 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). El gran casalici del segle XIII de la família Ardèvol targarina. Després de passar per diverses mans nobiliàries, acabà a les d'Antoni Potau, que rebé el títol de Marquès de la Floresta de mans de Felip V l'any 1703. |
 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). El poema que s'hi inclou fa l'encomi de la ciutat. Els anuncis d'aquell temps tenen la gràcia de presentar, gairebé sempre, productes de proximitat, en aquest cas de vins i farines. Un model llavors sostenible, que vam perdre al llarg de la segona meitat del segle XX, i que potser caldria tornar a recuperar ara al XXI, i ben de pressa, oi? |
 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). La pàgina dedicada a la ciutat urgellenca al diari conservador barceloní. |
 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). L'article recull uns pocs apunts històrics de la ciutat, des dels temps romans fins al segle XIX. Més enllà del pas de les guerres, les rubinades també han fet molt de mal a la vila durant segles, com les de 1644, 1783, 1842 o la recordada de Santa Tecla de 1874, en què víctimes i pèrdues materials foren incalculables. S'hi fa breu esment de diferents associacions targarines, llavors florents, com ara la Dàlia (1901), societat dedicada al ball, seguida per la Unió (1915) amb el mateix propòsit, el sindicat Agrupació Agrícola Targarina (1918) i el Sindicat Agrícola Catòlic (1914) amb molí d'oli propi, el Centre Deportiu Tàrrega F.C. (1914) de futbol, la Banda Municipal (1917) dirigida pel mestre Josep Llobet, l'Orfeó Nova Tàrrega (1915) amb vuitanta cantaires, l'Ateneu (1919), el cor de Clavé de la Lira Targarense (1885), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Tàrrega (1905) amb jurisdicció sobre 42 pobles del seu voltant, o la sucursal de la Caixa de Pensions (1910). Tot plegat ens ratifica una forta puixança econòmica, social i cultural de la ciutat en aquelles primeres dècades de segle XX. |
 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). Una vista de la ciutat des del reguer, amb l'horta en primer terme. Avui, tota construïda i envaïda ja per la ciutat. |
 |
| 1931. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA). La subscripció al diari barceloní costava 30 pta l'any, xifra prou consistent en aquells anys. Per això, el diari feia pàgines monogràfiques dedicades a pobles, viles i ciutats, per animar els lectors a la subscripció. L'ideari catòlic i conservador del periòdic l'afavoria entre els lectors locals més hisendats. Que hi circulava diners, ho testimonia la necessitat de disposar de corredor de banca i borsa. Les empreses de maquinària agrícola també eren de tradició a la ciutat. Llavors la coneguda fàbrica Trepat no tenia encara telèfon i només era una ferreteria i magatzem de carbons. |
[2077] «De Tàrrega a Cervera, una llegua sencera, i si fos mullada, compta-la per jornada», o pels temps de Carles V