 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Espectacular vista des de dalt del campanar en direcció nord, amb el cimbori i la planta de creu ben observables. Al darrere, però, no hi ha ciutat: la Lleida d'ara fa cent anys encara havia de créixer, i, per tant, cap dels carrers principals que avui hi veiem (com Prat de la Riba), simplement no hi són. En canvi, sí que s'hi distingeix el vell camí de Corbins. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). La torre del campanar lleidatà, amb el rellotge que tenia el fons pintat de calç per a millor lectura de les hores. Rellotge i campanes sempre continuaren funcionant malgrat l'ocupació militar del recinte religiós. Per això, a la Catedral Nova mai no li calgueren ni rellotge ni campanar. «L'estil del campanar és gòtic i d'ell se va pendre model per a fer lo cèlebre Miquelet de València». Afegeix el text: «La campana major de les hores fou batejada Silvestra. Té 2 m i 8 cm de diàmetre i pesa 160 quintars [cap als 5.000 kg]. Dona lo do regreu. La dels quarts és la Mònica, de 90 cm, dona lo sol greu». La Silvestra fou forjada per Joan Adam al 1418. Després de 600 anys, ha estat baixada del campanar i espera restauració. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). El procés de revaloració de l'antiga catedral lleidatana convertida en caserna pels Borbons (espanyols) als 1707, que s'havia iniciat en el darrer quart del s. XIX sota l'impuls de la Renaixença local, culminaria els esforços amb la declaració de Monumento Nacional aquell mes de juny de 1918. El diari local «El Pallaresa» en faria tres pàgines de ressenya, plenes d'imatges que, al cap de cent anys, esdevenen testimoni de l'estat degradat del monument a causa de la presència dels militars, i que encara tardarien 30 anys més, i una altra guerra entremig, a començar a ser desdonats per poder-ne encarar la restauració. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Detall dels frisos de la Porta dels Fillols, d'estil romànic (anomenat bizantí en aquells temps), «que a l'admirar-la no es troba qualificatiu ponderat per ponderar-la. No és possible fer altra cosa que extasiar-se» i «que té aquest nom per la costum de passar-hi per anar a batejar la canalleta». |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Detall de l'estat de degradació dels absis, el major i els de les capelles dels Montcada i dels Colom. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Descripció del monument, llavors absolutament desconegut dels lleidatans. Molt pocs eren els qui hi havien entrat, i només el veien sempre des dels peus. Pel fet d'estar ocupat per les tropes espanyoles, se'n perdé el nom de catedral, i se l'anomenava, i encara en alguna ocasió ho fem, «lo castell». |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Detalls de l'arquivolta de la portalada de l'Anunciata i Crismó. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). La portalada romànica de l'Anunciata. A damunt, s'hi observen les finestres fetes per donar llum al pis superior del quarter. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Detalls dels capitells romànics de la portalada. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). «Convertint-la en quarter i presonera entre muralles, amagant-la de la vista de tots, li donen lo valor representatiu de la Catalunya sense furs, sense llibertats, sense dret ni fesomia pròpia». Totes les imatges i l'article encomiós eren de Manuel Herrera i Ges, advocat, escriptor, fotògraf, excursionista i un dels impulsors de la Renaixença lleidatana en aquells inicis de segle XX. Autor de «La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida» (1912), «Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida» (1913), i «Guia per a visitar l’antiga seu de Lleida» (1915), obres gràcies a les quals la bellesa arquitectònica de la Seu Vella fou divulgada per arribar, finalment, a la protecció i reconeixement merescuts. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Nau lateral del costat de l'Evangeli, amb el sepulcre de Berenguer de Gallart, a peu pla del segon pis en què es dividiren la nau principal i els claustres per poder-hi encabir la soldadesca. Per això, capitells i estàtues que avui són molt altes foren mutilades, perquè hi havia accés fàcil des d'aquest segon pis. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). L'arquivolta de la Porta dels Fillols, amb la portalada tapiada i només una petita porta d'accés. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). Capitells gòtics de la Portalada dels Fillols. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). La capella dels Recasens amb detall de la clau de bòveda. La més ben conservada de totes, gairebé sense desperfectes... perquè era la comuna (latrines) del regiment. La pudor insuportable no permetia de restar-hi més temps del que calia, i els soldats no hi tingueren interès a fer punteria als detalls arquitectònics. |
 |
| 1918. La Seu Vella lleidatana. Diari «El Pallaresa» (Sol-Torres, UdL). La campanya per al reconeixement de part de l'Estat (espanyol) de la Seu com a Monumento Nacional, l'havia engegada el CEL -Centre Excursionista Lleidatà uns quinze anys abans, just al començ del segle XX. S'hi fa un reconeixement als impulsors més destacats de la iniciativa i s'hi confessa que «ha calgut que els nostres homes fossin cridats a la governació de l'Estat perquè poguéssim veure coronats per l'èxit aquells treballs i aquelles gestions» de la Junta Restauradora de l'Antiga Seu. S'hi citen el capità de l'exèrcit (espanyol) i lleidatà, Josep Martínez Vallespí; Manuel Herrera i Ges, autor dels llibres i fotografies que la donaven a conèixer; el canonge Dr. Gaya i al bisbe Miralles; Felip Rodés, barceloní i anterior ministre d'Instrucció, que va deixar la candidatura a punt. Aquell any 1918, Cambó era ministro de Foment a Madrid en el govern del mallorquí Antoni Maura. |