20200701

[2172] Dels neros de Sort, 1931

1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Foto: Silvi Gordó.
Vista de la banqueta de la Noguera Pallaresa a la capital pallares abans de la urbanització i canalització del riu, ara fa més de cent anys. Les antigues cases del carrer de davant del riu no eren pas tan altes com els blocs d'edificis actuals i deixaven despuntar la silueta del campanar.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
L'Hotel Pallars. el telèfon núm. 1 de la vila. Ja hi existia una Societat d'Atracció de Forasters. Llavors, però, el turisme no era encara, ni de lluny, el perillós monocultiu en què es convertirà al cap d'un segle.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
La cooperativa lletera de Sort, marca registrada del Sindicat Agrícola. Els noms comercials llavors no calia que fossin tots en anglès o espanyol. Simplement, identificatiu de la terra.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les quincalleries devien ser el 'tot a cent' de l'època. La venda de ràdios, marca Philips, s'anunciava com la gran novetat moderna.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les runes de l'antic castell comtal pallarès.
Foto: Silvi Gordó.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
El forn, pastisseria, confiteria i fàbrica de xarops que disposava de "servei a domicili amb camió per tota la comarca". Després ens pensem que Amazon s'ho ha inventat tot. 
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
La fonda Burrella de Bonaventura Cotonat.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
L'Hotel Pessets amb habitacions amb aigua calenta, i que era el telf. núm. 2 del poble. Allà hi feien parada els autos de línia.

El refugi de la Bonaiga era gestionat per Joan Ribal, al costat de l'ermitat de la Marededeu de les Ares, a 1.800 m. d'altitud. Disposava de vint llits, obert tot l'any. El problema devia ser arribar-hi a l'hivern, amb dos metres de neu!
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les ferreries s'hagueren de modernitzar: també s'hi arreglaven bicicletes.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Vista de la pàgina del diari barceloní.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).

Una mica d'història, que recull el pensament que el nom de 'neros' donat als habitants de Sort, provindria de l'antiga ciutat romana de Nerosa. Disposava d'una «xamosa avinguda profusament il·luminada durant la nit». Ja es començava a fiar tot al turisme, el gran virus del segle XX i que sembla que sense vacuna al XXI. El Sindicat Agrícola maldava per la productivitat, la producció de llet i bon preu de les collites, però la vinya ja anava de capa caiguda en aquells temps. L'any 1907 una riuada cobrí d'arenals bona part de l'horta del riu, que calgué recuperar per al conreu.

De l'antic castell comtal ja només en restava la Torre de l'Esperó, els murs septentrionals i poca cosa més, i encara part de l'antic monument era destinat a cementiri públic. S'hi recull també la llegenda de la imatge del Sant Crist de l'església parroquial.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de desembre (ARCA).

«Sort, la mare d'Hug Roger de Mataplana, l'últim comte de Pallars, que amb la seva aferrissada serenitat, defensà fins a la mort la llibertat de Catalunya».
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Comentari de cadascun dels comerços anunciats, cosa interessant que ens permet de conèixer-ne més bé el paper que tenien a la vila i a la comarca.