el Sol a Escorpí, i això el fa ser un guerrer coratjós». La combina perfecta per viure una gran aventura. |
 |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. En Banga, l'ambaixador dels esperits boscans, amb una fulla de cànem al barret. Tota una declaració d'intencions, «lirà, lirà, si saps somiar». L'inseparable company d'aventures fins al final. |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. A la lleidatana taverna de l'Estel Blau, lloc de gent de mala vida o de «marxants i comerciants que xerraven sense parar. Un baf de vi, de greix i d'olor tornat fum no deixava veure les bigues del sostre». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. La bruixa Andraixa ha perdut un gat mesquer, en Zidàs. L'haurà de retrobar: «No em quedarà més remei que llegir al mirall quan vingui lluna plena». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Zidàs, el gat mesquer de l'estel de sis puntes, al coll de l'Eloïm. «Aquells nois, eren bruixots! Ningú no m'ha tocat un pèl i sóc ple de ferides!» Sembla que té alguna mena de poders màgics, oi? |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. De baladrers amb el vell cec i barbut que cantava i venia romanços per tota Lleida. «Van començar il·lusionats l'aventura de romançaires», però aquí «el fred mana més que el rei, xiquets!». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. El malvat traïdor de la història, el convers espieta Xesc Xipoll: «Sona a xiulet de vent bufó». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. El vell cec sap de la màgica simbologia mil·lenària de l'estel de sis puntes dibuixat damunt la pell del gat mesquer: «És el segell salomònic, compost per dos triangles sobreposats...» |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. L'Audal, dispoasat a l'ajut dels xicots. Però pas despullat, segons avís de l'hostalera: «-Però, home Déu! Que no veieu que fa un fred que pela? Poseu-vos-hi llana!» |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Amb la Inquisició hem topat: «Tothom jutja als altres per la sang... Regne de boigs! L'orgullosa meitat cristiana vol engolir-se l'altra meitat per raons de nissaga i no pas d'enteniment!» (Vist ço que hi fan els reis i governants de tostemps, també s'hi hauria d'afegir, 'Reino de ladrones', oi?). En Cortés serà traslladat a València per ser-hi jutjat. |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. A l'Eloïm, «li va semblar veure-hi gnoms sorgits de les flames que ballaven amb els estels la dansa del somni. Va somriure, per fi». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Ah, els lladregots de camí ral del Mont-roig, ai, de la Serra Roja, diu la història: «Per això li deien Ullgran, perquè amb els seus ullassos parlava. Tenia l'enteniment a la mirada, així com els seus bandolers no semblaven tenir-lo enlloc. El nom d'Ullspetits els el va donar el cap perquè tenien ulls d'àliga curta, ulls escrutadors... però poc savis». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Cap a València falta gent, sota la mateixa lluna: «I vet aquí que tota la nit va ximximejar: una plugeta nerviosa i bufona netejava l'aire i esbandia els raigs de lluna». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. «-Oh, permeteu-me que em presenti: sóc Hermeticus Cus Cus... El famós alquimista!» |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Qui hi havia a la cambra de tortura?: «El Fiscal, tres soldats, Xesc Xipoll i el reu Jonàs Cortés». |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Com el podran alliberar? Entre una colla de gatassos aliats i uns ulls de gat mesquer: «Tenia al davant uns ulls verds lluents i un estel blanc...» |
 |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. Però no sense perill: «Llamps de pou! La pell ja no funciona!» Però com?: «Tindria res a veure la lluna que ara minvava amb la desaparició del poder de la pell?»  |
 |
| 1979. Joan Barceló, «Ulls de gat mesquer», 'Els Grumets de la Galera', Ed. La Galera. «La boira retorna i tanca la història de fred i de somni». A Vacalforges, però, «l'alegria de tots plegats fonia el fred i feia tornar la boira suau i de melassa». |