 | |
|
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). Resum històric de la fundació i dels temps medievals del cenobi, des dels temps del «piadoso monarca D. Alfonso II de Aragón y I de Catalunya, llamado con acierto el Casto». |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). Estampa setcentesca que simbolitza la pujada al cel (a la virtut i la santedat) que representa l'Escala de Déu. |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). «Todo el monasterio hallábase cercado por elevado y grueso muro», mentre que a començament del segle XX, la destrucció i l'abandó campava per arreu. «Ya no queda nada en pie». Els veïns denominaven tradicionalment el cenobi com la Mongia. |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). Estat ruïnós del claustre meridional, aixecat al segle XIV. |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). S'hi expliquen els bons temps del cenobi i de les possessions a la comarca, dita precisament del Priorat, amb domini directe sobre els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja, Gratallops i Vilella Alta, a banda d'altres possessions repartides per tota la nació. |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). L'oratori dels Banys Nous a Barcelona amb un retaule barroc de tres imatges, antigament dependent del cenobi cartoixà, seu de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia. |
 |
| 1927. Scala Dei (el Priorat). «La Hormiga de Oro», núm. 47, 24 de novembre (BDH). |
 |
Segle XVIII. Retaule-altar d'Scala Dei.
Museu d'Història de Catalunya, BCN.
Originàriament, el retaule formava part del conjunt de la capella de la casa procura dels cartoixans d’Escaladei al carrer dels Banys Nous de Barcelona. L’any 1835 la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya instal·la la seva seu en aquesta casa.
«Retaule d'oratori, amb vitrina i altar tipus sarcòfag dedicat a la Mare de Déu (probablement la Mercè). Les imatges de la Mare de Déu i el Nen van vestides i descansen damunt una peanya dins la fornícula de tipus vitrina amb vidre situada al pis central del retaule. La imatge està flanquejada per dues escultures (Sant Bru i una santa, probablement Sta. Roselina o Santa Beatriu d'Ornacieux, santes fundadores relacionades amb l'ordre de la Cartoixa). El retaule està compost d'ornamentació amb relleus d'estil barroc daurat amb or, sobre un fons pintat tipus marbrat. La taula d'altar de fusta amb capa metàl·lica, està coberta d'una colradura imitant l'or. Els elements estructurals i decoratius afegits posteriorment, varen ser refets i pintats imitant l'original (enllaç).
Estructura del retaule: 1. Altar, basament d'altar, dos esglaons d'una sola peça. 2. Predel·la, dos plafons de tancament de predel·la. 3. Pis central: fornícula tipus vitrina, laterals de la fornícula. 4. Àtic: arc conopial, coronament retaule Escultures (pis central): La Mare de Déu i el Nen (vestits). Peanya de la Mare de Déu (fusta i plata)». |