 |
| 1894 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. Foto: Francesc Rúbies i Berenguer (Arxiu Comarcal de la Noguera). Bella i admirable vista de la banqueta balaguerina nevada, amb el Segre i el vell pont de pedra medieval al fons, i la boira plana i gebradora per tot arreu. En Francesc Rúbies fou director de diverses publicacions periòdiques balaguerines a l'entrant del segle XX, com ara «La Falç» (1912-16). Li devem aquest agraïment per una imatge tan preciosa en temps en què no era tècnicament fàcil de captar vistes i paisatges amb aquelles pioneres màquines de retratar. La refulgència i lluïssor blanquinolenques que la neu devia donar al panorama degué afavorir-lo en la tasca fotogràfica. |
 |
| 1685 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. «Discurso general hecho por el maestre de campo don Ambrosio Borsano en que describe toda la carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña» (BDH). Per baixar de Tremp a Balaguer calia encaminar-ser riu Noguera Pallaresa avall. El riu és anomenat ja amb aquest nom compost, i fins a Xércoles i Llimiana, i Sant Esteve de la Sarga, topònim mal comprès pel militar, a l'altre costat. Com que no hi havia pas pels Terradets, calia, doncs, empendre des d'aquest poble direcció sud per tal de creuar el Montsec pel coll d'Ares, i baixar fins a Àger, «situada en un alto en medio de la Vall». La vila era fortificada de «muralla muy fuerte con sus torres a la antigua y tenía un castillo o roca muy bueno». La vall d'Àger abraçava de Noguera a Noguera, o sia, de la Pallaresa a la Ribagorçana. Cereal, farratge, vi i ramaderia en feien un bon i productiu territori. |
 |
| 1685 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. «Discurso general hecho por el maestre de campo don Ambrosio Borsano en que describe toda la carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña» (BDH). En sortint d'Àger, cal encarar el coll dit de la Torre de Sant Pere, ensorrada ja en aquell temps. D'allà, calia seguir per Fontdepou, les Avellanes i Gerp per presentar-se davant Balaguer, «cercada de murallas con torres cuadradas a la antigua». |
 |
| 1894 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. Foto: Francesc Rúbies i Berenguer (Arxiu Comarcal de la Noguera). No pas gaire devia haver canviat la ciutat a la meitat del segle XIX. Potser només l'esplèndid mur de la banqueta s'havia afegit al panorama uns quants decennis abans per protegir-se de les avingudes constants del riu. S'hi havien plantat arbres i tot, potser oms o freixes. El portal del pont, dit de Sant Miquel, encara era palplantada al cap del pont de la marge dreta (i la podem veure entre les branques dels arbres), des d'on s'accedia al camí que portava fins a les primeres cases o al que pujava cap al castell i l'església per damunt la vila. Les roderes dels carros al fang del carrer, gelades i amb la neu, devien relliscar de valent. Sembla que ja hi havia una mica de vorera, que feia el trànsit a peu més fàcil, net i segur. |
 |
| 1685 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. «Discurso general hecho por el maestre de campo don Ambrosio Borsano en que describe toda la carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña» (BDH). Algunes de les cases eren «en unas cañadas a lo alto de la colina donde antiguamente havía un castillo... a la parte que mira al Segre y llanos de la Plana de Urgel». Allà dalt, a més, «en este alto estava hecho un fuerte al castillo, está un convento de monjas y la casa de recreo del Obispo de la Seu d'Urgell. Este convento y casa son muy virutosos», o sigui, destacats com a edificis. És clar que es tracta de l'antiga fàbrica del Sant Crist balaguerí. Se'n destaca el vell pont de pedra i la sèquia que «pasa arrimada a las murallas y casas del arrabal de dicha ciudad y dicha cequia sale del río Noguera Pallaresa y da agua a los molinos de la ciudad, como también... se riegan todos aquellos huertos y campos». Òbviament, ja no es tractava de la Noguera, sinó del Segre, a on la Pallaresa havia desguassat riu amunt, al congost del Mu de Camarasa. |
 |
| 1685 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. «Discurso general hecho por el maestre de campo don Ambrosio Borsano en que describe toda la carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña» (BDH). «Fueron el año 16 demolidas partes de las murallas de dicha ciudad y fuerte», anota l'aleshores mestre de camp militar al servei de la corona (espanyola). Aquest rang era inferior al de general però podia arribar a comandar un terç. No sabem els motius d'aquella demolició, però potser tingueren a veure amb la construcció dels nous bastions a ponent, amb baluards més preparats per als atacs d'artilleria. El fort o castell, sense cap gran senyor per ocupar-se'n, devia trobar-se prou arruïnat. |
 |
| 1894 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell. Foto: Francesc Rúbies i Berenguer (Arxiu Comarcal de la Noguera). El magnífic antic pont medieval balaguerí, tal com durant molts segles fou vist pels habitants de la ciutat i pels forasters, i desaparegut durant la darrera guerra al 1938. |
 |
1930 ca. Balaguer, la Noguera d'Urgell.
El sòlid, ferreny i petri pont balaguerí d'abans de la guerra, amb Santa Maria al fons. Els potents tallamars de què feia ostentació i que li donaven un aspecte molt medieval, ajudaven a parar els cops dels troncs durant les avingudes del riu, tant o més fortes que a Lleida, i que mai se'l varen endur.
|