 |
| «L'alegria allarga la vida». La ceràmica decorativa als nostres països té una llarga i centenària tradició, gairebé ininterrompuda fins al segle XX. D'aleshores ençà, aquesta art s'anà refugiant en usos menys funcionals i del tot decoratius, de vegades exclusivament turístics. Entre aquests, i un dels més primerencs, potser després de la guerra, foren les rajoles amb refranys. No sé pas si n'existiren amb anterioritat, però ben segur que no pas de la manera tan massificada com en aquells anys 50s i 60s i següents. Cap a les darreries de segle, la moda anà minvant, però encara no és rar, sobretot als nostres pobles, de veure a les entrades de les cases, o a les cuines o a terrats i balcons, aquestes inconfusibles rajoles paremístiques, amb aquelles dites i refranys més populars i de moral universal (de seny i treball) en el nostre imaginari col·lectiu com a poble, que ningú hauria gosat -avui ja s'hi val tot- a contradir. Sovint, amb faltes d'ortografia i tot, fruit de segles de desnacionalització del nostre país en tots els àmbits. M'hauria agradat de trobar el nom dels dibuixants o artesans ceramistes, cadascun dels quals treballava amb un particular estil de dibuix i pintura, per retre'ls un merescut homenatge, car la parèmia enrajolada és autèntica cultura popular. Potser algun benvolgut lector-a enllustrat en la qüestió ens ho podrà fer avinent. |
 |
| «Dos galls en un galliner, no canten bé». |
 |
| «L'home naix per treballar, l'ocell per volar». |
 |
| «Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla». |
 |
| «Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos». |
 |
| «L'aigua per al molí, per a l'estómac el vi». |
 |
| «Qui molt presum, té al cap molt fum». |
 |
| «Qui molt caça, quelcom abraça». |
 |
| «Una bona brasa, manté l'amo a casa». |
 |
| «No envegis res a ningú, procura guanyar-ho tu». |
 |
| «Si vols ben parlar, aprèn a callar». |
 |
| «El que sembraràs, allò colliràs». |
 |
| «No diguis blat fins que siga al sac i ben lligat». |
 |
| «Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era». |
 |
| «La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan». Les referències culturals, a la llengua i a la pàtria, configuren tot un altre conjunt dins la parèmia enrajolada. Els versos maragallians d'elogi a la dansa nacional en són un dels més recurrents. |
 |
| «Tant per anar amunt com avall, s'hi va molt millor a cavall». |
 |
| «De llibres i paraigües, no se'n tornen gaires». |
 |
| «Si veniu per bé, no vos quedeu al carrer; si veniu per mal, no passeu del portal». |