 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). Mapa anònim que descriu la costa de l'Hospitalet de l'Infant cap al sud, més enllà del coll de Balaguer, al territori secularment conegut com a desert d'Alfama, per la seua aridesa, despoblació i sequedat. De ben segur que es tractava d'un mapa amb interès militar per la indicació dels llocs de guarda existents a la costa. L'aquarel·la presenta aquests tons verdosos i marronosos dels cultius i l'interior, que contrasten amb la franja aturquesada de la línia costanera. |
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). La moderna Costa Daurada es dona per acabada al terme de l'Hospitalet de l'Infant, darrer poble del Baix Camp. A partir del Coll de Balaguer, partió històrica del camp tarragoní i les Terres de l'Ebre, les platges són més escasses, substituïdes per un seguit inacabable de cingleres i penya-segats fins al Delta. La Platja del Torn, doncs, paradís del naturisme, n'és l'adorable tancament, de l'àuria costa. |
  |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). L'aspra costa de Sant Jordi d'Alfama i fins a l'Ametlla de Mar. |
|
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). Llegenda dels tocoms senyalats al plànol, amb data 29 d'octubre. |
 |
| 1818. L'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). Detall, de preciosos colors, de la costa de l'Hospitalet de l'Infant, que llavors encara no era ni poble i pertanyia a Vandellòs, que aquell 1818 accediria a la condició de municipi deslligat de Tivissa. Hi veiem la desembocadura del riu Llastres, ben marcada i amb un llac format a la part final, probablement molt més gran que l'actual, allà on hi ha la passera de fusta cap a Miami. A la llegenda, s'hi cita el riu amb el nom de Barranc de Ribellastre (28). El terme era poblat de pinedes, algunes de les quals encara romanen, allà on les urbanitzacions no se les han cruspides. A la platja, hi destaca la caseta de l'almadrava (27), on s'hi devien guardar les sogues, xarxes i altres estris per parar i disposar quan fos el temps la pesca de la tonyina. L'almadrava probablement tenia ací un de sos extrems, el més septentrional. El text també diu que la torre de guàrdia era derruïda, de ben segur després de la darrera Guerra del Francès. La mola de l'edifici de l'Hospital (29), que donaria nom a l'Hospitalet, s'hi fa ben evident, al costat de la Via Augusta, secular calçada de comunicació de la costa mediterrània. En creuar el Llastres, hi hagué l'Hostal Nou de l'Hospitalet (39). Sembla que hi existí un pont, probablement de fusta. No devia diferir gaire de l'actual traçat de la N-340, o potser una mica més avall, allà a on hi ha l'altre pont d'accés a Miami, a on potser hi hagué un petit ravalet, i a on avui encara hi ha cases ben antigues. L'altre gran barranc de la zona, anant avall, n'era del de Caladoques (38). Allà el camí hi feia un gual, que és el que encara fa la vella N-340, malgrat el pas dels segles! Entremig, la llarga platja de l'Arenal, formada de dunes i un grandíssim estany, diria que d'aigua dolça, que s'hi escorria des de la serra que tanca la línia costanera. El clot de l'antic estany encara es pot apreciar actualment, a peu de platja a continuació del passeig en direcció sud, cap a Caladoques pel GR-92. Zona que caldria acabar de protegir de la urbanització que l'amenaça en aquesta part més a tocar del poble. Esperem que, pels temps que corren, hi hagi més esme que no pas avarícia. |
 |
1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama.
«Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH).
L'estany de la platja de l'Arenal de l'Hospitalet, molt ben definit. Encara avui se'n pot veure una petita part de la depressió que ocupava, just en començar el camí que marxa passeig enllà, direcció sud, pel GR-92, a tocar del conegut càmping de «La Margarita», i que a data d'avui s'està ofertant a la venda, tot i la llei de costes. |
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). La Platja i l'illot del Torn amb sa torre de vigilància (24), de la qual avui només en resten quatre carreus dels fonaments. Per travessar el Coll de Balaguer, autèntica muralla entre les terres tarragonines i les ebrenques, frontera lingüística dialectal, hi hagué dos camins: el de peu de platja, de ben segur més estret i de ferradura, no apte per a carros (com els senders que actualment hi romanen) i el mil·lenari camí secular que pujava per dalt el coll. |
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). La font (30) construïda durant la darrera guerra, diu el text, potser la de l'Aigualcoll, ben a prop de la nova caseta del Pontatge (31). L'aigua per abeurar persones i bestiar abans de creuar el coll era indispensable. La muntanya no es veu coberta de pins, sinó d'una vegetació, molt abundant, que diria que vol representar el margalló, que se solen fer prou grans i amb diversos troncs, com el dibuix sembla que vulgui recollir. La vella casa del 'Pontasgo' (32) era dalt del coll, just davant per davant del destacament militar del vell fort de Sant Felip (34), de ben segur prou afectat pels combats de la darrera guerra, de la qual restaven bateries gavatxes (40) arruïnades. Sa posició elevada des dels penya-segats els devia donar un bon radi de tir per al control de la costa. Pel vessant sud, les famoses corbes de la Via Augusta en baixar cap al desert d'Alfama, Calafat i Sant Jordi, i que, segons el meravellós testimoni escrit i visual d'Alexandre de Laborde, formaven una via empedrada que pujava (o baixava) molt dreta, amb pont de fusta sobre el barranc de la Batalla (22). Allà a on ara només hi ha àtoms en descomposició, amuntegament de vies de tren, carreteres i autopistes, que han desfigurat la muralla, no per alta però sí per agrest, ventosa i penosa, que el coll formava entre els mons de l'Ebre i del Camp tarragoní. |
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). Detall de Cala Justell o Gestell (23), amb la zona humida de maresma que hi hagué i que hi ha. S'hi assenyala la zona dita de 'Coves de Fraga' (20), amagatall perfecte per a embarcacions i destacaments enemics, just a on ara hi ha les nuclears. Probablement alguna d'aquestes és plena de residus radioactius! |
 |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). Immediatament després, seguia la dita Platja Llarga, que és avui la platja del veïnat de l'Almadrava, el darrer del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, que finia a la Punta del Terme (18), un cop passat el gran barranc de les Forques (19), just en arribant a la Cala Llobet, avui dita Llobeta (17), Calafat (16) i Calafató (15), que ara són un continu urbanitzat de xalets i segones residències, amb port esportiu inclòs, i que ja són terme municipal de l'Ametlla de Mar. |
  |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). No gaire lluny del castell hi hagué el Forn de Vidre (11), que ha donat nom a les cales Vidre i Forn (8). |
 | ||
| 1818. L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre). «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). La torre de guaita de l'Ametlla (1), derruïda pels atacs de la flota anglesa a la Guerra del Francès, i al costat de la qual des del segle XVIII s'hi havia establert una colònia de pescadors, d'origen valencià (de Benidorm i del Grau de València), llavors dependent del Perelló. En aquest aïllament, els caleros varen fer créixer el poble fins que al 1891 n'aconseguiran la constitució en municipi propi. |
  |
| 1818. Lo Coll de Balaguer i el desert d'Alfama. «Croquis de la parte de costa comprendida entre la Ametlla y Hospitalet» (BDH). A la vella Via Augusta, que transitava més per l'interior, hi hagué un parell de fondes, l'una derruïda per la guerra, la de Pons (36), i l'altra ocupada per un destacament militar, la de Plater (37), al camí vell de Tivissa (h). |
 2020. Platja de l'Arenal, l'Hospitalet de l'Infant. Les restes de l'antiga llacuna que durant segles ocupà la platja, ara destruïdes per fer-hi carrers i cases. No n'apendrem mai! |