1949. La Seu Vella de Lleida, «La Catedral antigua de Lérida. Restauración de una joya artística de primer orden», «Destino», núm. 597, 15 de gener (ARCA). Després que al 1948 hagués passat finalment a jurisdicció civil (espanyola), la caserna militar (espanyola) començava son desarmament i consegüent restauració. Des de feia trenta anys, ja era considerada «Monumento Nacional». La cessió no fou fruit de cap atenció de règim dictatorial a la castigada ciutat caiguda al 1938, sinó de la necessitat de modernització de la guarnició ocupant, que es traslladaria a construccions de nova planta a l'altre turó de la ciutat, Gardeny.
«Ha sido preciso comenzar por el desmonte de las obras adaptación en cuartel, que se hicieron en los siglos XVIII i XIX, continuando por otra labor no menos pesada y laboriosa, la de la limpieza de muros y elementos escultóricosen sepulturas, lápidas y capiteles, que por superposición sucesiva de capas de cal y pintura, desfiguraban por completo sus líneas y detalles». O la manera educada de l'autor de constatar la destrucció que la militarada hi feu des del 1707. La restauració posà a la llum, sobretot, «las tracerías de las aberturas del claustro», és a dir, les filigranes dels meravellosos arcs gòtics claustrals. |