 |
| Anys 1960. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Vista de la façana del 'Baratillo' de fa aprox cinquanta anys, la particular botiga de joguets del tradicional núm 36 al Carrer Major lleidatà, amb la característica cascada de pilotes, cavallets i joguines que en penjaven de dalt a baix. Les peces de la botiga, joguets tots que ara són peces de museu, les guardà en Manel Gigó i Fernàndez, que havent contret matrimoni amb la filla del propietari del local de roba veí, 'La Elegancia', i volent ampliar el negoci de roba, el comprà l'any 1978 per ampliar l'àrea comercial de dita botiga de moda (1980), que va tancar, venuda a una franquícia, l'any 2007. La gran sort i visió de l'empresari fou guardar-ne totes les peces de cara a un futur museu. |
 |
| Anys 1940-50. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Al costat de la botiga de roba 'La Elegancia', en un primer moment, la façana no tenia joguines fins dalt de tot, que van anar augmentant amb el pas dels anys. La botiga de joguets, allà a on a l'entrada hi havia els pianets que van fer-nos les delícies de la canalla en la nostra infantesa, va tancar les portes fa uns quaranta anys, l'any 1980, en plena crisi del carrer Major, abans de l'arribada de les modernes franquícies que, sí, li han renovat la vitalitat, però n'han fet perdre l'encant i la tradició. |
 |
| Anys 1940-50. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. En aquella primera versió més reculada predominaven els cavallets i els patinets, encara no havíem entrat al regne dictatorial de la pilota entre els marrecs. |
 |
| 1936. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Revista «Acracia», Lleida, 5 de desembre. Lo 'Baratillo' d'abans de la guerra, en solidaritat amb els nens necessitats a través del sindicat anarquista, feu un donatiu de joguets. |
 |
Anys 1940-50. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida.
Una gentada passejant pel carrer Major per davant del 'Baratillo' antic, el de la primera postguerra. L'origen de la botiga, si no recordo malament, se'n va cap al final segle XIX, al 1898. Als inicis, i abans de la guerra no hi tenia les joguines a la façana, que aparegueren en aquells tristos anys 50 lleidatans i van anar creixent amb el pas dels anys.
|
 |
| Anys 1960. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. La façana de la botiga durant el Nadal. A la vista, el cartell amb el nom i el número 36 a banda i banda. |
 |
| 1968. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Foto: Ton Sirera (1911-1975). Lo 'Baratillo' de la nostra infància captat per l'eminent fotògraf lleidatà per a «Catalunya Visió». Allí, davant els pianets, amb els pantalonets curs, servidor s'encantava tocant les tecles, tant que un dia la mare es va despistar i jo m'hi vaig veure tot solet. Començo a caminar carrer amunt fins a la Paeria, a on un urbà em veu perdut i m'agafa, i de la mà del guàrdia carrer amunt i avall, fins que ma mare, refent els passos, ens trobà. |
 |
| 1973. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 17 i 19 de maig (Arxiu Paeria). El fotògraf Ton Sirera, juntament amb el pintor Àngel Jové i l'arquitecte en Ramon M. Puig, ja en els anys de decadència de la botiga previs a la seua liquidació (1980), foren els primers lleidatans conscients del senyal d'identitat que aportava aquella façana a la ciutat, i la reivindicaren en una exposició al Col·legi d'Arquitectes. Malgrat aquest esforç, la botiga no pogué remuntar i acabà tancada i venuda per a ampliació de 'La Elegancia'. |
 |
| 1973. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «La Vanguardia», 7 de juny. L'homenatge al 'Baratillo' arribà fins a les pàgines del diari barceloní, que qualificava la façana d'autèntica i gegantina escultura pop, ben bé precursora d'aquesta estètica molt abans que es generalitzés o nasqués i tot. |
 |
| 1973. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Les famoses pilotes penjants. |
Anys 1970. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida.
Decoració de Nadal al carrer Major davant de la botiga, amb la perspectiva espectacular de l'estructura de pilotes penjants, que de dalt devia fer un parell de metres ben bons de profunditat, cosa que va augmentar molt la vistositat de la façana.
|
 |
| Anys 1970. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Una magna fotografia en color del Carrer Major, amb les antigues rajoles. L'explosió de coloraina que aportaven al carrer més concorregut de la ciutat era descomunal. Així, amb pantalons curtets, m'entretenia picant contra les tecles dels pianets. |
 |
| Anys 1970. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Detall dels joguets i dels pianets de l'entrada. Gairebé m'hi veig a mi mateix, potser aquell d'allà amb els pantalonets curtets, sabates de mudar i mitjonets a mitja cama. |
 |
| 1979. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 10 de juliol (Arxiu Paeria). L'estat de deteriorament de la façana dels darrers mesos de vida de la botiga previs al tancament, amb totes les pilotes desunflades, donaven un aire decadent al carrer Major. |
 |
| 1980. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 5 de juliol (Arxiu Paeria). Finalment, aquelles pilotes i altres joguets penjants foren retirats. La façana i el carrer van restar ben desangelats. |
 |
| 1980. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 9 de juliol (Arxiu Paeria). La retirada de les pilotes i joguets de la façana suposà un fort impacte per a l'imaginari col·lectiu dels lleidatans. Una de les botigues més antigues de venda de joguines de tot l'Estat (espanyol), fundada per Josep Soler i Serra, al qual seguí son fill en el negoci. Aquest segon Josep Soler, difunt de poc i sense fills, va deixar el negoci en herència a un dels nebots, que en va liquidar les existències amb rebaixes generals. L'avantatjosa situació de la botiga, en ple centre del carrer Major, n'afavorí el traspàs i la impossibilitat de conservar-ne la façana penjant. Feia entre 25 i 30 anys que en Josep Soler fill s'havia empescat aquella primera façana plena de joguets a l'exterior. S'havien fet tan populars que passaven desapercebuts, però en desaparèixer van deixar un gran buit físic al carrer i al cor dels lleidatans. |
 |
| 1980. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 18 de juliol (Arxiu Paeria). La botiga havia tancat després de l'última campanya de Reis d'aquell any, però els fulletons de propaganda de la ciutat encara el mostraven com a reclam de turistes. |
 |
| 1980. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 23 d'agost (Arxiu Paeria). L'enyor de les pilotes unflades, dels tricicles a on es podia pujar, dels pianets que es podien tocar, dels flotadors multicolors i dels ninots diversos d'aquella façana no foren fàcils d'oblidar pels lleidatans. Aquell agost aparegueren a les tanques de la botiga, a on ja s'hi feien obres per ampliar 'La Elegancia', unes pintades reclamant-ne la conservació: Volem les pilotes, i Volem lo Baratillo. Així, clar i lleidatà. |
 |
| 1980. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», 30 de novembre (Arxiu Paeria). La resposta d'alguns altres establiments a la desaparició del 'Baratillo' fou de decorar les entrades amb joguets i pianets, però res no en podia omplir el buit deixat per la botiga (gairebé) centenària desapareguda. |
 |
| 1983. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. «Diario de Lérida», gener (Arxiu Paeria). La festa major del carrer encara s'anunciava amb fotografies de l'enyorat 'Baratillo' tres anys després de son tancament. |
 | ||
| Anys 1970. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Francesca Vidal i Serret.
|
 |
| 2018. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. Els joguets, cartell de la façana i altres elements de la botiga, desats en un magatzem de son propietari, Manel Gigó. Aquest any passat ha firmat un conveni amb l'ajuntament d'Artesa de Lleida per a la recreació del 'Baratillo' en el Museu del Joguet que la població vol tirar endavant en un edifici de sa Vileta (notícia). Enguany veurem si es fa realitat i podem tornar al 'Baratillo' ni que sigui reborn al nostre poble veí. «... Manuel Gigó, havia contret matrimoni amb la filla del propietari de la botiga de roba La Elegancia, fundada l’any 1905, al carrer Major. A principis dels anys vuitanta, va ampliar l’àrea comercial amb l’adquisició de l’establiment de joguines El Baratillo. Manuel Gigó Fernàndez ha mantingut l’establiment fins a la seva venda a un inversor de franquícies l’any 2007». (Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida, 2010). |
 |
| 2005. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida. L'empremta del Baratillo en l'imaginari dels lleidatans fou tan gran, que fins i tot tingué referència en el Garrotín més famós dels gitanos de la Lleida castissa i carrinclona. A l'última estrofa, i sempre amb un doble sentit sorneguer, s'hi fa referència al 'ninot del Josep del Baratillo', el fill del fundador i darrer propietari que mantingué la botiga, abans del seu traspàs per herència. |
 |
| Anys 150. «Lo Baratillo Leridano», Carrer Major de Lleida.
L'entrada de la popular botiga lleidatana, amb la dona del propietari -potser- i l'aparador encara sense els pianets. A dins al sostre, una especial decoració lluminosa donava la singularitat interior al singular exterior de la façana. |