 |
| 2019. Agost. Marboré: al naixement del Cinca. Pugem pel Balcó del Cinca, a Pineta, cap a dalt a Marboré. És dia 10 d'agost: Sant Llorenç. Preveiem de gaudir d'una meravellosa pluja d'estels, clara i neta sota el cel als peus del Mont Perdut, a on acamparem al costat del llac. La pujada del balcó, ben carregades les motxilles, la fem en cinc horetes. No en va són 1.200 m de desnivell. Pugem durant la migdiada i encertem que no fa gaire sol, la qual cosa ens ajuda de no dir. Perquè la part del balcó de dalt, dita de l'embut, és tan espectacular com dureta. Pas a pas anem pujant embut amunt, fins a obtindre el premi de la gran vista de la vall de Pineta un cop arribats a dalt de tot. Des d'allà enfilem cap al llac de Marboré per un preciós i exuberant caos de roques. A l'esquerra, omnipresent i majestuós, el Mont Perdut amb sa minvant gelera, que ja ensenya el permagel, ens acompanya, i el Cilindre una mica més enllà. Al fons, els Astazús, que provarem de fer l'endemà. Plantem la tenda amb vistes directes al gegant del Pirineu, vora el llac (a prop de 2.600 m), sota la bretxa del refugi de Tucarroia. Sopem, i amb gana. Ens preparem per a la pluja d'estels. Però, de cop i volta, en un tres i no res, el cel s'engriseix, cada cop més ennegrit, l'espetec d'un tro, comencen les primeres gotes. Ho recollim tot i ens refugiem dins la tenda. Es fa fosc i la pluja no cedeix. Sort que no trona, perquè aquell ressonar de trons a la muntanya fa tremolar l'ànima de dalt a baix. No ens queda altre remei que conformar-nos a dormir, sense pluja d'estels, sinó d'aigua, que regalima per l'exterior de la tenda, mentre ens arraulim dins dels sacs. Bona nit. |
